És molt recomanable que el propi observador tracti de fer un anàlisi de les seves dades, perquè no sols aprendrà molt per si mateix sobre la dinàmica de les formacions jovianes, sinó que s'adonarà de les fallades que té i podrà esmenar-les quan realitzi noves observacions.

Les observacions han d'enviar-se a qualsevol associació astronòmica que disposi d'una Secció Júpiter perquè, junt amb moltes altres més observacions, es pugui realitzar un estudi més complet.

En quant els coordinadors de les agrupacions, cal demanar-els que, lluny de fer-se la competència, col·laborin entre ells intercanviant-se les dades i realitzant un anàlisi conjunt. Limitar-se a publicar els resultats en el butlletí local, amb tot el respecte cap aquestes publicacions i la funció que compleixen, és perdre el temps i fer-li-ho perdre als associats que han contribuït aportant dades, doncs aquest tipus de publicacions no tenen cap transcendència científica i els resultats es perden irremissiblement.

Durant i acabada la temporada, perquè tinguin transcendència, les observacions haurien d'enviar-se a l'ALPO o a la Secció Júpiter de la British Astronomical Association. Aquestes organitzacions són mundialment conegudes i a elles solen recórrer els professionals quan precisen estar informats sobre l'estat actual dels planetes o per a demanar dades antigues per a analitzar fenòmens concrets.

En el GEA no coordinem observacions visuals. No obstant això, ens agradaria que se'ns informés en el cas de detectar-se fenòmens poc freqüents, com per exemple, erupcions de la SEB o de la NTBs. Pot fer-se per mitjà de la llista pública de correu astrogea@yahoogroups.com  o mitjançant correu privat a gea@astrogea.org (no adjuntar fitxers sense preguntar abans).

 Grup d'Estudis Astronòmics