| |
 |
Els Jocs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència (*),
són un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc (Toulouse, França) l'any 1324
per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors i que
es va celebrar fins al 1484, on concorrien també trobadors i poetes catalans. Després de
diverses temptatives, al 1393, per desitg del rei Joan I, el Consistori
de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins les derreries del segle
XV sota l'auspici dels monarques catalano-aragonesos. Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se el 1859
gràcies a les iniciatives d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor,
en al·lusió als tres premis ordinaris: la
Flor Natural o premi d'honor, l'Englantina d'or i la Viola
d'or i argent. Amés hi havia altres premis ordinaris. El guanyador de tres premis
ordinaris era investit amb el títol de Mestre en Gai Saber. |
| Encara que considerats ja anacrònics
per a aquella època, la veritat és que gairebé tots els seus detractors van acabar
participant-hi, sent el centre i motor de la Renaixença
literària catalana, desfilant per ells les principals figures senyeres del segle XIX i
principis del XX. Durant la guerra
civil de 1936-1939 els Jocs Florals es van interrompre, restablint-se després de la
contesa en dos àmbits distints. A Catalunya es van d'haver de celebrar a la
clandestinitat fins que a l'any 1971 l'Ajuntament de Barcelona els va recuperar. A
l'exili, on es van d'haver de refugiar la majoria de literats, es van establir al 1941 amb
el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana
(també coneguts com a Jocs Florals de la Diàspora Catalana)
a Amèrica, i a partir de 1946 es van celebrar alternativament en un país americà i en
un d'europeu, fins que al 1978 ambdós certàmens es van unificar a Barcelona. Canvis en
el reglament el 1981 i una reforma el 1992 els van convertir en un simple festival de
poesia, amb molt poc d'impacte mediàtic enfront dels grans premis literaris actuals.
(*) Gaia Ciencia significa
art de la poesia i l'adjetiu gai(a) en català
i en occità gay(a) significa que dóna alegria.
D'aquestes llengües va pasar al francès, com a gai(e) amb el
significat d'alegre, i del francès passà a l'anglès en la forma gay, que en primera accepció també vol
dir alegre, però també homosexual.
Curiosament amb aquesta forma i significat la paraula s'ha reintroduït en la nostra parla
cotodiana després de molts de segles. |
|
|
