El 18 d'octubre de 1977,
Charles Kowal va descobrir un objecte excepcional, de magnitud 19 i lent moviment aparent,
amb el telescopi Schmidt d'1,2 metres de l'Observatori de Mount Palomar (Califòrnia,
USA). A l'analitzar la seva òrbita va resultar ser un cos aparentment asteroidal situat
entre les òrbites de Saturn i Urà, amb el periheli situat en l'interior de l'òrbita de
Saturn, però allunyat de Júpiter. Una recerca en plaques fotogràfiques antigues va
posar de manifest que amb anterioritat havia sigut observat diverses vegades, sent el
registre més antic conegut de 1895.
Encara que el propi Kowal va
indicar que podria tractar-se d'un cometa, a l'estimar-se que
la seva grandària era desmesuradament gran per a aquest tipus d'objectes, es va pensar
que havia de ser un asteroide, rebent primer la
denominació provisional de 1977 UB i posteriorment la
definitiva com a cos asteroidal de 2060 Chiron. El seu nom
Chiron prové de la mitologia clàssica grega. Quiró
(Chiron) és un centaure fill de Kronos (Saturn). Aquest nom va ser triat per Kowal tenint
en compte la seva dualitat de meitat home i meitat cavall, molt apropiada per a un objecte
mig asteroide i mig cometa. I
aquest va ser l'origen d'una nova família d'objectes del sistema solar del que Chiron és
el primer i més gran conegut, els Centaures, nom que reben
els asteroides que es descobreixen entre les òrbites de
Júpiter i de Neptú.
El 14 de febrer de 1996 Chiron
va arribar el periheli (mínima distància al Sol) dins de l'òrbita de Saturn i la
sorpresa va ser que va començar a desenvolupar una coma, indicant que es tractava d'un
objecte cometari, però d'unes dimensions mai vistes, doncs posseeix un volum unes 50.000
vegades major que qualsevol altre cometa conegut, sent la seva
grandària la pròpia d'un asteroide mitjà. Davant de
les evidències, va ser classificat de nou, però aquesta vegada amb la denominació de
cometa, 95P/Chiron, però conservant la seva dualitat d'asteroide: 95P/Chiron
/ (2060) Chiron.
| CARACTERÍSTIQUES
FÍSIQUES |
Cometa 95P/Chiron / asteroide (2060) Chiron
| Data del perihelio: |
14 Febrer 1996, 18:06 UT |
| Distància en el periheli: |
8,4639422 AU |
| Data de l'oposició perihèlica: |
1 Abril 1996 (màmin acostament a la
Terra) |
| Període orbital: |
50,7 anys |
| Excentricitat: |
0,3831118 |
| Inclinació: |
6,93540 graus |
| Semieix major: |
~13,70354 AU |
| Afeli: |
~18,94314 AU |
| Massa: |
2 x 1018 a 1019
kg |
| Diàmetre: |
148 a 208 km |
| Període de rotació: |
~5,9 hores |
| Classificació com asteroide: |
tipus B |
| Descubridor: |
Charles Kowal |
| Data del descobriment: |
1 Novembre 1977 (en una fotografia
del 18 d'octubre) |
Elements orbitales
Època 2450100,5 (17 gener 1996)
| Semieix major: |
13,7053530 AU |
| Excentricitat: |
0,3831649 |
| Inclinació: |
6,93524 graus |
| Longitud del node ascendent: |
208,65735 graus |
| Longitud del periheli: |
339,58061 graus |
| Anomalia mitjana: |
359,46170 graus |
Oikawa,
Everhart i Scoll van determinar que l'òrbita de Chiron és caòtica, pel que, de fet, el
període mig de revolució en varis segles és de 49 anys en comptes de 50,7 anys. Sofreix
les influències pertorbadores de Saturn i d'Urà, si bé és Saturn, el planeta al que
Chiron arriba a acostar-se en ocasions, el principal dominant de l'òrbita. De fet,
l'òrbita de Chiron és molt propera a la ressonància 3:5 amb Saturn (és a dir, mentre
Saturn dóna 5 revolucions al voltant del Sol, Chiron en dóna tres). Tal com mostra la
taula, l'òrbita és molt excèntrica (e=0,383) i inclinada 6,93 graus respecte al pla de
l'eclíptica, sent el semieix major de l'òrbita de 13,7 UA, amb el periheli a 8,46 UA i
l'afeli a 19 UA. Com a referència, Saturn es troba a 9,54 UA astronòmiques del Sol i
Urà a 19,18. Les estimacions del seu diàmetre donen valors compresos entre 148 i 208 km,
mentre que la seva corba de llum indica un període de rotació de 5,9 hores
 |
| La
corba de llum de Chiron mostra dos màxims i dos mínims de distinta amplitud, la qual
cosa indica o bé regions de distinta brillantor en aquest cos, o bé una forma un poc
irregular. Malgrat això, aquestes variacions són de molt poca amplitud, entre 0,04 i
0,08 magnituds en la banda R. |
Ha sigut observada al
voltant del nucli de Chiron una coma de pols i gas que varia amb el temps tant en
grandària com en brillantor. En ocasions el diàmetre de la coma pot assolir gairebé 2
milions de quilòmetres, podent fluctuar en un factor quatre en només unes hores. A més
a més, una "atmosfera de pols" apareix suspesa gravitacionalment en els primers
1.200 km de la coma i sembla posseir una estructura, indicant la possible existència
d'erupcions en del nucli. Fotografies abans del descobriment indiquen que Chiron es va
mantenir brillant malgrat la seva gran distància al Sol, indicant activitat superficial i
existència de la coma a baixes temperatures. Això sembla indicar que la font de la coma
poden ser substàncies molt volàtils com ara el metà, monòxid de carboni i nitrogen
molecular, que són substàncies que se sublimen a les abaixes temperatures que posseeix
Chiron.
| CHIRON I EL CINTURÓ
DE KUIPER |
Hi ha dos fets que indiquen que Chiron
no va estar en la seva òrbita actual fa tan sols uns pocs milions d'anys. El primer és
que l'òrbita de Chiron és inestable a escales de temps d'un milió d'anys a causa de les
pertorbacions produïdes pels grans planetes. El segon és la sublimació dels elements
lleugers de la seva superfície. S'estima que en la seva òrbita actual aquestes
substàncies volàtils haurien d'evaporar-se completament en uns pocs milions d'anys, de
manera que si Chiron encara roman actiu és perquè no fa molt que ocupa aquesta òrbita.
Tot això fa sospitar que el seu origen s'ha de cercar en el cinturó
de Kuiper.
El cinturó de
Kuiper és una hipotètica regió, que ha de tenir la forma de disc, on existeix un
gran nombre d'objectes de grandàries compreses entre partícules insignificants a
objectes de tan grans com Plutó o fins i tot més grans. Va ser deduïda la seva teòrica
existència al 1949 com una font de cometes, a més de l'addicional i més distant núvol de cometes d'Oort. Aquest també sembla l'origen de Plutó i
del seu satèl·lit Caront, així com el satèl·lit Tritó de Neptú, constituint els
tres els majors objectes d'aquest tipus coneguts. Atés que van ser descoberts per la seva
proximitat a nosaltres, és molt possible que existeixin objectes del seu tipus molt
majors encara per descobrir. Des de 1992 han sigut trobats diversos centenars d'objectes
d'aquest tipus amb diàmetres entre 100 i 900 km, estimant-se que en aquesta regió poden
existir entre 20.000 i 40.000 similars. En un recent treball amb el Telescopi Espacial
Hubble han sigut descoberts uns 30 objectes entre 6 i 10 km de diàmetre que podrien
pertànyer al cinturó de Kuiper, encara que aquests resultats
són molt controvertits.
L'argument de que Chiron és un membre
escapat del cinturó de Kuiper es basa en les pertorbacions
gravitacionals que els planetes gegants han d'exercir sobre els objectes del cinturó de Kuiper, que podrien forçar a alguns objectes a creuar
l'òrbita de Neptú per a convertir-se en Centaures. La
similitud entre la grandària de Chiron i dels objectes descoberts del cinturó de Kuiper reforcen aquesta suposició, doncs encara que
poden existir asteroides de la mida de Chiron, el descobriment d'una coma cometaria al seu
voltant descarta el seu origen asteroidal. L'existència de productes volàtils que
deurien haver-se evaporat en temps cosmogònics molt curts, també indica que prové de
regions on la temperatura és més baixa.
