En els minuts immediatament anteriors i durant un trànsit, s'ha de controlar la marxa del detall observant alternativament amb ambdós ulls. Per exemple, si s'està acostumat a observar amb l'ull dret i amb ell s'estimarà el trànsit, ha de vigilar-se periòdicament el detall amb l'ull esquerre. Actuant d'aquesta forma mai se "arribarà tard" al trànsit, és a dir, no agafarà desprevingut pensant que encara faltaven alguns minuts.

Millora molt la precisió dels trànsits el que les bandes de Júpiter es trobin disposades horitzontalment amb respecte l'ull de l'observador.

No variar molt d'augment durant l'observació. Els millors resultats s'obtenen amb un augment elevat, però no el màxim: 300 a 350x per a un telescopi de 20 cm.

Acostumar-se només a un telescopi, procurant no variar d'instrument. Hem comprovat que un bon observador, habituat a realitzar estimacions precises amb el seu telescopi, pot incórrer en notables errors quan se'l posa davant d'un altre aparell, encara que sigui d'igual obertura al seu i utilitzi similars augments. Això significa que influeixen l'ambient i les condicions en què s'observa.

Representar bé les bandes en latitud. Els errors de situació en latitud no sols es tradueixen també en errors en longitud, sinó que a més a més dificulten situar en el seu lloc precís els detalls allunyats del MC. Abans d'iniciar un dibuix és convenient dedicar uns minuts per a situar les bandes a la plantilla de dibuix.

Les bandes de Júpiter solen ser primes i bastant suaus. Un dibuix amb grosses bandes i detalls exagerats en la seva forma i intensitat, és sinònim de mal emplaçament dels detalls.

Observar en una postura còmoda, a poder ser amb telescopi proveït de muntura equatorial i moviment automàtic. Una postura incòmoda, equilibris per a mantenir l'ull davant de l'ocular, vibracions contínues, mala il·luminació de la plantilla de dibuix, etc., es tradueix sempre en pobres dibuixos i pèssims trànsits.

Sempre que sigui possible, procurar comparar els dibuixos de la nit anterior amb els obtinguts per un observador experimentat. Al contrari, si s'observa simultàniament, no és aconsellable realitzar comparacions, ja que podria induir a dibuixar el que realment no es veu o no existeix.

Atès que en els trànsits és de suma importància l'hora, l'observador controlarà periòdicament la marxa del seu rellotge o cronòmetre amb els senyals horaris que s'emeten per la ràdio.

Amb aquestes indicacions i amb altres que el propi observador descobrirà en la pràctica, no sols s'obtindran bons trànsits, sinó que resultarà relativament fàcil situar, al lloc precís de la plantilla de dibuix, els detalls allunyats del Meridià central.

És important que l'observador que s'inicia en la planetària adquireixi uns hàbits i una disciplina de treball adequats, evitant tota tendència viciosa, molt difícil d'eradicar després.

 Grup d'Estudis Astronòmics