FASES D'ACTIVITAT D'UNA SEB

SEBF. La SEBn i SEBs són quasi invisibles, la zona intermèdia molt clara i pràcticament sense detalls, confonent-se tota la regió amb la STrZ, al mateix temps que la Taca Roja es troba aïllada i amb un gran contrast. La regió pot romandre en aquest estat entre un i 3 anys abans de que, indefectiblement, s'inicii una erupció a la zona intermèdia de la SEB. Imatge obtinguda amb el telescopi NOT de 2,5m de l'Observatori del Roque de los Muchachos (La Palma).

SEBD0. Inesperadament, al centre de la SEB, a 16°S apareix una taca blanca brillant seguida d'una columna fosca que, arrossegada pels vents zonals, es dirigeix simultàniament cap a la SEBs i la SEBn, començant a regenerar la banda. El punt inicial roman més o menys estacionari respecte als sistema II i III, mentre que en dies successius van apareixent columnes davanteres. Telescopi de 1m de Pic du Midi el 7 d'abril de 1993, un dia després que l'erupció fóra descoberta PEL GEA.

SEBD. La següent etapa és el desenvolupament de la pertorbació. Noves columnes van apareixent davant de la primitiva i la zona afectada progressa en el sentit de les longituds decreixents a raó de -1,7° diaris (21 m/s) formant la branca central, també coneguda com SEBZD. Les branques SEBn i SEBs, encara que molt cridaneres, són simplement material turbulent de les columnes que és arrossegat pels vents zonals. Imatge obtinguda per Isao Miyazaki.

SEBD. Els planisferis, obtinguts amb una setmana de diferència, mostren el desenvolupament de la pertorbació un mes després que s'hagués iniciat. El centre de la SEB es va cobrint de columnes fosques, les quals arrossegades pels vents zonals, s'inclinen per a penetrar a la SEBn i a la SEBs, a les quals regeneren. El detall gris que hi ha a la dreta, darrere la columnes és la Taca Roja (J.M. Gómez).

SEBD1 - SEB. Aspecte de la banda alguns anys després de l'inici de l'erupció. En uns casos pot tornar ràpidament a l'estat de SEBF i en altres l'estat turbulent perdura fins i tot durant més d'una dècada, realimentat per erupcions de tipus minor. Particularment sensibles a aquestes últimes és la regió que segueix a la Taca Roja fins una distància d'uns 100° d'ella, produïda sens dubte per la influència de la pròpia Taca, tal vegada una espècie d'ona rebotada (imatge obtinguda pel Telescopi Espacial Hubble).