El descobriment d'un nou Asteroide i l'Assignació de la
seva Numeració Definitiva i d'un Nom proposat pel descobridor, és un procés en la
majoria d'ocasions es llarg i complexe. Amb això la International Astronomical
Unión assegura que l'òrbita i les característiques principals del nou astre nominat de
forma definitiva es coneixin prou bé com perquè no pugui perdre's mai, i que permetin en
el futur predir-se les seves posicions amb la suficient precisió per a qualsevol moment.
Una vegada identificat un nou objecte que es desplaça pel cel, i que no es pot relacionar
amb cap d'altre ja conegut, aquest s'haurà de recuperar en una segona nit en el decurs
màxim d'una setmana. La detecció d'un nou objecte que no és observat una segona nit en
aquest interval, no pot considerar-se descobriment. Això evita d'entrada errors de
qualsevol tipus.
El mal temps o les possibilitats
d'observació poden fer disminuir amb els dies les probabilitats de recuperació del
suposat nou asteroide en aquesta segona nit, doncs es va desplaçant dia a dia del lloc
del cel primerament observat, sense encara un coneixement precís de la seva òrbita
(només pot intuir-se la seva posició per a cada nova nit sota amb l'ajut d'una carta
detallada del cel, dibuixant en ella una línia recta amb la trajectòria que
aproximadament segueix, considerant una velocitat de desplaçament per interval de temps
i, evidentment, els asteroide no acostuman a moure's ni en línia recta ni a velocitat
constant).
Recuperat aquesta segona nit dins d'una
mateixa setmana (l'ideal és la nit següent), i una vegada enviades les posicions
d'ambdues nits al Minor Planet Center (IAU) en el format estàndard, si l'objecte no és
identificat immediatament amb un altre ja prèviament conegut, el MPC li assignarà una Designació Provisional, composada per la combinació d'uns
números i unes lletres que identifiquen l'any, el mes (la quinzena) i un número
correlatiu de descobriment.
Dues observacions amb l'interval d'una
setmana permeten ja fer un càlcul d'efemèrides no acurat, però que donen garanties de
que podrem recuperar novament l'asteroide al cap d'uns altres 6-10 dies en una posició
més o menys aproximada. Aquesta tercera identificació i l'enviament de les noves
posicions al Minor Planet Center, permetrà l'elaboració d'uns elements orbitals bastant
més precisos. Ja podrem conèixer llavors una distància a l'objecte, un tipus d'òrbita,
una grandària de l'asteroide etc., tot això d'una manera aproximada, però sobretot
permetrà tenir ja la seguretat de que l'objecte no es desplaçarà molt més lluny del
lloc on teòricament l'haguem de buscar novament més tard, al cap d'uns altres 20 dies a
un mes (hem de tenir en compte de que possiblement la Lluna Plena creuarà en algún
moment la zona de l'eclíptica pròxima a la posició de l'asteroide, i amb aquestes
condicions d'il-luminació del cel no serà possible detectar-el durant més d'una
setmana).
Arribats aquí, amb aquests paràmetres
orbitals més o menys definits, de vegades el MPC identifica el nou objecte amb una altra Designació Provisional d'un altre asteroide descobert
"provisionalment" anys abans i que, o bé es va perdre, o bé es va anar
desplaçant de la seva posició prevista pel fet de que l'observació no va ser completada
en anys successius, no havent quedat suficientment ajustats els seus elements orbitals. El
MPC determina llavors d'entre les dues o més designacions
provisionals que puguin identificar a un mateix asteroide, una sola com a Designació
Principal. Generalment és l'oposició més primerenca en la què una òrbita raonable va
poder ser computada.
Si l'objecte no s'identifica en el
decurs dels dies amb un altre objecte anteriorment designat, possiblement es tractarà
d'un asteroide completament nou. Llavors l'objecte haurà de seguir-se durant el màxim
nombre de dies (arc), mentre sigui visible (de vegades més de 3 mesos si el nou objecte
és brillant), fins que s'endinsi en la claretat del cel del vespre, amb la intenció de
deixar el major possible arc de l'òrbita observat, perquè els seus paràmetres orbitals
quedin prou ajustats com perquè a la següent oposició (quan l'asteroide tornarà a
passar proper a la Terra, habitualment al cap d'un any i uns poc mesos), pugui
recuperar-se al lloc previst després d'aquest llarg interval de temps sense haver sigut
observat. Si aquesta recuperació es realitza amb èxit, llavors ja difícilment s'escapar
en anys successius i només caldran observacions ocasionals, any rere any (en cada nova
oposició), fins que el MPC consideri que l'ajust de l'òrbita és prou acurat, que ja pot
ser numerat de manera definitiva i assignar-li un nom. Això sol ocórrer quan el nou
asteroide té més de 4 oposicions observades i uns residuals en els seus càlculs
orbitals per sota d'1" d'arc.
El descobridor "oficial" d'un
asteroide numerat passa a ser el mateix que consta a la Designació Principal, i té el
privilegi (opcional) de poder suggerir un nom al seu descobriment. En aquest cas, llavors
un jurat d'11 membres del Small Bodys Names Committee de la International Astronomical
Union, accepta la proposta sempre que es segueixin unes normes lògiques, com per exemple:
menys de 16 caràcters, preferentment una sola paraula, pronunciable en al menys una
llengüa, no ofensiu, no semblant a altres noms de cossos ja existents en el sistema
solar. Tampoc noms o esdeveniments relacionats amb activitats militars o polítiques, fins
que almenys no hagin transcorregut més de 100 anys de la mort d'aquesta persona o aquest
esdeveniment. No és ben acceptat tampoc l'ús de noms d'empreses comercials, ni el
d'animals.
Així, contràriament a com en ocasions
apareix en alguns mitjans de comunicació, no és possible comprar un planetoide o una
estrella per posar-li un nom. Amb fina ironia s'indica a les pagines Web del Minor Planet
Center: "Si tens un nom pensat que vulguis posar a un asteroide, la millor manera és
que surtis a cercar-lo. La informació de com pot aconseguir-se aixì està disponible
aquí".
