  |
|
|
|
|
||||
|
||||
|
 |
|
 |
 |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'observació visual de Júpiter, contràriament al que es pugui pensar, encara és una activitat en la que l'aficionat pot aportar dades útils, almenys mentre no existeixi un enginy espacial orbitant permanentment el planeta enviant-nos dades. Actualment és necessari obtenir informació de les principals formacions jovianes, de com evolucionen i dels seus períodes de rotació. D'altra banda, els professionals cada vegada presten menys atenció els planetes ja que, davant de l'astronàutica, per a ells és una "observació sense futur". Així, des que els Voyager van sobrevolar Júpiter, fins a l'arribada al planeta de la Galileu, molt minvada, s'ha deixat d'obtenir una informació preciosa, havent decaigut de forma considerable el volum de dades comparat amb el que es va obtinir en les dècades dels anys 60 i 70. No obstant això, contínua sent necessari i de plena vigència la missió de patrulla i vigilància de les formacions morfològiques de Júpiter, tasca en la que els aficionats sempre han tingut un lloc principal. Encara en el cas que un dia, més o menys llunyà, la contribució de l'aficionat ja no sigui precisa per a l'estudi de Júpiter, sempre podrem trobar en aquest planeta (més que en cap altre) el mode de realitzar estudis propis sobre l'evolució de certs detalls, a més de poder correlacionar, mitjançant estudis estadístics, la informació emmagatzemada durant més d'un segle d'observacions contínues de diversos fenòmens i, qui sap si podran servir per a una millor comprensió de què ens mostren les naus espacials en un futur pròxim. L'observació visual de Júpiter no té cap dificultat especial; únicament fa falta perseverar i estar moderadament dotat per al dibuix. És a dir, fins no haver realitzat mig centenar d'observacions, en el termini màxim d'un parell d'anys, no és possible saber si un observador es troba dotat o no per a l'observació planetària. Al principi pràcticament només s'arribarà a veure les bandes principals, sense a penes detalls i fins i tot s'arribarà a dubtar de l'objectivitat dels qui realitzen dibuixos infestats de detalls però, a poc a poc, s'anirà captant cada vegada més, i les poques bandes que es dibuixaven de forma molt exagerada s'aniran estilitzant i cada vegada posaran de manifest més traços. Arribarà el dia en què es comencin a identificar els mateixos detalls observats en nits precedents, i cada vegada anirà augmentant la curiositat, es voldrà saber com evolucionen i s'intentarà traçar un planisferi. Si s'arriba a aquest punt, Júpiter captivará a l'observador que ja no podrà prescindir de les seves observacions diàries. Quan l'observador hagi adquirit l'experiència necessària ja podrà llançar-se a realitzar els seus "temptejos" intentant determinar períodes de rotació. Arribats a aquest punt, és necessari que s'operi en l'observador un canvi de mentalitat: ja no cal demostrar que veu més detalls que ningú i que sap realitzar uns magnífics dibuixos "artístics". És el moment de passar del bonic al que éspràctic, al que és realment útil. Fa falta seguir les principals formacions jovianes, anotant acuradament les seves posicions, vigilant els canvis, l'aparició de fenòmens poc habituals... La ràpida rotació de Júpiter és un inconvenient per a situar els detalls en la sea posició exacta. Per tant, s'intentarà ignorar-la o minimitzar-la, i en comptes de dibuixar tot el planeta simultàniament, es farà banda per banda o per regions, anotant acuradament l'hora i situant amb la major precisió possible cada detall en la seva posició en longitud i en latitud. Com que l'important és la posició de cada detall, durant els primers minuts d'observació, mentre es va acomodant la vista, es procedirà a traçar esquemàticament les bandes, sense detalls, en la seva correcta latitud. Després es procedirà al dibuix banda per banda i per a això s'esperarà a que un detall important de Júpiter es trobi al davant del Meridià Central (mode pràctic d'estalviar-se el prendre un trànsit). Mentre es vagi dibuixant, es vigilaran els detalls de les altres bandes i zones, i a mesura en què vagin creuant pel meridià, s'aniran anotant aquestes dades a la llibreta d'observacions. Finalitzat el dibuix, l'observador es podrà recrear durant uns minuts més, intentant captar detalls fins, al mateix temps que realitzarà nous trànsits pel Meridià central. De tota manera, Júpiter haurà girat tant que ja començarà a mostrar un aspecte distint. Així doncs, abans que intentar captar més detalls, serà molt millor iniciar un nou dibuix. Prosseguint amb la idea del que és pràctic, no val la pena el enregistrament de detalls molt fins, que dubtosament podran identificar-se en les nits següents. Per tant, el millor és realitzar uns 3 dibuixos del planeta per nit mostrant els mateixos detalls: quan es troben a uns 30 graus abans de creuar el meridià, quan estan en ell o prop d'ell i quan l'ultrapassen en uns altres 30 graus. Amb això no sols s'obté una bona posició del detall concret, sinó també per als altres que es troben en el mateix tros de la banda, encara quan no s'hagin obtingut trànsits d'ells. Això significa no invertir més de 30 minuts en cada esbós. Llevat que se sigui un observador molt expert, resulta difícil realitzar un dibuix de Júpiter en pocs minuts. Una solució és la de dibuixar contínuament, a manera de tira, com si s'estigués realitzant un planisferi (també són vàlids dibuixos d'una sola banda o regió). La ràpida rotació aconsella començar a dibuixar les formacions que es van a ocultar pel llimb, prestant després atenció a les noves que estan sortint. A més, el dibuix banda per banda o regió, imposa certes limitacions: tots els detalls del Sistema I (NEBs, EZ i NEBn) han de ser representats simultàniament ja que solen estar interrelacionats. El mateix pot dir-se de la STB, RS i SEB, de les regions temperades NTB, NNTB i NNNTB i les seves homòlogues del Sud. D'altra banda, a la STZ solen existir fragments de bandes o tires fosques i petites taques blanques, el moviment de la quals pot veure's afectat durant les seves conjuncions amb la WOS; el dibuixar per separat aquestes formacions podria significar perdre una informació preciosa. És molt interessant l'obtenció d'un planisferi mensual, la qual cosa pot aconseguir-se amb relativa facilitat observant per espai d'algunes hores durant tres nits consecutives. DADES A CONSIGNAR EN EL DIBUIX Els dibuixos se solen realitzar sobre uns impresos especials, denominats "partes" (comunicats), on ja està dibuixat el contorn del planeta, amb l'adequat aplanament polar, a més de les línies que indiquen l'Equador i el Meridià central (amb el fi de facilitar el posar els detalls en la seva posició correcta). També s'indica l'orientació de la imatge, situant damunt d'un del pols la lletra N (Nord) o S (Sud). Com els telescopis solen donar la imatge invertida i per a un observador de l'hemisferi Nord el pol Sud queda a dalt, aquesta és l'orientació que sol donar-se a la plantilla. A més a més, han de completar-se altres dades corresponents a l'observació:
STB 20h 55m 183°5 II, SEBn-EZ-NEBs 21h 03m 98°2 I, etc. També s'indicaran trànsits pel Meridià central de tot tipus de detalls, d'acord amb el format i les normes que es donen més endavant.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
|
|
|
|
|
Grup d'Estudis
Astronòmics