 |
 |
EVOLUCIÓ DELS IMPACTES
|
|
Esquerra, el fragment G poc després d'haver impactat amb Júpiter. La petita taca rodona que hi ha prop d'ell és el rastre de l'impacte del menut fragment D. Dreta, uns dies més tard es ve com els vents disgreguen els núvols foscos resultants dels impactes dels fragments G, D i Q1.
 |
Aspecte dels impactes en llum visible el 18 de juliol de 1994 amb el telescopi de 1m de Pic du Midi. |
 |
De dalt a baix, evolució del lloc
de l'impacte del fragment G. A la primera imatge (18 juliol) s'observa el plomall de
l'impacte. 18 de juliol a 09:19 TU (1.5 hores després de l'impacte. 21 de juliol a 06:22 TU (3 dies després de l'impacte del G i 1.3 dies després del L 23 de juliol (08:08 TU) El petit fragment S ha caigut a les proximitats del G que està en el seu 5è dia. Imatges del Telescopi Espacial Hubble. |
| Planisferis obtinguts a partir
d'imatges del Telescopi Espacial Hubble per a mostrar l'evolució dels llocs dels
impactes. El nord està dalt. Primer: 15 juliol 1994, un dia abans del primer impacte. El segon planisferi correspon al 22 juliol, un dia després de l'últim impacte. El tercer al 30 de juliol, una setmana després dels impactes. El darrer planisferi és del 24 d'agost (5 setmanes després). Es pot apreciar com els vents zonals van estendre els núvols foscos resultants dels impactes i aquests cada vegada van ser menys intensos. Dos mesos més tard dibuixaven una banda fosca amb poca estructura, encara que es distingien els seus nuclis individuals. Les nostres observacions d'agost de 1995 a l'infraroig, fetes amb el telescopi de 3,5m de Calar Alto, encara van detectar una anormal concentració de partícules a l'alta atmosfera de Júpiter i una difusió fins a latituds més baixes. |
 |
 |
 |
 |
