CLASSIFICACIÓ EN FAMÍLIES

Des de fa més d'un segle es coneix que les òrbites dels asteroides es distribueixen a l'atzar en una vasta regió de l'espai entre les òrbites de Mart i de Júpiter. Al 1918 el japonès Hirayama va fer notar que si a més del semieix major es tenen en compte l'excentricitat i la inclinació, analitzant la distribució dels asteroides en un espai tridimensional, es troben zones especialment denses a les que va anomenar famílies, suggerint que els membres d'una mateixa família és probable que tinguin un origen comú.

Els fragments resultants d'una col·lisió tenen òrbites en aparença independents, però conserven semieixos majors, excentricitats i inclinacions similars.

Molts asteroides poden ser agrupats en famílies segons la similitud dels seus elements orbitals propis. Els elements propis són elements promitjos en el sentit donat per una teoria de variacions seculars (Brouwer 1951). Bàsicament dos asteroides són d'una mateixa família si la seva excentricitat i inclinació pròpies són iguals, i tenen aproximadament el mateix semieix major (diversos investigadors han advertit que, en molts casos, la inclinació i l'excentricitat pròpies no són constants, per la qual cosa recomanen prendre altres paràmetres com el semieix major propi). Això s'interpreta com que en el passat van poder formar part d'un sol cos. Moltes vegades, aquestes assignacions no són clares, ja que mentre algunes famílies estan ben determinades i poblades, altres se solapen o estan molt poc poblades.

Distribució de 4.100 asteroides per elements propis (semieix major i excentricitat). Les línies verticals indiquen la posició de les anomenades llacunes de Kirkwood corresponents a ressonàncies amb Júpiter.

Grup d'Estudis Astronòmics