Jean François Dominique Arago

Va néixer el 26 de febrer de 1786 a Estagell, on son pare era alcalde, prop de Perpinyà (Rosselló). El seu interès per l'astronomia es va iniciar després de l'estada de Méchain a Estagell amb motiu del mesurament del meridià Dunkerke-Barcelona.

Després de finalitzar els seus estudis secundaris a Perpinyà, el 1803 va ingressar a l'Ecole Polytechnique de París de la que uns anys més tard va arribar a ser professor. El 1805 va ser nomenat secretari del Bureau des Longitudes i el 1807 és nomenat astrònom adjunt.

Va participar amb Biot en una atzarosa expedició geodèsica, digna de les millors novel·les d'aventures en la què fins i tot va ser donat per mort, per les costes catalanes i mallorquines amb el fi de prolongar el mesurament del meridià Dunkerke-Barcelona fins a les Balears. En efecte, quan estava acabant la triangulació de Mallorca el 1808, s'inicia la guerra de la Independència entre Espanya i França, sent considerat pels insulars com espia francès, però vestit de paisà pot fer-se passar com a tal gràcies a què el català és la seva llengua natal, aconseguint escapar de Mallorca en un vaixell espanyol, arribant a Alger, però abans és capturat per pirates i empresonat a la presó de Bey. A l'eixir d'allí, reembarca cap a Marsella, però durant la travessia és capturat per un vaixell espanyol i empresonat a Espanya. Alliberat, torna a embarcar cap a Marsella, però el destí en forma de tempestats, guerra i vies d'aigua, el porten a Bugia. Des d'allí, disfressat de beduí, va a Alger i embarca cap a Marsella, on finalment hi arriba el 2 de juliol de 1809, no sense haver-se escapolit abans de la persecució d'un creuer anglès. Malgrat totes aquestes contrarietats, dins de la seva camisa aconsegueix salvar els resultats de les seves triangulacions geodèsiques...
		Casa natal d'Aragó a Estagell

Membre de la Société d'Arceuil, el 1809 i a l'edat de 23 anys és nomenat professor de geometria analítica a l'Ecole Polytechnique, càrrec que detindrà fins el 1830. Entre 1813 i 1846 és el director de l'Observatori de París, on ensenya astronomia. És col·laborador de l'Annuaire du Bureau des Longitudes i coeditor, junt amb Gai-Lussac, dels Annales de Chimie et de Physique. El 1830 és elegit secretari perpetu de l'Académie des Sciences.

El 1830 inicia la seva carrera política, al ser elegit diputat pel departament dels Pirineus Orientals (Rosselló) i més tard per París. És parlamentari fins el colp d'estat de 1852, presidint el Conseil Général de la Seine el 1830 i 1849. De família de fondes conviccions republicanes (un germà seu va tenir una destacada actuació a la guerra de la independència de Mèxic contra Espanya), participa a la Revolució de 1848 on exerceix una acció moderadora, sent membre del Govern provisional, ministre de Marina i després ministre de la Guerra. En aquesta època promulga el decret d'abolició de l'esclavatge a les colònies. Com a president del Comitè executiu, el 1848 exerceix interinament el càrrec de cap de l'Estat francès.

Amic dels científics més importants d'aquella època, va ser notable la influència d'Aragó en el desenvolupament de la física i l'astronomia. Se'l considera el pare de la divulgació astronòmica per la seva obra Astronomie Populaire i per encoratjar els joves per la ciència. Va vulgaritzar també els invents de Niepce i de Daguerre, al mateix temps que va ser un actiu defensor de la reforma de l'ensenyament, la llibertat de premsa i de les ciències aplicades. Va morir a l'Observatori de París el 2 d'octubre de 1853.