Pot ser interessant preveure algun dispositiu que
fixi la pantalla solidàriament al tub del telescopi. A més, si s'utilitza un refractor,
és convenient utilitzar un parasol de manera que projecti ombra sobre la pantalla.
2) Helioscopi de Herschel
Aquest mètode permet d'observar les estructures
fines de la fotosfera i resulta segur, encara que més car que l'anterior. Consisteix a
utilitzar el anomenat helioscopi de Herschel, un prisma en forma de tascó que reflecteix
la major part de la llum i calor solar, arribant a l'ocular únicament un petit
percentatge.
També requereix utilitzar un filtre
solar (Sun) però que en aquest cas treballarà en condicions normals, sense perill
de reescalfament excessiu. Si el telescopi és petit o s'observa una taca amb un elevat
augment, el filtre pot resultar massa absorbent, pel que pot ser recomanable substituir-lo
per un filtre lunar (Moon), o simplement per un o més
filtres dels utilitzats en els tallers de soldadura. Els filtres més agradables a
l'observació solen ser els de tons grogs i verdess o els verds-blaus; intensament blaus o
vermells cansen la visió, el que repercuteix en la precisió i qualitat de les
observacions.
 |
|
| Helioscopio o tascó de Herschel. La major
part de la llum i calor passa a través del vidre i només una petita fracció es
reflecteix i arriba a l'ocular, que ha d'estar proveït d'un filtre fosc. |
Esquerra: prisma utilitzat en reflexió
total per a acolzar la imatge (prisma zenital). Dreta: muntat al revés, de manera que la
llum incideixi i es reflecteixi a la cara hipotenusa, es converteix en un helioscopi,
útil per als observadors que no disposen de molts mitjans. |
El Helioscopi de Herschel pot resultar
un accessori una mica car o difícil d'adquirir, pel que si disposem d'un prisma zenital
podem modificar-el per a convertir-el en un helioscopi. Consisteix en desmuntar-el i
tornar-el a muntarr però al revés, de manera que els rajos solars incideixin sobre la
cara hipotenusa (reflexió vítrea), permetent que pugui escapar-se la llum refractada.
Pot ocórrer que amb el helioscopi no es pugui enfocar la imatge per falta de recorregut
del portaocular; anteposant una lent de Barlow (o una simple lent divergent) pot
solucionar-se el problema.
3) Filtre davant de l'objectiu
Altre sistema per a esmorteir la llum i la calor
solar és la de col·locar davant de l'objectiu un filtre o làmina semimetalizada de
manera que reflecteixi la major part de les radiacions i permeti que arribi
únicament una petita quantitat de llum a l'ocular. Com sigui que les seves cares deuen
ser òpticament paral·leles i l'homogeneïtat del cristall perfecta, resulta una solució
molt cara.
 |
Filtres solars de vidre òptic metal·litzat
que es col·loquen davant de l'objectiu del telescopi. Es tracta d'una solució cara. |
Molt més barat és substituir el
filtre òptic metal·litzat per una làmina molt prima de Mylar,
fulla de material plàstic metal·litzat que té diverses aplicacions industrials i
comercials. A causa del seu petit gruix i regularitat, no deteriora greument la qualitat
de les imatges solars, a menys que s'observi amb grans augments. Ambdues solucions, en el
cas d'emprar un telescopi reflector, són interessants ja que al tancar-se la boca del tub
de l'instrument es redueix considerablement la turbulència de l'aire a l'interior,
principal causa de la deteriorament de les imatges solars. El seu principal inconvenient
resideix que amb el temps s'altera la capa reflectant i al penetrar fraccions de llum
solar no filtrada, es perd contrast.
4) Superfície no metal·litzada
Aquest mètode únicament pot utilitzar-se en els
telescopis de reflexió (de mirall) i consisteix en no metal·litzar el mirall-objectiu,
el mirall secundari o ambdós. Dóna bons resultats i és molt segur, encara que significa
sacrificar un telescopi per a dedicar-lo exclusivament a l'observació solar. Després de
l'ocular també cal utilitzar un filtre.
