Contaminación Lumínica

Avantprojecte de llei d’ordenació ambiental de la il·luminació exterior per la protecció del medi nocturn.  

La il·luminació artificial durant la nit representa un dels requisits imprescindibles per a l’habitabilitat de les zones urbanes modernes i, en menor mesura de les zones rurals, i resulta també necessària per a la realització d’un gran nombre d’activitats lúdiques, comercials o productives. No obstant això, un disseny o un ús inadequat de les instal·lacions d’enllumenat té conseqüències perjudicials per a la biodiversitat i el medi ambient en la mesura que s’estiguin alterant, de forma desordenada, les condicions naturals de foscor que són pròpies de les hores nocturnes.  

D’altra banda, una il·luminació nocturna excessiva o defectuosa constitueix una forma de contaminació lumínica que afecta la visió del cel, el qual forma part del paisatge natural, cosa que implica la necessitat de la seva protecció tant pel fet que es tracta d’un patrimoni comú de tots els ciutadans, com per la necessitat de fer possible el seu estudi científic. 

Per últim, una il·luminació nocturna que respongui a criteris coherents i racionals té una incidència directa i immediata en el consum de les fonts d’energia, fent possible una notable estalvi energètic. En tal sentit, cal tenir en compte que l’ús eficient dels recursos és un dels principis bàsics de desenvolupament sostenible a què aspira Catalunya. 

Totes aquestes raons, unides a la progressiva conscienciació ciutadana per la protecció del medi, justifiquen la necessitat de regular, mitjançant aquesta llei, els mecanismes necessaris que permetin donar resposta a la problemàtica que planteja una il·luminació nocturna inadequada que derivi en formes de contaminació lumínica, però tenint sempre present la importància que l’enllumenat nocturn té com element essencial en la seguretat ciutadana, per a la circulació i també per a la vida comercial, turística i recreativa de les zones habitades. Ara bé, cal posar en relleu que una regulació adequada de l’enllumenat nocturn ha de contribuir a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, i de les ciutats i pobles en general. 

D’acord amb el que s’ha assenyalat, la Llei preveu la divisió del territori en diverses zones en funció de les seves característiques i especificitats en relació amb la lluminària que pot ser-hi admissible; també es regulen els aspectes relatius a les intensitats de brillantor permeses, al disseny i instal·lació dels aparells i dispositius d’enllumenat i al seu règim estacional i d’horari d’usos. 

S’estableixen les obligacions de les Administracions públiques amb la finalitat de poder assolir els objectius que persegueix la Llei, es preveuen els ajuts econòmics necessaris per donar suport a les possibles operacions d’adaptació dels enllumenats existents a les noves prescripcions de la Llei, es regula el corresponent règim sancionador i, finalment, cal destacar que es preveu l’impuls de campanyes ciutadanes de conscienciació ciutadana envers la problemàtica ambiental que planteja la contaminació lumínica. 

Tota aquesta regulació ha de permetre fer un pas endavant més en el compromís global de tota la societat en la defensa i conservació del medi, inserida en el marc d’un desenvolupament sostenible que faci possible el creixement del benestar econòmic i social, compatibilitzant-lo amb la necessària protecció del medi.

CAPÍTOL I

Disposicions Generals 

Article 1

Objecte 

És objecte d’aquesta Llei la regulació de les instal·lacions, aparells i instruments d’enllumenat exterior i interior, pel que fa als aspectes relatius a la contaminació lumínica que poden arribar a produir. 

Article 2

Finalitats 

La present Llei té com a finalitats:

a)  Mantenir el màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes, en benefici de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general.

b) Promoure l’ecoeficiència mitjançant l’estalvi d’energia en l’àmbit de les instal·lacions i dispositius d’enllumenat exterior i interior, sense fer minvar la seguretat.

c) Evitar la intrusió lumínica en l’entorn domèstic minimitzant les molèsties i/o perjudicis.

d) Prevenir i corregir els efectes de la contaminació lumínica sobre la visió del cel.    

Article 3

Exclusions

1. S’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei les instal·lacions i aparells següents:

    a) Ports i aeroports i instal·lacions vinculades a vies ferroviàries, carreteres i autopistes de titularitat estatal.

b) Instal·lacions i dispositius de senyalització de costes. 

c) Instal·lacions de les forces i cossos de seguretat, i de caràcter militar. 

d) Vehicles a motor. 

e) En general, aquelles infrastructures que ho requereixen per garantir la seguretat dels ciutadans.

2. S’exclou de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei la llum produïda per combustibles sense finalitat d’enllumenat.

Article 4

Definicions

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:

a) Contaminació lumínica: emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions i/o rangs espectrals on aquell no és necessari per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s’han instal·lat les lluminàries.

b) Difusió cap al cel: forma de contaminació lumínica consistent en l’emissió de fluxos lluminosos que es difonen envers el firmament.

c) Enlluernament: forma de contaminació lumínica consistent en l’emissió de fluxos lluminosos que dificulten o impossibiliten la visió.

d) Intrusió lumínica: forma de contaminació lumínica consistent en l’emissió de fluxos       lluminosos que excedeixen de l’àrea on són útils per a l’activitat prevista, envaint       zones en què no són necessaris i podent causar molèsties o perjudicis.

e) Sobreconsum: efecte derivat de contaminació lumínica consistent en l’emissió de fluxos       lluminosos que per la seva intensitat i/o per la seva distribució espectral impliquen un consum energètic inútil o innecessari.

f) Instal·lació d’enllumenat exterior: instal·lació prevista per il·luminar superfícies situades fora d’espais coberts. 

g) Instal·lació d’enllumenat interior: instal·lació prevista per il·luminar superfícies situades dintre d’espais coberts. 

h) Brillantor: flux de llum pròpia o reflectida.

• reduïda: aquella que és de baixa intensitat respecte a un llum referent.

• mitjana: aquella que té una intensitat intermitja respecte a un llum referent.

• alta: aquella que té una intensitat accentuada respecte a un llum referent.

i) Llum referent: nivell d’intensitat de fluxos lluminosos que es determina reglamentàriament per al compliment dels objectius i requeriments d’aquesta Llei i de la normativa que la desplegui. 

j) Flux d’hemisferi superior instal·lat: flux radiat per un aparell d’enllumenat o per un cos, edifici o element lumínic, en direccions per sobre del pla horitzontal. 

k) Usos de l’enllumenat exterior:

• vial: les superfícies il·luminades estan destinades al trànsit de vehicles.

• vial i vianants: les superfícies il·luminades estan destinades al trànsit de vehicles i de les persones en els seus desplaçaments.

• per vianants: les superfícies il·luminades estan destinades a l’ús de les persones en els seus desplaçaments.

• ornamental: les superfícies estan il·luminades pel seu efecte estètic.

• industrial: les superfícies il·luminades formen part d’una activitat industrial.

• comercial i publicitari: les superfícies il·luminades formen part d’una activitat comercial i/o publicitària.

• d’instal·lacions esportives i recreatives: les superfícies il·luminades formen part d’una activitat esportiva o recreativa.

• de seguretat: s’il·luminen superfícies per facilitar la seva vigilància i control.

• exterior d’edificis: les superfícies il·luminades que, tot i formar part de la propietat d’una finca, són externes a les edificacions en general.

• d’equipaments: les superfícies il·luminades que, tot i formar part de la propietat d’una finca, són externes a les edificacions d’un equipament públic o privat.

l) Horari nocturn: la franja horària que va des de l’hora fixada reglamentàriament fins que surt el sol.

m) Modificació de l’enllumenat: canvi en les instal·lacions, aparells o instruments de l’enllumenat amb l’abast i condicions que es determinin reglamentàriament.

n) Lluminària: aparell que conté una font de llum.

CAPÍTOL II

Règim regulador de les instal·lacions d’enllumenat exterior

Article 5

Zonificació

1.  Per facilitar l’aplicació de les disposicions d’aquesta Llei, el territori s’ha de dividir en diferents zones que reflecteixin la seva vulnerabilitat pel que fa a la contaminació lumínica.

2.  La divisió en zones del territori s’ha d’establir per via reglamentària, tot ajustant-se a la zonificació següent:

 a) Zona E1: àrees incloses en el Pla d’espais d’interès natural o en àmbits territorials que es considerin d’especial protecció en atenció a les seves característiques naturals o per tractar-se d’àrees de valor astronòmic especial.

 b) Zona E2: àrees incloses en àmbits territorials que només admeten una brillantor reduïda.

 c) Zona E3: àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor mitjana.

 d) Zona E4: àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor alta.

      e) Punts de referència: àrees d’especial valor astronòmic o natural per a les quals caldrà establir una regulació específica depenent de la distància a la ubicació de l’indret en qüestió.

 3. Els ajuntaments poden establir una zonificació pròpia en el seu terme municipal, sempre que no es disminueixi el nivell de protecció que deriva de la zonificació aprovada, d’acord amb el que estableix l’apartat anterior, a no ser que concorrin causes acreditades que així ho justifiquin, d’acord amb el que es desenvolupi reglamentàriament.

Article 6

Valors per a la limitació de la brillantor

1.  El flux d’hemisferi superior instal·lat aplicable a les zones establertes d’acord amb l’article 5 s’ha de regular per via reglamentària, tot prenent en consideració els següents usos de l’enllumenat exterior:

   a) vial

b) vial i vianants

c) per vianants

d) ornamental

e) industrial

f) comercial i publicitari

g) d’instal·lacions esportives i recreatives

h) de seguretat

i)  exterior d’edificis

j)  d’equipaments

k) qualsevol altre que es determini reglamentàriament.

 2. Els nivells d’il·luminació no han d’excedir els valors especificats reglamentàriament segons el tipus d’ús i la zona de què es tracti per tal d’evitar la contaminació per llum reflectida.

 3. Els ajuntaments poden establir valors propis de flux d’hemisferi superior instal·lat, atenent a les característiques i especificitats del seu territori, sempre que no es disminueixi la protecció atorgada per la normativa establerta d’acord amb l’apartat anterior, a no ser que concorrin causes acreditades que així ho justifiquin, d’acord amb el que es reguli reglamentàriament.

 4. Resten prohibides:

    a) Les lluminàries, integrals o monocromàtiques, amb flux d’hemisferi superior emès que superi el 50% d’aquest, excepte en casos d’interès històric o artístic especial.

    b) Les fonts d’il·luminació mitjançant projectors o làsers que projectin per sobre del pla horitzontal, excepte en casos d’interès històric especial.

    c) Els dispositius aeris de publicitat nocturna.

    d) La il·luminació artificial de grans extensions de platja o costa, excepte en aquells casos que es determinin reglamentàriament en atenció a les característiques dels usos de l’enllumenat.

    e) La il.luminació permanent de les pistes d’esquí.

Article 7

Característiques dels aparells i instal·lacions d’il·luminació 

1. Els aparells i les instal·lacions d’il·luminació han d’estar dissenyats, instal·lats i han de comptar amb els components necessaris per prevenir la contaminació lumínica i afavorir l’estalvi, ús adequat i aprofitament de l’energia. 

2. S’han d’establir per via reglamentària les prescripcions aplicables als aparells d’il·luminació en funció, si s’escau, de les zones establertes d’acord amb l’article 5 i dels usos de l’enllumenat fixats d’acord amb l’article 6, en especial pel que fa a: 

a) Inclinació i direcció de la lluminària, característiques del seu tancament o necessitat del seu apantallament per tal d’evitar valors excessius de flux d’hemisferi superior instal·lat, d’enlluernament o d’intrusió lumínica. 

b) Tipus de làmpades que cal utilitzar o d’ús preferent.

c) Sistemes de regulació del flux lluminós en horaris especials, en aquells casos en què siguin d’aplicació. 

3. Els aparells d’enllumenat exterior que comptin amb un distintiu homologat relatiu a la seva qualitat per evitar la contaminació lumínica i estalviar energia acrediten el compliment de les condicions i requeriments relatius al seu disseny, instal·lació, angle d’implantació respecte a l’horitzontal i components, establerts de conformitat amb el que disposen els apartats anteriors d’aquest article.

4. Les característiques dels aparells i instal·lacions d’il·luminació han de conservar-se en el temps, adoptant els programes de manteniment necessaris.

Article 8

Règim estacional i horari d’usos de l’enllumenat exterior

1. Les instal·lacions d’enllumenat exterior de propietat pública o privada en zones comercials, industrials, residencials o rurals han de mantenir-se apagades en horari nocturn, excepte en els casos següents:

   a) Finalitats de seguretat o d’il·luminació de carrers, de camins, de vials, de llocs de pas, de zones d’equipament i d’aparcament, mentre duri aquest ús.

   b) Usos comercials, industrials, esportius o recreatius, mentre duri aquest ús.

  c) Altres motius que justifiquin l’enllumenat en horari nocturn, a determinar per via reglamentària.

2. Per als esdeveniments nocturns singulars, festius, firals, esportius o culturals a l’aire lliure, els ajuntaments han de regular el seu règim singular d’enllumenat, sota el principi de compatibilitzar la prevenció de la contaminació lumínica i l’estalvi energètic, amb les necessitats derivades dels esmentats esdeveniments.

3. Ha de regular-se per reglament els criteris generals del règim d’usos estacional i horari de les instal·lacions d’enllumenat exterior, en què es recullin les especificitats a què fan referència els apartats anteriors d’aquest article i en què es fixin els condicionants aplicables a la il·luminació en horari nocturn dels monuments o en el cas d’altres supòsits d’interès cultural, històric i turístic especial. 

CAPÍTOL III

Actuacions de les administracions públiques 

Article 9

Obligacions de les administracions públiques

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves respectives competències, han de vetllar perquè:

    a) Es facin servir instal·lacions d’enllumenat que distribueixin la llum de la manera més efectiva i eficient, utilitzant una quantitat mínima de llum que satisfaci els criteris d’il·luminació.

    b) S’utilitzin lluminàries tancades i/o apantallades d’acord amb el que estableixen els articles 5 i 6 d’aquesta Llei.

    c) S’instal·lin aparells d’enllumenat exterior que comptin, preferentment, amb un distintiu que acrediti la seva qualitat per evitar la contaminació lumínica i estalviar energia.

    d) Es facin servir instal·lacions d’enllumenat els components de les quals  s’ajustin adequadament a les característiques dels usos i de la zona il·luminada i que emetin preferentment en la zona de l’espectre visible de longitud d’ona llarga.

    e) Es connectin les instal·lacions d’enllumenat només quan calgui, mitjançant temporitzadors automàtics, si s’escau.

     f) Es mantinguin apagades en horari nocturn les instal·lacions d’enllumenat que no siguin necessàries.

    g) Es controli mitjançant el manteniment adequat la permanència de les característiques del sistema d’il·luminació.

Article 10

Règim d’intervenció de l’Administració ambiental

En els projectes tècnics que acompanyin la sol·licitud d’autorització ambiental, de llicència ambiental o, en el seu cas, la comunicació de l’activitat, d’acord amb el que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, s’han de fer constar, si és el cas, les característiques de les instal·lacions d’enllumenat exterior, les quals s’han d’ajustar al que disposa aquesta Llei i la normativa que la desenvolupi. 

Article 11

Criteris en la contractació administrativa

1. Les administracions públiques han d’incloure, en els seus plecs de clàusules administratives d’obres, serveis i subministraments, els requeriments necessaris per tal que els aparells i dispositius d’enllumenat exterior s’ajustin als criteris de prevenció i correcció de la contaminació lumínica establerts en aquesta Llei i la normativa que la desenvolupi.

2. Els aparells i dispositius d’enllumenat exterior que comptin amb un distintiu homologat que justifiqui que les característiques d’aquells permeten prevenir la contaminació lumínica, acrediten els requeriments a què fa referència l’apartat anterior als efectes de la contractació administrativa. 

Article 12

Construccions finançades amb fons públics 

El finançament públic de construccions, instal·lacions i habitatges ha d’incloure entre els seus condicionants que l’enllumenat exterior, si se’n preveu disposar, s’ajusti als criteris de prevenció de la contaminació lumínica, d’acord amb el que es disposa en aquesta Llei.

CAPÍTOL IV

Règim econòmic

Article 13

Fons econòmic

1. Es crea el fons per a la protecció del medi contra la contaminació lumínica.

2. El fons es nodreix del recursos següents:

     a) L’import dels ingressos provinents de les sancions imposades per l’Administració de la Generalitat en aplicació d’aquesta Llei.

b) Les aportacions i ajuts atorgats per particulars, empreses i institucions públiques o privades i administracions públiques.

3. La recaptació s’afecta a la concessió d’ajuts, subvencions, i en general, a la realització de despeses destinades a la implantació de les mesures regulades en aquesta Llei i la normativa que la desplegui.

Article 14

Règim d’ajuts 

1. Es poden establir línies d’ajuts específics per promoure l’adaptació dels enllumenats exteriors a les prescripcions d’aquesta Llei.

 2. Ha de ser criteri preferent d’atorgament en les línies d’ajuts el fet que l’adaptació dels enllumenats exteriors afecti una zona E1 o un punt de referència.

 3. Les sol·licituds que, d’acord amb el que regulen els apartats anteriors d’aquest article, es formulin per adaptar els enllumenats exteriors, han de presentar-se acompanyades del projecte tècnic de la instal·lació i el seu pressupost.

CAPÍTOL V

Règim sancionador, d’inspecció i control

Article 15

Infraccions sancionables

1. Constitueixen infraccions administratives les accions i les omissions que contravenen les obligacions que estableix aquesta Llei. 

2. Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus, de conformitat amb la tipificació que estableix l’article 16.

Article 16

Tipificació

1. Són infraccions lleus les accions o les omissions següents:

a) La vulneració del règim horari d’ús de l’enllumenat establert en un temps de fins a dues hores.

b) La vulneració del flux d’hemisferi superior instal·lat autoritzat en un percentatge de fins al 20%.

     c) Incórrer en qualsevol altra acció o omissió que infringeixi les determinacions d’aquesta Llei i de la reglamentació que la desplegui i que no sigui qualificada d’infracció molt greu o greu.

2. Són infraccions greus les accions o les omissions següents:

a) La vulneració del règim horari d’ús de l’enllumenat establert a partir de més de dues hores.

b) La vulneració del flux d’hemisferi superior instal·lat autoritzat a partir d’un percentatge superior al 20%.

c) La instal·lació de aparells i dispositius d’enllumenat exterior que no compleixin els requeriments establerts per aquesta Llei i la normativa que la desenvolupi.

d) Dur a terme una modificació de l’enllumenat exterior que afecti la intensitat, espectre o flux d’hemisferi superior instal·lat sense adaptar-se a les prescripcions d’aquesta llei i la normativa que la desenvolupi.

f) La comissió en una zona qualificada com E1 o en un punt de referència d’una infracció  tipificada en l’apartat 1 d’aquest article.

g) L’obstrucció de l’activitat de control o d’inspecció de l’Administració.

h) La reincidència en infraccions lleus.

3. Són infraccions molt greus les accions o les omissions següents:

a) La comissió d’una infracció tipificada en l’apartat 2 d’aquest article que causi un perjudici greu al medi. 

b) La comissió en una zona qualificada com a E1 o en un punt de referència d’una infracció tipificada en l’apartat 2 d’aquest article.

c) La reincidència en infraccions greus.

Article 17

Responsabilitat

Són responsables de les infraccions les persones físiques i jurídiques que han participat en la comissió del fet infractor.

Article 18

Procediment

La imposició de les sancions establertes per aquesta Llei es regeix per la normativa vigent en matèria de procediment sancionador.

Article 19

Quantia de les sancions

1. Les infraccions lleus són sancionades amb multes de 25.000 pessetes (150,253 euros) a 100.000 pessetes (601,012 euros).

2. Les infraccions greus són sancionades amb multes de 100.001 pessetes (601,018 euros) a 500.000 pessetes (3005,060 euros).

3. Les infraccions molt greus són sancionades amb multes de 500.001 pessetes (3005,067 euros) a 5.000.000 de pessetes (30050,605 euros). 

Article 20

Graduació de les sancions

Les sancions corresponents a cada classe d’infracció es graduen tenint en compte els criteris següents:

   a) La intencionalitat de la persona infractora. 

  b) El grau de participació en el fet per títol diferent al d’autor. 

   c) La capacitat econòmica de la persona infractora. 

Article 21

Mesures cautelars 

1. Un cop ha estat detectada l’existència d’una actuació contrària a les determinacions d’aquesta Llei, l’Administració competent, prèvia audiència de l’interessat, ha de requerir-lo perquè la corregeixi, fixant un termini a l’efecte. 

2. En el cas que sigui desatès el requeriment, l’Administració competent, prèvia audiència de l’interessat, pot dur a terme les actuacions necessàries per a desconnectar i/o, si s’escau, precintar la instal·lació d’enllumenat exterior. 

3. Les mesures previstes en els apartats anteriors d’aquest article poden adoptar-se simultàniament a la incoació del procediment sancionador o en qualsevol moment del seu curs.

Article 22

Multes coercitives i reparació dels danys 

1.  Es poden imposar multes coercitives amb la quantia màxima de 100.000 pessetes (601,012 euros) i amb un màxim de tres consecutives, per a l’execució de les obligacions derivades dels requeriments o en execució de resolucions sancionadores.

2.  Quan s’hagi produït un dany a la biodiversitat del medi el responsable del mateix està obligat a reparar-lo, en cas que sigui possible.

Article 23

Potestat sancionadora i òrgans competents

1. La potestat sancionadora per a les infraccions tipificades en aquesta Llei correspon a l’Administració de la Generalitat i als ens locals.

2. Els òrgans competents per a imposar les sancions es determinen per reglament.

Article 24

Potestat d’inspecció i control

1. Els ajuntaments i el Departament de Medi Ambient tenen la potestat d’inspecció i control  de les instal·lacions i aparells que puguin ser fonts potencials de contaminació lumínica. Aquesta potestat és exercida per personal acreditat al servei de la respectiva Administració que tindrà la condició d’autoritat.

2. Els fets constatats en l’acta d’inspecció aixecada pel personal acreditat tenen valor probatori, sense perjudici de les proves que puguin aportar els interessats.

3. Les entitats o persones inspeccionades estan obligades a donar la màxima facilitat per al desenvolupament de les tasques d’inspecció i control. 

Disposicions addicionals

Primera

Els enllumenats exteriors existents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei poden continuar amb la seva actual condició, en els termes que estableix la disposició transitòria, però han d’ajustar-se al règim d’usos horaris que es determina en aquesta Llei i la normativa que la desplegui.

Segona

Qualsevol modificació substancial dels enllumenats exteriors que afecti la intensitat, espectre o flux d’hemisferi superior instal·lat que es dugui a terme amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei ha d’ajustar-se a les seves prescripcions i de la normativa que la desplegui. 

Tercera

Les actuacions d’inspecció i de control de les instal·lacions d’enllumenat exterior, pel que fa als aspectes regulats en aquesta Llei, poden ser dutes a terme per entitats col·laboradores degudament acreditades, que comptin amb els mitjans personals i materials necessaris per a l’exercici de seves funcions. 

Quarta 

Els ajuntaments poden delegar als seus consells comarcals la zonificació del seu terme municipal prevista en l’article 5 d’aquesta Llei, en els termes que estableix la normativa sobre règim local. 

Cinquena

Les modificacions en la il·luminació natural causades per l’activitat humana que puguin derivar en formes de contaminació lumínica han de ser tingudes en compte, quan s’escaigui, en el desenvolupament reglamentari de la Llei, d’acord amb els requeriments i els principis que aquesta estableix.

Disposició transitòria

Les instal·lacions d’enllumenat exterior existents s’han d’adaptar a les prescripcions d’aquesta Llei i de la normativa que la desplegui en el terminis que es fixin reglamentàriament, els quals es determinaran atenent, entre d’altres, als criteris següents:

•  tipus d’usos de d’enllumenat

• classificació de la zona en què s’ubiqui l’enllumenat

• perjudicis per al medi i/o per als ciutadans

• magnitud de les reformes que s’hagin de dur a terme

• costos econòmics previsibles

El termini màxim d’adaptació no pot ultrapassar els 8 anys, comptadors a partir de l’entrada en vigor del Reglament que desenvolupi aquesta Llei.

Disposicions finals

Primera

El Departament de Medi Ambient ha de promoure campanyes de difusió i conscienciació ciutadana en relació amb la problemàtica que comporta la contaminació lumínica. 

Segona 

En el marc del principi de col·laboració s’han de promoure convenis de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’Administració Local i, també, si s’escau, l’Administració General de l’Estat, per a l’impuls i implantació de les mesures que regula aquesta Llei.

Tercera

1.  En el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’ha de regular i constituir una Comissió per a la prevenció i correcció de la contaminació lumínica, amb la participació dels diversos interessos implicats, per tal d’impulsar i promoure l’aplicació de les disposicions d’aquesta Llei i exercir totes aquelles altres funcions que se li atribueixin.

2.  El desplegament reglamentari d’aquesta Llei s’efectuarà en el termini d’un any a partir de la constitució de la Comissió esmentada al paràgraf anterior.

Quarta

Es faculta el Govern de la Generalitat perquè mitjançant Decret pugui actualitzar les multes fixades per aquesta Llei, d’acord amb la variació que experimenti l’índex de preus al consum.

Cinquena

S’habilita el Govern de la Generalitat per al desenvolupament i aplicació del que disposa aquesta Llei i el Conseller de Medi Ambient per a la regulació de la Comissió per a la prevenció i correcció de la contaminació lumínica.

Sisena

Aquesta Llei entra en vigor als tres mesos de la seva publicació.

GM/Lleis Qualitat/Lumínica/Text Llei/g-Versió 20.09.2000

 Grup d'Estudis Astronòmics