 |
 |
Amb les dades obtingudes
mitjançant l'observació es pot comprovar que entre els asteroides hi ha diferències
però també moltes semblances. Prenent els albedos i les dades espectrals, pot
comprovar-se que hi ha dos grups ben definits, en els quals poden englobar-se la majoria
de petits planetes:
Un grup d'albedo molt
baix, generalment entre 0,035 i 0,04, mai superior a 0,065 (B-V entre 0,65 i 0,75).
L'espectre és pla (colors neutres). És el tipus
C i pertanyen a ell un 75% d'asteroides.
Òpticamente són comparables a les Condrites Carbonàcies, formades per silicats
hidratats i carbonats, molt primitius, que es remunten als orígens del sistema solar.
Un altre d'albedo
moderat (0,065 a 0,23, valor típic de 0,14) amb un espectre rogenc (B-V entre 0,80 i
0,85) i ratlles d'absorció de FeIII. És el tipus
S i conté el 15%. Recorden una mica als
meteorits denominats petris, constituïts per silicats d'alt contingut en ferro
(litosiderits, condrites H).
Només un 10% dels
asteroides no estan inclosos en aquests dos grups. Hi ha un grup molt més petit, el M, amb albedos
moderats i espectre lleugerament enrogit. Per a la resta, s'han definit altres classes
menys comunes (E, R, etc). L'E correspon a albedos alts i espectres plans i sense cap tipus
de línies; el R a un albedo moderat-alt amb espectre molt roig i línies intenses. Els
altres són menys importants. La classificació de Barucci et al. (1987) inclou subíndexs
numèrics, com per exemple tipus C0.
Quan l'asteroide
presenta característiques que pertanyen a dos o més classes diferents, però que no
s'exclouen entre si, se li assigna una classe múltiple, caracteritzada per les lletres de
les classes corresponents, usualment ordenades de la més a la menys probable. Si
l'asteroide és inclassificable, se li assigna la classe U, i si les seves dades
són incongruents (com actualment és el cas de 515 Athalia) se li pot donar la lletra I (dades
incongruents).
El motiu pel que se'ls
hi atorguen aquestes lletres és que són els mnemònics de les composicions que cabria
esperar d'ells. C és per condrites carbonàcies, S per silicats (la majoria silicats i metall al 50%), M per metàl·lics.
Cal emfatitzar que, pel fet que un asteroide pertanyi a un tipus concret, no implica
necessàriament que tingui la composició indicada.
| Tipus |
Albedo geomètrico visual |
Reflectivitat espectral |
T |
Molt baix (0,042) |
Similar a la classe D |
P |
Baix (0,05) |
Similar a la classe M, per tant pseudo M o P |
D |
Baix (0,05) |
Molt roig cap 700nm |
F |
Baix (0,065) |
Plana |
B |
Baix (0,065) |
Similar a la classe C |
G |
Baix (0,065) |
Similar a la classe C |
C |
Baix (0,065) |
Neutre, lleugera absorció cap el blau a partir de
400nm |
S |
Moderat (0,09-0,24) |
Enrogit, típica banda d'absorció entre 900-1000nm |
M |
Moderat (0,07-0,21) |
Sense detalls distintius, inclinació cap el roig |
A |
Moderat (0,12) |
Puja esglaonat fins a 700nm i llavors baixa |
Q |
Alt (0,21) |
Idèntica a les condrites ordinàries |
V |
Alt (0,25) |
Vesta; forta banda d'absorció a 950nm |
R |
Alt (0,25) |
Molt roig, bandes més profondes que el S |
E |
Molt alt (0,33) |
Sense detatalls distintius, plana o inclinada cap el
roig |
|
 |
|
