Cada 15 anys també poden observar-se fenòmens mutus
entre els satèl·lits de Saturn. Encara que aquests presenten una lluentor superficial
unes 100 vegades inferior que la dels satèl·lits de Júpiter, en el 1995 el GEA va
decidir participar a la campanya internacional d'observació anomenada PHESAT95,
organitzada pel Bureau des Longitudes (França). La tasca era un autèntic desafiament per
als nostres observadors, doncs en la mateixa presentació del programa de la campanya
s'indicava que únicament es podria fer fotometría amb èxit d'aquests fenòmens amb
grans telescopis professionals.
A l'hora de la veritat, la major dificultat que es va
haver d'afrontar va ser la curta durada d'aquests fenòmens, unit al fet que per a tenir
un bon senyal fotométrica, es devien fer exposicions de varis segons i abandonar els
fotòmetres fotoelèctrics en favor de les càmeres CCD. D'aquesta forma, les
possibilitats d'èxit i la qualitat dels resultats (en ocasions excel·lents) va ser
proporcional a la durada de cada fenomen, així com de la proximitat dels satèl·lits al
globus del planeta o els anells, que afortunadament estaven de cantó.
