Com participar

T'agradaria col·laborar amb un equip punter en el món en l'estudi de les atmosferes de Júpiter i de Saturn? Si disposes de càmera CCD, d'un telescopi amb seguiment i obtens imatges amb una resolució com la que et mostrem a continuació, pots fer-ho.
 

Exemples de la qualitat mínima necessària en imatges de Júpiter. La càmera CCD no és decisiva: totes les imatges, excepte la darrera, van ser obtingudes amb una ST4 de 8 bits (256 nivells de gris). Aquestes imatges també serveixen d'exemple en relació al tractament màxim que hauria de fer-se.
 

Dues bones imatges de Saturn obtingudes pel GEA amb un telescopi d'aficionat, la primera amb una càmera de 8 bits i la segona amb una de 12 bits. En ambdues s'aprecia bé la divisió de Cassini. De no donar-se aquesta circumstància no val la pena guardar les preses ja que amb tota seguretat no mostraran bé els detalls del disc del planeta.
 

Es tracta d'obtenir amb certa regularitat imatges de Júpiter i de Saturn amb una resolució entre 0"5 i 1". Qualsevol càmera CCD serveix per a això i en el que respecte als telescopis, poden valdre a partir de 20 cm de diàmetre. Per a això s'ha d'utilitzar una focal al voltant dels 10 metres (entre 6 i 20 m, segons la mida del pixel) per a assegurar que es pugui obtenir tot el poder resolutiu del telescopi en els escassos moments en què la turbulència sigui petita o menyspreable. El factor d'amplificació pot aconseguir-se per exemple pel mètode de projecció utilitzant un ocular, encara que funciona molt bé una lent de Barlow amb un factor d'amplificació original 3x del tipus de les actuals que van muntades en un tub molt curt. Si s'instal·la la lent en un tub més llarg i a més a més es procura que pugui lliscar en el seu interior, d'una manera molt senzilla es podrà obtenir el factor d'amplificació desitjat, amb l'avantatge que s'interposa entre el telescopi i la càmera un número mínim d'elements òptics, amb el que s'evita introduir aberracions òptiques.

Les observacions únicament s'han de realitzar quan hi hagi poca turbulència (generalment nits anticiclòniques). Es van visualitzant les imatges per la pantalla de l'ordinador i només es guarden aquelles que realment semblen bones, ben contrastades i mostrant molts detalls. És normal que transcorrin en ocasions desenes de minuts sense que es pugui guardar cap imatge, o fins i tot hi una en algunes nits. Això no ha de preocupar pas, doncs el que importa no és la quantitat sinó la qualitat de les dades. La majoria de les vegades dues o tres imatges per nit basten per a treballs de patrulla.

El temps d'exposició s'ha d'ajustar de manera que s'ompli entre el 70 i el 80% del histograma. L'enfocament és crític i a més a més, pels canvis de temperatura va variant lleugerament al llarg de la nit. En el cas de Júpiter se sol realitzar amb un satèl·lit o molt millor si és visible l'ombra d'un satèl·lit sobre el planeta. L'enfocament de Saturn és molt més fàcil, doncs es disposa com a referència de la divisió de Cassini. Un mètode fàcil per a trobar l'enfocament òptim és el de la tapa de la boca del tub amb dos o tresos forats als costats (vegeu figura).
 

Una cartulina a la boca del tub del telescopi, amb tres forats equidistants tal como mostra la figura, facilita la tasca d'enfocament.

No cal ni esmentar, que haurà de constar la data i l'hora en Temps Universal amb precisió de segon en cada imatge.

Com en tot, fa falta experiència. No és probable que de colp i volta puguin obtenir-se imatges amb la qualitat que reclamem. Malgrat tot, si s'insisteix en això no hi ha dubte de que pot aconseguir-se. Quan en el GEA es va començar a utilitzar la CCD per als planetes, tampoc no es tenia experiència, però comentant i comparant els resultats, en pocs mesos tots els observadors van arribar a obtenir imatges vàlides de qualitat similar.

 
 

FILTRES DE COLOR

PROCESSAMENT DE LAS IMÁGENES

ANÀLISI DE LES OBSERVACIONS

EN QUÈ ES POT PARTICIPAR?

Una forma de participació és la anomenada vigilància o patrulla planetària, consistent a guardar les imatges amb millor resolució per a assegurar el seguiment de les principals formacions ennuvolades de Júpiter i de Saturn, a més d'alertar IMMEDIATAMENT en el cas de produir-se algun fenomen poc habitual.

Quan ocorren fenòmens excepcionals, es pot participar mitjançant una vigilància intensiva, on en molts casos l'important és posseir dades, relegant a un segon terme la qualitat.

Els observadors experimentats també poden fer una anàlisi mesurant posicions en longitud i latitud de detalls al llarg de la temporada i després proporcionar les dades, per exemple en forma de taula, acompanyat amb planisferis en els què s'indiquin els detalls seguits. Si l'experiència en el coneixement d'aquests planetes ja és important, llavors es pot plantejar el fer autèntics estudis i fins i tot publicar-els en prestigioses revistes científiques. En aquestes mateixes pàgines se suggereixen alguns estudis que es podrien emprendre.

Si el que agrada no és precisament observar o analitzar, sinó el programar, un treball molt útil podria ser el realitzar una heina similar a l'AVE, però pensada exclusivament per a l'anàlisi planetari, que enllacés amb els fitxers de dades que proporciona LAIA. Tal vegada no tan complex, pot ser l'implementar certes rutines per al tractament de les imatges, per a determinar contorns i ajustar automàticament les el·lipses, per a optimar el mesurament de detalls, mètodes d'autocorrelació, etc., etc. Qualsevol aportació pot ser interessant atés que els programadors del GEA estan saturats de treball.
 

IMPORTANT

Per a progressar és molt important estar ben informat. Una forma de fer-ho és participant en la llista de correu pública astrogea, que no ha de plantejar-se simplement com que serveix per a preguntar coses, sinó també per a explicar el que es fa, donar a conèixer experiències i mètodes propis. És molt útil que els observadors comentin els seus progressos entre si, millor que fer-ho o preguntar directament al GEA, doncs quantes més idees es donin i més suggeriments es facin, redundarà en benefici de tothom. S'ha de tenir en compte que el nostre temps és limitat i no ens és possible d'estar molt d'estona contestant el correu que qualsevol altre contertulià podria fer-ho i possiblement de forma més completa.

En cas estrictament necessari també es disposa de l'adreça e-mail: gea@astrogea.org. No obstant això, tot el que sigui susceptible de tractar-se públicament ha de fer-se per la llista astrogea.

Una norma és no enviar mai dades (imatges o fitxers de qualsevol tipus) si no han sigut sol·licitats prèviament. Això és així perquè primer, si tot el món comences a enviar dades de forma indiscriminada, es col·lapsaria el correu electrònic, a banda d'obligar a descarregar grans fitxers a qui no ho desitja o no ho ha sol·licitat. Un altre motiu és que, comentant prèviament el que es té, llavors es pot sol·licitar que sigui enviat però en una forma o en un format concret. Per exemple, per a mostrar determinat detall, pot bastar transformar la presa en un GIF de 12 Kb i no enviar un FITS de 250 Kb.

Quan hi hagi casos de consultes en què se'ns tingui de trametre alguna imatge, en principi aquesta ha de ser sense processar, perquè nosaltres podem fer-ho a la nostra manera -se suposa que ja sabrem fer-ho ;-). Com molt, pot haver-hi un pretractament amb flats, darks i bias.

I res més, simplement ÀNIM I ENDAVANT!