Fenòmens mutus dels satèl·lits de Júpiter

.

A part de l'interès científic, l'observació dels fenòmens mutus proporciona la possibilitat de ser testimonis directes d'un dels esdeveniments més bells que es poden contemplar en el Sistema Solar, ja que és factible qualsevol tipus de configuració imaginable.

D'entrada, els eclipsis poden ser penumbrals, parcials, anulars i totals, mentre que al seu torn les ocultacions poden resultar rasants, parcials i totals. A més, com que esdevenen en qualsevol punt de les òrbites, és possible una varietat increïble de fenòmens, sempre sorprenents. Sense pretendre ser exhaustius en la seva enumeració, és possible assistir a l'eclipsi per l'ombra de Júpiter d'un satèl·lit prèviament eclipsat o ocultat per un altre, configuracions que impliquin a més de dos satèl·lits (eclipsi o ocultació d'un satèl·lit que al seu torn està ocultant o eclipsant a un tercer), reaparició després de l'ombra de Júpiter i immediat eclipsi o ocultació per l'altre satèl·lit, ocultacions i eclipsis davant del disc de Júpiter (gairebé invisibles amb el telescopi però no així les seves ombres, que poden veure's com s'ajunten fins formar una sola, per a tornar-se a separar...), ocultació d'un satèl·lit per un altre que al mateix temps es troba eclipsat per l'ombra de Júpiter (casos de Ganímedes i Calixto), ocultació i eclipsi simultani o que acabat un eclipsi s'iniciï una ocultació (o viceversa) i fins i tot una incessant dansa d'alternatives ocultacions i eclipsis durant vàries hores seguides.
 

Respecte a la seva durada, també pot trobar-se una gran varietat que va des de vàries hores (fins a 4 i més) a menys de 1 segon en el cas de les ocultacions rasants, sent un valor bastant típic entre els 5 i 10 minuts. Així doncs, sol tractar-se de fenòmens de molt ràpida evolució, la qual cosa s'ha de tenir en compte en el moment d'observar-els.
 

Ocultació d'Ió per Europa (J. Vidal).	Eclipsi d'Io per Europa (J. Vidal).