ANÀLISI DE LES OBSERVACIONS

L'observador pot limitar-se a obtenir imatges de qualitat i després enviar-les a organitzacions que es dediquen al seu estudi, o bé pot fer l'anàlisi per ell mateix, la qual cosa és prou recomanable ja que així aprendrà a reconèixer, quan apareguen, els detalls d'interès especial.

Una acció prèvia fins i tot al propi tractament, és la d'editar les dades de les imatges (data, hora UT, filtre, planeta), dades que després LAIA reconeix automàticament a l'hora de realitzar l'anàlisi. Amb certs programes de lectura de la càmera, com per exemple LUCAS, si es configura adequadament a l'hora de prendre les imatges, no cal ja que els guardi a la capçalera i LAIA els pren directament, fins i tot el tipus d'objecte. No obstant això, amb altres programes de lectura pot no ser així (les càmera Lynxx per exemple no guarden bé l'hora) o falta part d'aquesta informació. En aquest cas cal anar al menú Tractar i triar la selecció Dades i editar-los manualment, siga per a una o per a tot un conjunt d'imatges. Una cosa imprescindible per a després poder mesurar la posició dels detalls, és indicar en Tipus Objecte si es tracta de Júpiter o de Saturn (o de qualsevol altre objecte).

Un altre punt important abans de procedir a l'anàlisi és orientar adequadament les imatges de forma que les bandes es mostrin perfectament horitzontals, doncs de moment LAIA no permet mesurar imatges que no estiguin adequadament orientades en la majoria de casos (no així amb imatges de sondes planetàries). Es va al menú Eines, es tria l'opció Rotar i es selecciona una banda del planeta que serveixi de referència, per exemple habitualment la NTB. Es marquen ambdós extrems i a continuació a Definir Centre, es marca el centre del planeta. Fet això, es passa al menú Posicionar i se selecciona l'opció Rotar. Polsant, la imatge es mostrarà perfectament orientada.

Tot seguit, ja es pot procedir a l'anàlisi pròpiament dit. Si a l'editar les dades s'ha indicat que es tracta, per exemple, de Júpiter, això ho tindrà en compte LAIA per a tot el procés d'anàlisi posterior i així, automàticament, a partir de la data i l'hora calcula de forma immediata el dia Julià, el valor del meridià central respecte als Sistemes I, II i III, així com la declinació del centre del planeta vist des de la Terra. Així doncs, sense més preàmbuls es passarà a definir el contorn del planeta.

Primer es visualitzarà la imatge en negatiu per a poder apreciar perfectament el contorn el planeta. Després se n'anirà al menú Anàlisi i es triarà Ajustar el·lipse. Hi ha diversos mètodes per a fer-ho i a més a més diferents segons es tracti de Júpiter o de Saturn. El més habitual és utilitzar el marcar els punts cardinals. S'assenyala el Nord del planeta, a continuació el Sud i finalment el llimb (costat del planeta que mira en direcció al Sol, és a dir, el no afectat per la fase, aixì és important). Immediatament queda ajustada una el·lipse al contorn del planeta. Si han sigut acuradament assenyalant els punts cardinals, l'ajust serà perfecte. Si no és així, cal repetir l'operació. No obstant això, s'ha de tenir en compte que en alguna ocasió no serà possible obtenir un bon ajust. Això és degut al fet de que, per efecte de la turbulència atmosfèrica, la imatge pot estar un poc distorsionada.

NOTA: Aquestes explicacions són per al cas que els pixels de la càmera siguin quadrats. El més freqüent és que no sigui així i per tant cal corregir prèviament a qualsevol ajust la distorsió que té la imatge. Si el format de la CCD està a la llista dels reconeguts per LAIA, a l'hora de llegir les imatges simplement cal indicar-li que mostri la grandària real. Si el format no és reconegut per LAIA, cal anar al menú Posicionar, triar el menú Redimensionar i posar el valor de deformació en els eixos. Per a més informació veure el manual d'utilització de LAIA.

Una vegada ben ajustada l'el·lipse, simplement és qüestió de desplaçar la fletxa o la creu del cursor per damunt dels detalls del planeta i cada vegada que es polsa el botó del ratolí ens dóna les seves coordenades (Sistemes I, II i III i latituds planetrogràfica i planetocèntrica). A més a més, aquestes dades poden guardar-se en un arxiu per a ser processats després amb qualsevol altre programa, com per exemple l'AVE, que encara que es tracta d'un programa per a analitzar corbes de llum, serveix també en prou casos per a l'anàlisi planetari.

En cap cas és recomanable mesurar posicions més enllà dels 40-45 graus del meridià central, doncs els efectes de l'escorç, d'orientació de planeta i d'ajust de l'el·lipse comencen a afectar la posició dels detalls, incrementant-se ràpidament els errors. Per a eliminar errors, cada detall hauria de ser mesurat diverses vegades sobre diferentess imatges.

També és important saber que, una vegada ajustada l'el·lipse, és possible construir planisferis de la totalitat del planeta o d'una determinada regió, així com retolar-los en funció dels sistemes i latituds que es desitgi. A més a més, una vegada guardats, cada vegada que siguin llegits novament per LAIA continuen sent imatges "intel·ligents", és a dir, que punxant amb el ratolí en tot moment mostren les coordinades dels detalls. El mateix cal dir de les imatges amb l'el·lipse ajustada. Salvant-les, cada vegada que es tornin a carregar mostraran l'el·lipse ajustada. Això és molt interessant de cara a l'anàlisi, doncs les imatges poden tornar-se a mesurar en el moment que interessi.

Confecció de planisferis.

Amb aquestes simples instruccions l'analista planetari pot començar a fer els seus propis estudis amb la seguretat que els mesuraments que obtingui seran d'alta precisió, tan bons com els que pugui proporcionar el millor programa professional. De fet, LAIA no és pròpiament una eina informàtica per a aficionats, doncs és utilitzat pels professionals tant per a analitzar imatges obtingudes amb telescopis terrestres com imatges de les sondes espacials i el Telescopi Espacial Hubble.

NOTA: és important llegir-se les instruccions d'ús de LAIA.