| |
Mite
i llegenda
| Nuredduna (1)
era una sibil·la néta del gran sacerdot de la tribu que habitava els alzinars del poblat
talaiòtic de Ses Païsses, a Artà (Mallorca), que era
tinguda en gran consideració pels seus dots endevinadors. Un dia va arribar navegant des
de llunyanes terres hel·lèniques Melesigeni, sent capturat per la tribu
que el va encadenar amb el propòsit d'oferir-el en sacrifici als déus. Melesigeni parlava una llengua estrangera i
Nuredduna no podia comprendre les seves paraules. Malgrat això ell tocava la lira i la
seva música si que era entesa, així com el que deia amb la seva mirada, i Nuredduna es
va enamorar d'ell. Desobeint els seus el va ajudar a escapar, però ella ho va tenir que
pagar, sent sacrificada en el seu lloc, morint apedregada. En el moment d'expirar, les
pedres li van dir: "Per un batec de l'ànsia
amb què ton cor expira / daríem les centúries de calma que tenim". |
Nuredduna. Escultura de R. Caubet, foto de
Oreste Piro. Homenatge de Mallorca a Miquel Costa i Llobera.
|
| El mite i llegenda de Nuredduna
va ser recollit per Costa i Llobera
en el seu poema La deixa del geni grec
i està ple de simbolismes. Nuredduna és una personificació del foc sagrat de la raça,
element comú a la majoria de cultures primitives del Mediterrani, mentre que la lira de
Melesigeni representa l'esperit de la civilització grega, germen de la cultura
occidental, simbolitzant ell mateix la personificació d'Homer jove. Mallorca aplega la síntesi d'ambdues coses. El gran poema narratiu La deixa del geni grec va ser escrit el 1900 i amb ell Miquel Costa i Llobera va guanyar l'Englantina
als Jocs Florals de Barcelona de 1902.
L'obra va ser convertida en òpera el 1947 amb el nom de Nuredduna, amb
llibret de'n Miquel Forteza (1888-1969) i música de n'Antoni
Massana (1890-1966). Per a més informació: Antologia lírica de
Miquel Costa i Llobera, Editorial Moll, 1990.
(1) Costa i Llobera explica el per què del nom de Nuredduna
per a un dels seus personatges: "Aquest nom l'he format sobre el mot nur,
que en llengües antigues de l'Orient significa foc, per la qual cosa fou anomenada Nura
pels fenicis l'illa de Menorca, on sigularment abunden els talaiots, monuments que encara
es diuen nuraghe a l'illa de Sardenya. Així Nuredduna ve a esser com
una personificació del foc sagrat de la raça, la seva sacerdotessa poètica. Li he donat
caràcter sibil·lític per lo arrelada que està a Mallorca la tradició de la
Sibil·la". |
|
I vell era ja, quan la paret primera alçava aquí el
romà
(Miquel Costa i Llobera)
| Situat a Artà, el Poblat Talaiòtic de Ses Païsses, constitueix el conjunt arqueològic més important de la zona
oriental de Mallorca. La datació de les seves restes mostra que va ser poblat entre el
1.300 i el segle I abans de la nostra era, és a dir, que té una antiguitat d'uns 3.300
anys. La tècnica constructiva és ciclòpia, la seva forma és el·líptica, ocupa una
superfície de 13.500 m² i el perímetre de les muralles és de 374 metres. El portal
d'entrada és la part millor conservada. Els diversos elements del seu interior (cambres,
santuaris, talaiot, etc.) ofereixen una idea prou completa de com vivien els seus
habitants. |
|
|
| Les Coves d'Artà, al municipi de Capdepera, on
finalitza l'acció de La deixa del geni grec: Així de dol vestides estau, coves
d'Artà.
Així dins tes entranyes retens, Illa daurada,
l'eterna lira grega dels genis envejada,
do de l'antic monarca dels ideals cantors
a la flor de ton poble capaç de ses amors...
Mes ai! ta filla augusta, que la gran lira porta,
dins ton fondal poètic roman immòbil, morta!
Enllaç a la Web de
Capdepera. |
 |
 |
L'entorn actual
 |
El municipi d'Artà, amb una extensió de 140 km²
es troba situat en l'extrem nord-est de l'illa de Mallorca, a uns 60 km de la capital. Més de la meitat del terme està
ocupat per la Serra d'Artana. Enllaç
amb informació
sobre Artà.
Més informació d'Artà. |
|
Capdepera és un municipi situat a
l'extrem nord-est de l'illa, veí al d'Artà. Ocupa una superfície de 55,8 Km2 i la seva
població és de 7.200 habitants. En el seu honor li va ser dedicat l'asteroide (14097) CAPDEPERA. |
L'asteroide (16852) NUREDDUNA
| L'asteroide (16852)
NUREDDUNA va ser descobert el 12 de desembre de 1997 per Àngel López i Rafael Pacheco des de l'Observatori Astronòmic de Mallorca, rebent la denominació
provisional de 1997 YP2. Polsant sobre la imatge pot veure's la seva òrbita. Després de ser numerat definitivament, els seus descobridors van
proposar a la Unió Astronòmica Internacional que fora
batejat amb el nom de Nuredduna, precisament al cumplir-se un segle de l'obra de Costa i
Llobera. En les seves pròpies paraules, encara que a Palma i a altres poblacions de Mallorca hi ha carrers (carreres), comerços i institucions amb el nom de
Nuredduna, no hi ha massa gent que conegui el seu significat exacte. Confiem que les breus
pinzellades que es donen en aquesta pàgina contribueixin un poc a la seva divulgació. |
 |
|
|
|
