CENTRE ASTRONÒMIC DE CATALUNYA
Observatori Esteve Duran

Projecte del Centre Astronòmic de Catalunya. A la part de dalt es poden veure les 7 cúpules petites destinades a sessions escolars. Mes properes, sobre l'edificació hi han les tres cúpules dels telescopis de 41 cm destinades a divulgació i a recerca, així com les dels telescopis automàtics de 75, 60 i 51 cm, dedicats a la recerca.

Quant estigui acabat, l'observatori comptarà amb els actuals telescopis de 60 cm i 41 cm de la Fundació, més la cessió de diversos telescopis robòtics de 51, 41, 36 i 31 cm, a més de la muntura de un 75 cm, per part del GEA, provenents molts d'ells de l'Observatori de Sampsor, que serà traslladat en part a l'Observatori Esteve Duran. També es disposarà de un bon nombre de telescopis menors, tant per a tasques educatives com per a la recerca.  

l'Ajuntament de Seva ha aportat a la Fundació els terrenys necessaris en el paratge El Montanyà i s'estan cercant el recursos necessaris, havent-se iniciat ja la primera fase de les obres de construcció de les primeres cúpules, destinades tant a tasques de recerca com de divulgació i ensenyament.

Acte de signatura del conveni entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Seva i la Fundació Observatori Esteve Duran per a la construcció del Centre Astronòmic de Catalunya.

L'Observatori Esteve Duran

El telescopi de 60 cm 

A principi dels anys vuitanta s'inicià l'estudi d'aquest telescopi, el més gran i tècnicament avançat de Catalunya. Cal esmentar que el projecte no va estar gens fàcil i durant diversos anys es va recopilar informació dels principals constructors de telescopis d'arreu del món. Per diversos motius i després de moltes consultes, en ves d'adquirir un telescopi comercial, finalment es va decidir construir-el aquí, a casa nostra. A finals de 1993 els treballs conclogueren i al desembre de 1994 l'Observatori fou solemnement inaugurat pel Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. Referent a l'òptica, és una combinació Cassegrain, on el mirall principal de 60 cm a F/4, és portat a F/10 i F/15, mitjançant dos secundaris alternatius. A més, disposa d'un reductor i corrector de camp que el converteix en un F/6, corregit d'aberracions per un diàmetre d'imatge de 70 mm. L'òptica és de gran qualitat i la seva superfície està tallada a una precisió de 1/30 d'ona.

El tallat de l'òptica s'encomanà a la casa francesa SECIMO, de Manosque (Alta Provença, França) que és la proveïdora de l'Observatori de St. Michel (OHP) i fou supervisada directament pel GEA. La casa alemanya SCHOTT subministrà els blocs de vitroceràmica ZERODUR, amb un coeficient nul de dilatació. La cúpula és de ferro aluminitzat i fou adquirida a la prestigiosa firma ASH DOME.

L'Observatori compta amb cameres CCD, fotòmetres fotoelèctrics, cameres de televisió, ordinadors, i tota mena d'accessoris per a poder portar tasques de recerca astronòmica. A més, l'Observatori disposa d'un telescopi equatorial de 41 cm, diversos de 20 cm i d'instrumental menor.  Malauradament el Sr. Esteve Duran,  que fou el seu creador i a qui deu el nom l'Observatori, no pogué gaudir-ne gaire, doncs fatalment malalt quan es va concloure l'obra, va traspassar l'11 de setembre de 1995.

Una obra com aquesta no podia començar i acabar amb una sola persona, així que després d'estudiar diverses alternatives, a principis de 1996 el Grup d'Estudis Astronòmics es feu càrrec de la part de recerca de l'Observatori i en el 1998 es va constituir la Fundació Observatori Esteve Duran, formada per familiars directes del Sr. Duran, l'I.lustrissim Ajuntament de Seva i destacades persones que havien contribuït de forma totalment desinteressada a la seva construcció. Finalment, al 1998 es va crear també l'Associació Observatori Esteve Duran, amb la finalitat de promoure actes culturals, ajuts, beques, donacions, seminaris, investigació i publicacions, relacionats amb el món de l'astronomia i ciències afins en suport de les activitats que duu a terme en aquests camps la Fundació Observatori Esteve Duran.