OBSERVATORI ASTRONÒMIC DE PIERA
 |
|
 |
|
 |
Piera, és una vila d'uns 6000 habitants situada a uns 50 Km a l'Oest de Barcelona, a la comarca de l'Anoia, el seu nom s'iguala al femení de Piero, (Pere en italià), però l'origen del de nom de la població ve del llatí "apis", (abella); els camps i prats que envoltaven un antic poblat ibèric eren molt prolífics i abundants en tota mena de flors silvestres, afavorint la procreació d'aquests insectes.
Els conqueridors romans cregueren necessari instal.lar-hi un destacament fortificat per a protegir el pas de les seves legions cap a Ilerda, (Lleida), així nasqué "Castrum Apiaria", d'on deriva el nom actual.
A Piera, una mica per accident, i visc jo, Joan Guarro, i també per accident he anat construint al llarg dels anys de la millor manera que he sabut el que podria ésser un observatori astronòmic, i en realitat, a vegades funciona com a tal.
Històries...
| Damunt la meva vivenda, al terrat, hi vaig
instal.lar primer, una cúpula de fusta recoberta amb fibra de vidre, que albergava una
camera Schmidt de 400 mm de diàmetre i 800 mm. de focal construïda per mi mateix. Eren
els gloriosos temps de les pel·lícules TRI-X, que donaren pas a les més elaborades
sèries de les 103aE, ...F. etc. i després, a la sorprenent 2415 que hipersensibilitzaba,
primer amb formingas i seguidament amb hidrògen pur. La dificultat real d'obtenir pel·lícula de 70 mm., (la qual era retallada en forma circular amb una matriu), y el progressiu augment de la contaminació lumínica em feren desistir de l'ús d'aquest aparell. Em ve a la memòria l'agradable record de les nits passades amb l'ull enganxat a ocular del telescopi guia, un Newton de 250 mm, a les que seguia la il.lusió i el desencant després del revelat dels negatius al laboratori fotogràfic. |
 |
L'antiga camera Schmidt |
|
| Tot això ja pertany al passat, eren tècniques,
situacions i maneres de treballar, que ara, no solament costarien d'acceptar sinó també
de practicar. Actualment, herecuperat aquest telescopi, preparant-li una muntura
equatorial automàtica, segons el sistema d'en Mel Bartels, amb encoders i una CCD per a la recerca d'asteroides. De fet són tres telescopis automàtiques similars, ja que, per coses de la vida, tenia dues òptiques de càmera Schmidt, així doncs i per accident hab sortit dos telescopis d'aquest tipus, un el "Mariàngela" per a l'Observatori de Piera i l'altre el "Jafudà Cresques" per a l'Observatori Astronòmic de Mallorca. Però no és tot, doncs a l'Observatori de l'Ametlla de Mar també es va adquirir un vidre de 40 cm i al final hem fet tres Schmidt. El temps passa i les tècniques també. A la fotografia veiem l'antiga camera Schmidt de 40 cm ara transformada, amb el canvi de la pel·lícula fotogràfica per la camera CCD, i l'enorme equatorial de bressol per una muntura equatorial automàtica de volum reduït. Amb aquest telescopi participo al programa 3SSS-UNICORN Project, d'astrometria d'asteroides i cometes. |
 |
 |
La segona cúpula alberga l´intent de construir un bon Schmitd-Cassegrain de 400 mm. de diàmetre a F = 4000 mm. Malgrat la seva mediocritat, ell i jo hem passat també bones estones fent fotografia astronòmica, PHEMU's, campanyes planetàries, etc. Ha estat el telescopi del fotòmetre fotoelèctric i de les cameres CCD. Ara, els darrers anys, estem treballant en l'estudi d'estrelles variables, axí com en espectroscopía, mesurant velocitats radials d'estrelles. |
 |
|
| Vista de les dues cúpules, de la camera Schmidt de 40 cm i del Schmidt-Cassegrain de 40 cm i del recinte del telescopi de 14 cm. | |
 |
 |
També hi tinc una petita bombonera, amb una Super-Polaris i un modest, ( i generalment, poc considerat i apreciat ) Comet-Catcher per a prospecció estel.lar amb CCD. Ara en el temps, crec que és una vertadera llàstima que la Celestron deixés de fabricar un aparell de tan bones prestacions.
 |
Darrerament m'he afeccionat també a l'espectrografia estel.lar, obtenint espectres y mesurant velocitats radials. Per això hem desenvolupat el projecte ESPETEC per a construir nosaltres mateixos una sèrie d'espectrògrafs amb l'objectiu d'equipar amb aquest instrumental els telescopis més grans del Grup, complementant d'aquesta manera i de forma molt important els treballs fotomètrics. A la fotografia es pot veure el prototipus d'espectrògraf que he construit en plena acció. |
| L'asteroide 13868 Catalonia enregistrat l'11 de gener del 2000 des de Piera en un interval de 35 minuts. |  |
Amb els instruments als quals avui dia té accés l'astrònom afeccionat les possibilitats de sorprendre i de sorprendre's, són realment il.limitades i molt estimulants, és un desig de tots i a tots plegats, que es perllongui aquest sentiment màgic que ens impulsa, a vegades èpicament, a la recerca de la bellesa de l'Univers.
 |
El control dels telescopis y la recollida de dades es fa des de l'interior de la vivenda de forma totalment confortable. Ja comencen a quedar lluny el dies en que per observar era obligat passar fred a la cúpula. |
Amb tants anys de dedicació i amb l'instrumental tan variat de que disposa l'observatori, la veritat és que he fet i faig una mica de tot, depenent de quin sigui el centre d'interès astronòmic del moment, i principalment de les disponibilitats de temps que em deixa la feina diària, de la qual depenc per menjar. Amb tot, però, m'agradaria destacar part del treball fet en els darrers anys:
NSV 02733, an eclipsing variable star in Auriga, Guarro-Flo, J., García-Melendo, E., Juan-Samsó, J., Vidal-Sainz, J., Poch-Creixell, J., Information Bulletin on Variable Stars, 4245 (1995).
Podeu
contactar amb mi (i degut a les meves ocupacions us respondré quan bonament pugui) a:
jguarro@astrogea.org
 |
|
 |
|
 |
|
 |
