A l'espai interplanetari existeix una
infinitat de petits cossos des de dimensions microscòpiques fins unes poques desenes de
metres, que no poden ser observats directament, excepte quan en el seu moviment orbital
col·lideixen amb la Terra. La fricció amb l'atmosfera al caure fa que es posin
incandescents i es volatilitzin total o parcialment. Són els meteorits o meteors, en
expressió popular, els estels fugaços. La terminologia
exacta és de meteoroides quan es troben a l'espai en curs de
col·lisió amb la Terra, meteors quan penetren a l'atmosfera
de la Terra i meteorits quan aconsegueixen sobreviure a
l'abric de la fricció i arriben el sòl.
El seu origen ha de cercar-se en les restes dels xocs entre els asteroides, però
sobretot, en les restes de partícules expulsades pels cometes, doncs les principals
pluges de meteorits tenen lloc quan la Terra travessa les òrbites de certs cometes.
Els meteors, per la seva petita grandària, no poden ser visibles a l'espai. Des de la
Terra comencen a ser visibles a uns 120 km d'altura, quan la fricció amb les capes
superiors de l'atmosfera els escalfa i els posa incandescents. Aconsegueixen la seva
màxima brillantor cap els 100 km d'altura i, llevat que siguin d'una grandària
considerable, la fricció i la calor els ha volatilitzat completament quan arriben una
altura de 25 km. A partir d'una altura d'uns 20 km la majoria dels majors meteoroides han
perdut quasi tota la seva energia i velocitat inicial.
Els meteors més brillants que arriben o superen la
magnitud -4 s'anomenen bòlids. L'única diferència respecte als estels fugaços és la
seva major massa. Els bòlids poden donar lloc a certs fenòmens que poques vegades
s'observen en els meteors més dèbils, com poden ser fragmentacions, canvis de color i
explosions a la part final del seu recorregut, de vegades acompanyats de fenòmens sonors,
com poden ser xiulets o trons. En alguna ocasió un bòlid pot arribar a la superfície
terrestre i en aquest cas rep el nom de meteorit. Les probabilitats més grans es donen
amv els bòlids més brillants de la magnitud -9, i la probabilitat de que això passi en
un territori extens com pot ser Espanya, és d'un cas cada dos o tres mesos. Els majors
meteors poden ser vistos fins i tot a ple dia.
