- Són creat e ésser m'és dat
- a servir Déu que fos honrat,
- e són caüt en mant pecat
- e en ira de Déu fui pausat.
- Jesús me venc crucificat,
- volc que Déus fos per mi amat.
- Matí ané querre perdó
- a Déu, e pris confessió
- ab dolor e contrició.
- De caritat, oració,
- esperança, devoció,
- Déus me fé conservació.
- Lo monestir de Miramar
- fiu a frares Menors donar
- per sarraïns a preïcar.
- Enfre la vinya e el fenollar
- amor me pres, fé'm Déus amar,
- enfre sospirs e plors estar.
- Déus Paire, Fill, Déus Espirat,
- de qui és Santa Trinitat
- tracté com fossen demonstrat.
- Déus Fill, del cel és davallat,
- de una Verge está nat,
- Déu e home, Crist apellat.
- Lo món era en damnació;
- morí per dar salvació
- Jesús, per qui el món creat fo.
- Jesús pujà al cel sobre el tro,
- venrà a jutjar li mal e el bo:
- no valran plors, querre perdó.
- Novell saber plors hai atrobat,
- pot-n'hom conèixer veritat
- e destruir la falsetat:
- serraïns seran batejat,
- tartres, jueus e mant orat,
- per lo saber que Déus m'ha dat.
- Pres hai la crots, tramet amors,
- a la Dona de pecadors
- que d'ella m'aport gran socors.
- Mon cor està casa d'amors
- e mos ulls fontanes de plors.
- Entre gauig estaig e dolors.
|
|
- Són home vell, paubre, meyspreat,
- no hai ajuda d'home nat
- e hai trop gran fait emparat.
Grans res hai del món cercat,
- mant bon eximpli hai donat:
- poc són conegut e amat.
- Vull morir en pèlag d'amor.
- Per ésser gran no n'hai paor
- de mal príncep ne mal pastor.
- Tots jorns consir la deshonor
- que fan a Dé li gran senyor
- qui meten lo món en error.
- Prec Déus trameta missatgers
- devots, scients e vertaders
- a conèixer que Déus home és.
- La Verge on Déu hom se fes
- e tots los sants d'ella sotmès
- prec que en infern no sia mès.
- Llaus, honor al major Senyor
- al qual tramet la mia amor
- que d'ell reeba resplendor.
- No són digne de far honor
- a Déu, tan fort són pecador,
- e són de llibres trobador.
- On que vage cuit gran bé far,
- e a la fi res no hi puc far,
- per què n'hai ira e pesar.
- Ab contrició e plorar
- vull tant a Déu mercè clamar
- que mos llibres vulla exalçar.
- Santedat, vida, sanitat,
- gauig, me dó Déus e llibertat,
- e guard-me de mal e pecat.
- A Déu me són tot comanat:
- mal esperit ne hom irat
- no hagen en mi potestat.
- Man Déus als cels e als elements,
- plantes e totes res vivents
- que no em facen mal ni turments.
- Dó'm Déus companyons coneixen'
- devots, lleials, humils, tements,
- a procurar sos honraments.
|