PLUGES DE METEORS

 

Els meteors penetren a l'atmosfera d'una determinada manera. En una nit normal és típic veure uns pocs i esporàdics meteors per hora. Malgrat això, en certes dates el nombre de meteors que es poden observar és molt major. Aquests períodes són anomenats pluges de meteors. A més a més, durant les pluges de meteors, que normalment duren uns pocs dies, la majoria dels meteors semblen provenir d'un punt determinat del cel, anomenat radiant.

Les pluges de meteors normalment són denominades amb el nom de la constel·lació on es troba el punt radiant i a més a més es repeteixen anualment durant un període de temps molt ben definit. Per exemple, la pluja de meteors de les perseides, que és una de les més conegudes popularment, comença cada any al voltant de 25 de juliol i es prolonga fins al 18 d'agost, amb un màxim d'intensitat prou ben definit el 12 d'agost. Com indica el seu nom, el punt radiant es troba localitzat en la constel·lació de Perseus. En aquesta pluja, el número típic de meteors que poden observar-se per hora durant el màxim és d'uns 70, aproximadament una proporció 10 vegades superior a la dels meteors esporàdics que poden observar-se en qualsevol altra època sense pluja.

LES PLUGES DE METEORS I ELS COMETES

La naturalesa de les pluges de meteors suggereix que estan associades amb l'encontre de la Terra amb regions de la seva òrbita que contenen un nombre anormalment alt de meteoroides. Les dues figures següents il·lustren pluges de meteors resultants pel pas de la Terra a través d'òrbites de cometes.

Les pluges de meteorits tenen lloc quan la Terra creua òrbites cometaries	La perspectiva fa que els meteorits semblin provenir d'un punt del cel

Mentre els cometes es mouen per les seves òrbites, deixen darrere de seu un doll de "deixalles" de pols i material rocós alliberat dels gels que es vaporitzen per la calor solar. Si la Terra creua l'òrbita d'un cometa, aquestes restes ocasionen un augment en el nombre de meteors que la intercepten; són les típiques pluges de meteors. Durant les pluges de meteors, aquests semblen radiar d'un determinat punt al cel, però es tracta d'una il·lusió òptica. Els meteors que produeixen les pluges es mouen essencialment en trajectòries paral·leles, però a causa de la perspectiva (les línies paral·leles semblen trobar-se en l'infinit), aquestes trajectòries paral·leles donen la impressió de provenir d'un punt quan són observades des d'un determinat lloc de la superfície de la Terra.

Encara que la pluja de les perseides tal vegada és la més coneguda de totes (les famoses llàgrimes de sant Llorenç) per la seva intensitat moderadament alta i per coincidir a l'estiu, època d'oci i activitats a l'aire lliure de nit, i per consegüent molta gent pot contemplar-la, la seva espectacularitat no pot ni comparar-se a la de les leònides. En efecte, les leònides mostren una activitat molt irregular, normalment prou baixa, d'uns 10 meteors per hora, però de tant en tant, cada 33 anys aproximadament, pot produir unes pluges espectaculars, de fins a 10.000 estels fugaços per hora i en ocasions ha arribat als 30.000. No obstant això, els rècords absoluts van tenir lloc el 13 de novembre de 1833 amb uns 100.000 per hora i el 17 de novembre de 1966 amb més de 150.000! Encara que no amb aquestes intensitats, notable també va ser la pluja de 1999, amb uns 5.000 estels fugaços per hora durant el màxim.

Com a curiositat, la pluja de 1833, a Boston durant 20 minuts va assolir una intensitat de 150.000 per hora i la gent es va llançar al carrer per a contemplar-ho, despertada per les exclamacions dels seus veïns o per la lluminositat del cel. Es compta que Abraham Lincoln, espectador d'aquest esdeveniment, va arribar a exclamar que havia arribat el dia del judici final. La pluja de les leònides de 1833 en cert mode va marcar el neixement de l'estudi modern dels meteorits, atés que els intents per a explicar el fenomen ocorregut va portar a la conclusió que estava relacionat amb el cometa periòdic P/Tempel-Tuttle, o el que és el mateix, que les pluges de meteorits eren el resultat de la trobada de la Terra amb l'òrbita d'un cometa periòdic. Els estudis van indicar que el P/Tempel-Tuttle és un cometa amb una òrbita poc usual perquè és molt pròxima a l'òrbita de la Terra i perquè té un període orbital prou llarg com perquè només siga pertorbat lleugerament pels planetes. Els cometes de curt període que passen prop de la Terra, ho fan només una vegada o dues abans de que les interaccions gravitacionals amb altres planetes, en particular Júpiter, els pertorbin i modifiquin l'òrbita. Amb tot, l'òrbita del P/Tempel-Tuttle s'ha mantingut estable durant segles, doncs les pluges de meteorits associades amb aquest cometa són conegudes des de fa més de 1000 anys.

Grup d'Estudis Astronòmics