JUPITER i SATURN

Estudi de Júpiter i de Saturn



	Erupcions a la Banda Equatorial Sud de Júpiter. Les nostres observacions de la SEBD de 1993 van significar el que fos l'erupció de la banda millor observada i estudiada de tots els temps, la qual cosa ens va permetre no tan sols estudiar-la amb tot detall, sinó també elaborar una teoria sobre les seves causes i el seu comportament en les distintes fases del fenomen.

Tempestes equatorials a Saturn. El descobriment per part nostra de les tempestes equatorials del 1994, que es van prellongar durant quatre anys, va posar de manifest una nova mena d'activitat en aquest planeta que mai havia estat observada fins llavors.

Observació, estudi i seguiment dels impactes del cometa Shoemaker-Levy 9 amb Júpiter. Els nostres estudis en totes les bandes espectrals des de 0,4 fins a 2,2 microns van abastar no tan sols el temps dels impactes, sinó també l'evolució posterior dels núvols que aquests van originar, així com el contigut i el ritme de deposició de les partícules fins un any després dels impactes.

Tempesta polar a Saturn. L'única tempesta polar observada fins a la data a Saturn fou descoberta pel GEA al 1994. El seu estudi, publicat per la revista Science, va posar de manifest que aquests fenòmens poden jugar un paper clau en la formació de les bandes i zones del planeta.

Estudi de les oscil·lacions de la Gran Taca Roja de Júpiter. El nostre estudi amb imatges CCD preses des de terra i amb el HST posa de manifest la persistència de les oscil·lacions de la Taca Roja amb una amplitud de 0°8 graus en longitud i amb un periòde de 90 dies. També es va trobar que, malgrat les interaccions sofertes per aquest detall jovià, hi ha forts indicis de que la fase s'ha mantingut constant durant els darrers quaranta anys.

Descobriment i estudi d'un nou tipus d'activitat a la NTBs de Júpiter. Uns petits vòrtex anticiclònics apareguts al cantó sud de la NTB, sobre el gran jet dels 24°N, han estat seguits de forma continuada durant gairebé una dècada, la qual cosa representa un récord de longevitat. També s'ha estudiat la seva vorticitat i els canvis a llarg termini del jet.

Estudi dels vents zonals de Júpiter. S'han analitzat imatges preses amb el HST des de 1995 fins l'any 2000. Les mesures indiquen que durant un periode de 20 anys els vents de l'alta troposfera de Júpiter s'han mantingut globalment estables, malgrat que localment s'han detectat diferències.

Simulació per ordinador d'atmosferes planetàries. Entre les darreres investigacions que es porten a terme està el estudi de fenòmens de les atmosferes del planetes gegants mitjançant simulacions per ordinador.