El 24 de setembre de 1994 Stuart Wilber, un astrònom aficionat americà, alertava el món que l'esperada erupció a Saturn s'havia començat a desenvolupar a l'equador del planeta. La seva evolució va donar lloc a una enorme i complexa pertorbació planetària que es va estendre al llarg de la regió equatorial fins a circumdar-la en el termini d'un mes. Era esperada perquè en el passat, aproximadament una vegada cada any saturnià (prop de 30 anys terrestres), havien aparegut pertorbacions con aquesta. Un any abans el Dr. Sánchez Lavega (1989), al constatar la regularitat d'aquests fenòmens, havia postulat la hipòtesi que el seu origen era a causa d'un canvi atmosfèric estacional, probablement a la calor solar, la qual cosa va quedar confirmada després de l'esclat d'activitat del 1990. Aquestes enormes tempestats se les coneix actualment amb les sigles GWS (Great White Spots), terme introduït pel propi Sánchez Lavega.

La GWS de 1990 el 2 d'octubre des de l'Observatori de Pic du Midi. Les lletres indiquen el filtre emprat en cada presa: I = infraroig, B = blau, V = visual (verd) i R = roig. Quan va aparèixer, a finals de setembre i durant unes poques setmanes, va destacar pel seu intens color blanc, detectable amb el més petit dels telescopis capaç de mostrar el disc de Saturn.

Amb anterioritat aquestes pertorbacions havien tingut lloc en els anys 1877 a la latitud 5°N, 1903 en els 36°N, 1933 a 5°N i 1960 a 58°N. L'erupció de 1990 va ser en els 12°N. S'observa doncs, una aparent alternancia entre les latituds baixes i altes en quant al punt d'erupció. De ser així, pot especular-se sobre si la pròxima GWS apareixerà vers l'any 2018-2020 a latituds temperades. En qualsevol cas, sempre tenen lloc cap al solstici d'estiu de l'hemisferi Nord del planeta, la qual cosa sembla indicar que la seva gènesi està directament relacionada amb la intensitat de la radiació solar i l'acumulació de calor a l'alta atmosfera de Saturn.

Impressionant imatge del Pic du Midi el 5 de novembre mostrant l'extensió de la tempesta i la seva enorme complexitat.

Bibliografia: 

A. Sánchez-Lavega, E. Battaner, The nature of Saturn's atmospheric Great White Spots, Astronomy and Astrophysics 185, 315-326 (1987).

A. Sánchez Lavega, Sky & Telescope 78, 141-142 (1989).

A. Sánchez-Lavega, F. Colas, J.Lecacheux, P. Laques, I. Miyazaki, D. Parker, The Great White Spot and disturbances in Saturn's equatorial atmosphere during 1990, NATURE 353, (1991).

A. Sánchez-Lavega, J. Lecacheux, F. Colas, P. Laques, Temporal Behavoir of Cloud Morphologies and Motions in Saturn's Atmosphere, Journal of Geophysical Research 98, 18,857-18,872 (1993).

A. Sánchez-Lavega, J. Lecacheux, F. Colas, P. Laques, Photometry of Saturn's 1990 Equatorial Disturbance, Icarus 108, 158-168 (1994).

A. Sánchez-Lavega, Saturn's Great White Spots, CHAOS 4, 341-353 (1994).