Observatori Aster

Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona és una entitat privada sense afany de lucre, fundada l'any 1948 per un col·lectiu de joves apassionats per l'astronomia i desitjosos per popularitzar-la, liderats per Ernest Guille i Moliné, que fou el primer president de l'Agrupació.

Observatori

La construcció de l'observatori va córrer a càrrec dels mateixos socis de l'Agrupació i corona la seu social d'ASTER (Passeig de Gràcia a l'àtic del número 71 de Barcelona) des de l'any 1953.

Amb el pàs del temps, l'Observatori Astronòmic del Passeig de Gràcia s'ha convertit en tot un símbol emblemàtic integrat en el paissatge urbà Barceloní. La darrera restauració (impermeabilització i pintura) data de 1997.

La terrassa de l'observatori disposà fins a final de la década dels 80 d'una garita meteorològica amb termòmetes de màximes i mínimes, higròmetre i baròmetre enregistrador, així com un pluviòmetre. La instal.lació es va desmuntar quan les construccions veïnes la van inutilitzar. Tot l'instrumental es guarda a l'agrupació.

L'observatori aixopluga un telescopi refractor equatorial Som Berthiot de 110 mm. d'abertura, sobre montura equatorial i posat en estació, així com diversos telescopis portàtils que s'empren en les diverses activitats observacionals que porta a terme l'Agrupació. Als anys 50 s'el va dotar amb una càmara Schmit (tub gros i més curt sobre el tub del telescopi). La fotografia mostra el telescopi després de la restauració efectuada amb motiu del 50è aniversari de l'entitat (1948-1998).

Observacions més detacades

Entre les activitats més interessants fetes des de les instal.lacions de l'observatori cal destacar la perseverant tasca d'observació i fotografia diària del Sol efectuada des d'aquest durant l'Any Geofísic Internacional de 1958 i gràcies a la qual l'Agrupació obtingué gran prestigi.

També cal mencionar la gran activitat que l'Agrupació va desenvolupar durant els últims anys 50 i durant tota la dècada dels 60 en la divulgació i fins i tot en l'experimentació pràctica en el camp de l'astronàutica. Socis d'Aster foren els primers en sintonitzar, a Europa Occidental i utilitzant tècniques totalment amateurs, el senyal emès pel Sputnik-1.

La construcció de la galeria comercial de la planta baixa va comportar la pérdua de part de la terrassa en benefici dels extractors d'aire. No només es va perdre espai sino que la turbulència de l'aire causada pels extractors elimina la possibilitat d'observar vers el sud-oest. També l'especulació immobiliaria dels anys 60 va afectar l'observatori, al aixecar tres pisos més l'edifici veí, tapant totalment el sud i el sud-est. La construcció de l'hotel Comptes de Barcelona va acabar tapant l'horitzó oest i nord-oest. A tot aixó cal afegir-hi la contaminació lumínica.

Però tot i amb aquets greus obstacles, l'observatori ha seguit funcionant passant d'un ús científic a un ús educatiu, mantenint intactes les seves capacitats com a eina de divulgació de l'observació astronòmica. Centenars de persones han passat pel seu ocular observant, potser per primera vegada, els planetes i la Lluna a través d'un telescopi.

Altre instrumental.

Un altre telescopi interessant és el refractror Bardou de 108 mil.límetres, que sembla ser prové de la Sociedad Científica Flammarion de Jaén, la primera agrupació astronòmica amateur d'Espanya de la que es té notícia. El telescopi va ser venut en els anys 50 a Ginés Hernández membre d'Aster i amb el qual va realitzar força observacions. En 1976, la seva vidua va fer donació del telescopi a Aster.

El llegat Comas i Solà

Consta de la col·lecció dels articles d'aquest insigne astrònom català, publicats per l'Acadèmia de Ciències de Barcelona i custodiats per Aster.

Referències:
Butlletins i web d'ASTER, Agrupació Astronòmica de Barcelona

Actualització: octubre 1998
http://www.astrogea.org/ipa/galeria/obsaster/index.html

 http://www.astrogea.org/ipa/galeria/index.html