Observatori Fabra

L'origen de l'observatori Fabra cal buscar-lo en 1894, quan la Real Academia de Artes y Ciencias de Barcelona entrega a la Diputació de Barcelona un projecte dirigit pel reputat meteoròleg Eduard Fontserè i Riba, per a construir un observatori astronòmic, meteorològic i sísimic en el Tibidabo. La Diputació no ho va acceptar, però la llavor ja estava planatada.

En 1900, el marquès d'Alella, Camil Fabra i Puig, industrial i mecenas, va donar molts diners (al voltant del 80% del presupost) per a desencallar la situació i fer realitat el projecte. Una gran placa al peu de la montura del gran telescopi ens recorda aviu aquest fet.

En 1902 comencen les obres i Josep Comas Solà rep l'encarrec d'esmenar el projecte original i dirigir les obres. L'edifici és obra de l’arquitecte Domènec Estapa i la seva construcció va durar dos anys (1902-1904). En 1904 Comas Solà fou nomenat el seu primer director.

		Aquest fet va iniciar una forta enemistat entre Fontserè i Comas que va durar fins a la sobtada mort de Comas Solà (1937). En 1912 l'Academia de Ciències va proposar la direcció compartida de l'observatori, amb Comas Solà en la part astronòmica i Fontserè en la meteorològica. Ignaugurat el 7 d'abril de 1904, amb la presència del rei Alfons XIII i diverses autoritats, l'observatori ha estat des de llavors un referent per a Barcelona, en el seu perfil de Collserola i com a simbol científic per a la ciutat. Situat a la vessant sudest de la serra de Collserola, just una mica mes avall del Tibidabo, domina tota la plana del Barcelonès, el delta del Llobregat i part del Mareseme. A l'esplanada de l'entrada hi trobem diferents aparells meteorològics entre els que cal destacar el pruviògraf d'intensitats inventat pel Dr. Ramon Jardí, aparell que no només permet mesurar la quantitat de pluja caiguda si no la seva intensitat.

Entre els seus aparells astronòmics podem destacar:

Fotografies del refractor Mailhat de 38 cm de diàmetre doble, visual i fotogràfic. Aprecieu l'escala, que s'apoya a la paret i llsca sobre dos rails, i permet arribar a l'ocular.

Detall del telescopi; Veiem el marc per a posar les plaques fotogràfiques en el tub superior (4 metres de distància focal), i el porta oculars amb el micròmete (caixa dorada) en el tub inferior (6 metres de distància focal).

La recerca astronòmica al Fabra.

Avui en dia la contaminació lumínica a reduït el ventall de possibilitats observacionals de tots els observatoris propers a nuclis urbans. Tot i això, l'observatori Fabra segueix actiu en camps on encara pot ser de molt servei, com l'observació d'estels dobles i la participació en programes inernacionals centrats en l'estudi i seguiment d'asteroides (petits planetes). Actualment hi ha més de 10.000 asteroides catalogats, però cal observar-los regularment i determinar les seves posicions (astrometria) per tal de coneixer amb més exactitud la seva òrbita.

Val a dir que aquesta és una especialització que no és nova al Fabra. En Josep Comas Solà, primer director de l'observatori (des de 1904 a 1937), en va descobrir 11 i va donar a un d'ells el nom de Barcelona.

Per a observar els asteroides cal prendre imatges de la part del cel on es troba l'astre i determinar la posició, direcció i velocitat del mateix en referència als estels de fons (astrometria). Aquestes dades permeten refinar i conèixer amb més exactitud l'orbita de l'asteroide i, eventualment, dir si presenta cap perill de colisió amb el nostre planeta.

Referències:
Visites al Fabra: 93.317.05.36, Reial Academia de Ciències i Arts de Barcelona.
Fotografies b/n: José Comas Solá; Astronomía; Manuales Gallach, Espasa Calpe 1932.
Fotografies color: l'autor d'aquesta plana, 1998

Inici
Darrera actualització: gener 2001
http://www.astrogea.org/ipa/galeria/obsfabra/index.html

 http://www.astrogea.org/ipa/galeria/index.html