Imatges CCD originals preses des de l'Observatori Esteve Duran. Les imatges en color son tricromies realitzades a partir de la composició d'imatges en blanc i negre obtingudes amb filtre blau, roig i verd.

La Lluna

	La Lluna dos dies després del pleniluni (122Kb)
	Mosaic d'imatges de la Lluna després del quart creixent (163Kb). Aquesta composició mostra algunes de les zones més interessants i estudiades del nostre satèl.lit como són les estructures anulars del Mare Imbrium, degudes a un impacte gigant i posteriorment anegades per fluxes de lava, el cràter més modern Copèrnic, i la zona de les "Terres altes" al sus dominades per el cràter recent Tycho.

El Sistema Solar

		Venus al 1999. Aquestes dues imatges, obtingudes amb el telescopi Cassegrain de 60 cm, són el resultat de la composició de diverses preses CCD obtingudes a ple dia pel matí, amb Venus culminant i un filtre blau. La gran variació de tamany aparent es deguda a les fortes variacions de distància a la Terra que presenta el planeta.
		Saturn al 1999 uns mesos avans de l'oposició. Aquí són clarament visibles algunes bandes de l'atmosfera del planeta, la divisió de Cassini i l'anell de Crespón. Per altre banda i degut a que la visió del planeta des de la Terra era encara lateral, es pot observar perfectament l'ombra d'aquest sobre els seus anells.
		Júpiter és el planeta més gran del Sistema Solar, amb un diàmetre gairebé dotze vegades el de la Terra, la qual cosa  no és cap obstacle per a que doni una volta sobre el seu eix cada deu hores. Aquí tenim una sequència d'imatges durant tres hores que mostra la Gran Taca Roja i com gira el planeta.

El cel en color

	Fase total de l'eclipsi de Lluna del 21 de gener del 2000 (25 Kb). El color rogenc de la Lluna es deu a l'absorció del color blau per part de l'atmosfera de la Terra de la llum del Sol refractada. L'absorció és tan eficaç que en la tricromia obtinguda amb filtres B, V i R, la zona més fosca de l'ombra terrestre va sortir pràcticament negra amb el filtre B.
	M 3 (83 Kb). Aquesta imatge en color del cúmul globular és tota una lliçó d'evolució estel.lar. Els cúmuls globulars són uns dels objectes més antics de la nostra Galàxia, amb una edat possiblement al voltant d'uns 12.000 milions d'anys. Les estrelles més brillants groges i taronjades que es veuen en aquesta tricromia són les més massives que durant aquest llarg interval de temps ja han abandonat la seqüència principal i s'han convertit en gegants roges.
	M 67 amb un refractor de 60 mm (67Kb). La imatge mostra algunes peculiaritats de l'instrument emprat per prendre les poses. Les estrelles més brillants apareixen amb un halo rogenc degut a la imposibilitat del petit refractor de crear una imatge tan ben enfocada en R com en V i en B. Malgrat tot és possible veure els colors de les diferents estrelles que composen el cúmul a més d'algunes del camp.

Les estrelles en colors

Imatge del camp de la variable HIP 89972 en color feta amb el telescopi Cassegrain de 60 cm. L'estrella blanca és la variable de tipus espectral A0, mentre que l'estrella més brillant groga de l'esquerra és SAO 103639 de tipus espectral K0. L'estrella més feble situada en el mig i de color taronjat possiblemente sigui de un tipus espectral proper al M.

Cel molt profund

	Imatge de la galàxia M51, telescopi de 20 cm. Milions d'estrellas i inmensos núvols de gas i pols fosca  dibuixen els braços espirals d'aquesta magnífica galàxia.
	M81, telescopi de 20 cm. Un altre exemple de galàxia espiral.