Barcelona i la mesura del Metre

trans.gif (43 bytes)
trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes)blank.gif (49 bytes)
 

blank.gif (49 bytes)

 

grog1.gif (890 bytes)   grog3.gif (888 bytes) blank.gif (49 bytes)
   

El meridià de Paris era el punt de referència d'origen pels navegants i geògrafs francesos, com el meridià de Hierro (Canàries) ho havia estat pels espanyols i el de Greenwich ho és per a tots des de 1884.

El meridià de França el formen els diferents elements que determinen la posició geogràfica del meridià de Paris, que passa per l'observatori de Paris i travessa França de nord a sud, des de Dunkerke a Perpinyà. La construcció i determinació del meridià de Paris va començar en 1669 sobre un arc entre Amiens i Paris, amb la participació, entre d'altres, de Jean Picard (1620-1682) que va crear els instruments i els mètodes geodèsics i va obtenir un valor força ajustat del radi de la Terra, 6372 km, sent la llargada d'un grau de meridià entre 111 i 112 km. Els valors acceptats actualment són 6378 km de radi equatorial mig i 6357 km de radi polar mig.

El meridià de França es va acabar uns 50 anys més tard, en 1718 comptant amb la participació de Jean-Dominique Cassini, primer director de l'Observatori de Paris, el seu fill Jacques i Philippe de la Hire. Va ser revisat més tard entre 1739 i 1740 per l'abat La Caille, Cassini de Thury et Maraldi. 

En 1790, l'Assemblea Nacional de França proposà, per a acabar amb el caos que comportava la multiplicitat de sistemes de mesura, la definició d'un sistema unificat de pesos i mesures. Es va encarregar el projecte a l'Acadèmia de Ciències que va crear una comissió formada per Borda, Condorcet, Lagrange, Lavoisier, Tillet afegint-s'hi posteriorment Laplace i Monge. 

Foto: Quadrant geodèsic de finals del segle XVIII exposat a l'observatori Fabra.

El decret del 26 de març de 1791 aprovà la definició del metre (del grec metron, mesura) com la deumil.lionèssima part d'un quart del meridià terrestre, i encarregà a l'Acadèmia de Ciències la realització del projecte, el qual comportà la remesura del meridià entre Dunkerke i Barcelona.

Pierre-Francois André Méchain (1744-1804) i Jean-Baptiste Joseph Delambre (1749-1822) van rebre així l'encàrrec d'efectuar les mesures geodèsiques pertinents per a calcular l'arc del meridià i poder deduir la longitud del metre. L'encàrrec va durar de 1792 a 1798.

En la seva tasca de mesuradors de la Terra, Méchain i Delambre van emprar cercles de reflexió de Borda com el de la fotografia per a mesurar els angles amb la més alta precisió de l'època. El de la fotografia va ser fet per Lenoir, a Paris, entre 1790 i 1800. 

En 1799, després de gaire be 7 anys, Delambre i Méchain dedueixen la longitud d'un quart de meridià de Paris i presenten el resultat a l'Acadèmia de Ciències. Així la llei del 10 de desembre de 1799 fixà la longitud del metre dient ... 

... la deumil.lionèssima part de l'arc meridià terrestre comprés entre el pol nord i l'equador queda fixat definitivament, expressat amb l'antic sistema de mesura, igual a 3 peus, 11 línies i 296 mil·lèsimes. 

A principis del segle XIX (1806-1809), François Aragó i Biot van continuar cap el sud (fins a les illes Balears) les mesures fetes uns anys abans per Méchain cap el nord.

 

Les referències geodèsiques a Barcelona

Recerques fetes per en Francesc Almor en 1974, el van portar a redescobrir les fites geodèsiques que Méchain, Aragó i Biot, i el seus equips, van emprar per a la mesura del meridià.

La torre del rellotge del port de Barcelona.

Torre de l'homenatge del castell de Montjuïc.

El campanar major de la catedral de Barcelona.

També sembla força probable que Méchain s'hostatges a la fonda ..... (carrer Escudillers) duran la seva estada a Barcelona.

Actualment Barcelona recorda la gesta de la mesura de l'arc de meridià entre Barcelona i Dunkerke, i del metre com unitat de mesura de distància, amb un monument aixecat en 1992 en el centre de la placa de les Glòries (navals) catalanes, en la intersecció de la Gran via de les Corts catalanes, la Diagonal i l'avinguda Meridiana.

meridia.jpg (11299 bytes)

En un dels extrems del monument, que representa el perfil de la terra seguint el meridià, una placa mostra formules involucrades en la determinació del metre, un mapa de França amb el meridià de Paris entre Dunkerque (N 51º 2' 9.20") i Barcelona (41º 21' 44.95"), amb tots els seus punts geodèsics i la següent inscripció en català, espanyol i francès: El 20 de Juny de 1792 Jean Baptiste Délambre i Pierre Méchain començaren a mesurar el meridià de Paris entre Dunkerque i Barcelona. Aquesta operació, que serà objecte de sis anys de comprovacions trigonomètriques, permetrà calcular la circumferència de la Terra i determinar el metre com deumil.lionèssima part del quart de meridià terrestre.


Lectures interessants:
Ciel et Espace, Mars 1996, pag. 68.
Histoire de ma jeunesse; François Arago


Actualització: octubre 1998
Font: http://www.gea.cesca.es/~ipa/galeria/index.html

 
grog2.gif (888 bytes)   grog4.gif (888 bytes)
 blank.gif (49 bytes)
trans.gif (43 bytes)

 trans.gif (43 bytes)Grup d'Estudis Astronòmics      

trans.gif (43 bytes)
 blank.gif (49 bytes)