- Instant en el qual es produeix la lluentor mínima.
- Valor del descens de lluentor
- Durada del fenomen.
Segons el mètode d'observació utilitzat podran
obtenir-se les tres dades o només alguna d'elles. En qualsevol cas, és imprescindible
enregistrar l'hora amb una precisió mínima de 0,5 segons mitjançant la sincronització
dels rellotges i cronòmetres amb els senyals horaris que emet RNE a l'inici de cada hora
o sintonitzant alguna estació horària (emeten a 75, 77.5, 2500, 3170, 3330, 4525 , 5000,
10000 i 15000 KHz). Encara que sens dubte altres emissores donen l'hora exacta,
desagradables experiències en el passat ens obliguen a recomanar únicament les citades.
En cap cas prendre l'hora de les emissores de televisió ni del servei horari telefònic
de la CTNE. Molt útils són també els rellotges controlats per ràdio que ells mateixos
es sincronitzen amb un rellotge atòmic mitjançant els senyals horaris que emet una
emissora, com per exemple la DCF 77 d'Alemanya, i que són relativament econòmics.
Observació visual: Consisteix a obtenir el descens
de lluentor realitzant estimacions visuals pel mètode de Argelander (com si d'una
estrella variable es tractés). S'emprarà com comparança els altres dos o tres
satèl·lits no afectats i malgrat que resulta rudimentari, J.I. Arlot ens ha indicat que
animem els afeccionats que no posseeixen altres mitjans a realitzar aquest tipus
d'observacions, atès que el 1985 les dades visuals van resultar sorprenentment
concordants i precises al ser comparades amb les fotomètriques.
Observació fotogràfica: Després d'haver assajat
amb diversos tipus de pel·lícula, temps d'exposició i factors d'augment, durant un
fenomen mutu es prendran fotografies del sistema jovià amb un temps d'exposició
correcte, sempre el mateix (sense que surtin subexposats o sobrexposats els satèl·lits)
a intervals regulars de 10, 15, 30, 45 o més segons, segons sigui la durada del fenomen.
Per a calibrar la pel·lícula i poder realitzar després fotometría fotogràfica, a
l'inici o al final (millor en ambdós casos), es procedirà a fotografiar els satèl·lits
amb un temps d'exposició 4 vegades major al correcte, amb el doble de temps, amb el temps
normal, a meitat de temps d'exposició i amb una pose quatre vegades inferior al normal
(si 1 és el temps correcte, a 4, 2, 1, 1/2 i 1/4). Aquestes fotografies de calibrat han
d'efectuar-se sobre pel·lícula del mateix rodet o en qualsevol cas del mateix rotllo si
s'utilitza pel·lícula en rotllos de 17 o 30 metres. El revelat es realitzarà
simultàniament en el mateix tanc. L'anàlisi deurà fer-se mitjançant un
microdensitòmetre.
Video: Els registres mitjançant una
càmera de televisió i un video domèstic són perfectament vàlids.
Per a això s'haurien d'utilitzar tubs d'imatge del tipus Nocticon o Ultricon o
càmeres CCD de TV amb una sensibilitat mínima entre 0.5 i 0.1 lux.
S'ha d'emprar una cinta de vídeo nova d'alta qualitat. Amb dispositius
relativament simples és possible gravar els senyals horaris i comentaris per mitjà
del canal d'àudio. El factor d'amplificació ha de ser suficient per a
què els satèl·lits no surtin ni massa febles ni tan brillants
que saturin el senyal (el disc de Júpiter en qualsevol cas si saturarà la imatge).
És aquest cas també serà imprescindible suministrar la
cinta original de video per a la seva anàlisi: cada imatge ha de ser
digitalitzada, seleccionada i sumada, amb la finalitat de poder determinar la intensitat
de cada satèl·lit i obtenir la corresponent corba de llum. Qui posseeixi un
digitalizador pot intentar-ho pel seu compte, fins i tot saltant-se l'etapa d'emmagatzemar
la informació en vídeo. Per a això les imatges hauran
d'emmagatzemar-se amb la major gamma possible de grisos. Aquesta tècnica del
vídeo, per la seva complexitat i baixa precisió, ha caigut en desús.
Fotometría fotoelèctrica (CCD o fotòmetre): és de
bon tros el mètode més precís. Consisteix a obtenir lectures de la intensitat de
lluentor del satèl·lit, amb el filtre V, a intervals de 1 (amb ajuda d'un ordinador o un
registrador gràfic) a 10 segons. Com objecte de comparanció pot utilitzar-se el mateix
satèl·lit (o altre proper), mesurant-el durant varis minuts abans i varis minuts
després del fenomen. No obstant això, a diferència de la fotometría estelar,
existeixen diversos factors que dificulten l'obtenció de les dades:
a). Contaminació lumínica deguda a la proximitat de
Júpiter que dificulta l'obtenció d'un fons de cel fiable.
b). Moviment no lineal dels satèl·lits, variable
d'un fenomen a un altre (fins i tot durant un mateix fenomen) i en qualsevol cas distint
del moviment diürn.
c). Grandària del diafragma: si és molt gran
impossibilita observar prop de Júpiter o pot impedir l'exclusió d'un satèl·lit no
afectat. Si és molt petit, el moviment propi dels satèl·lits obligarà a recentrats
continus.
Amb fotòmetre, el fons del cel es prendrà a
intervals de 5 a 15 minuts, segons la durada del fenomen, i no el qualsevol punt, sinó
exactament al Nord i al Sud del satèl·lit (equidistant sempre la mateixa distància): se
centra el satèl·lit i, amb el comandament de declinació del telescopi, es desplaça el
diafragma al Nord i es pren una sèrie de lectures. Després es procedeix de la mateixa
manera, però aquesta vegada mesurant la llum del fons al Sud del satèl·lit. El valor
del fons del cel a prendre al reduir les dades ha de ser el terme mitjà de les dues
sèries de lectures i l'hora, el terme mitjà d'hores. Si el fenomen és de llarga durada,
caldrà prendre mesures del fons del cel durant el transcurs del mateix. En aquest cas
hauria d'evitar-se el efectuar-les durant l'hora prevista del mínim.
Amb una càmera CCD l'observació es simplifica molt,
doncs es pot enregistrar al meteix temps el satèl·lits i el fons del cel i de manera
continuado. El principal problema pot ser el temps de lectura, el que pot provocar que les
mesures siguin massa espaides. Si es pot, cal definir una petita finestra de lectura per a
que l'operació sigui el més ràpida possible, al no ser necessari llegir tot el xip.
Un punt a tenir en compte és la
rapidesa dels fenòmens a observar comparats amb els de les estrelles variables. És
alguna cosa que al principi sempre sorprèn als observadors. Això significa que no és
possible entretenir-se massa a cada operació i cal preveer-ho tot amb suficient temps,
començant a observar aproximadament una hora abans per a comprovar que l'instrumental
funciona perfectament. D'altra banda, malgrat les dificultats exposades, la fotometría
fotoelèctrica dels fenòmens mutus no presenta majors problemes: el 1985, malgrat ser
principiants i no posseir experiència prèvia, les nostres corbes de llum obtingudes amb
telescopis i fotòmetres d'afeccionat no es van diferenciar, ni en qualitat ni en
precisió, de les obtingudes amb grans telescopis i fotòmetres professionals i en
successives campanyes encara vam millorar apreciablement la qualitat de les dades.
