|
|
|
|
 |
Detall de la tempestat polar el 2 d'octubre de 1994. Encara era observable diferenciat el nucli inicial aparegut el 12 d'agost i alguna estructura individual, tant en els núvols blancs en expansió, com a les bandes fosques que limiten aquelles. |
La tempesta polar va prosseguir la seva expansió fins a circumdar tot el planeta a principis de novembre. Després es va esvair. A el seu lloc es va formar primer una zona clara de to blavós i posteriorment va ser substituïda per una banda fosca. Imatges preses amb el telescopi espacial Hubble a primers de desembre a la banda del metà de 890nm, van revelar una sèrie de taques fosques d'una grandària entre 2.000 i 3.000 km, separades entre si uns 6.800 km, tocant a una fosca banda probablement generada pel fenomen. Aquests detalls s'insinuen també en la imatge de dalt.
Sobre les causes d'aquesta tempestat, tot sembla indicar que el seu origen va ser una columna convectiva en tot similar a les tempestats de la Terra, llevat que en aquest cas el vapor d'aigua va ser substituït probablement per l'amoníac. Això suggereix que el desencadenant va ser la dèbil calor del Sol, doncs la regió havia estat sumida en el llarg hivern de Saturn, que dura 7 anys i tot just els rajos solars primaverals havien començant a dissipar les boires hivernals. De ser certa aquesta hipòtesi, és probable que es tracti d'un fenomen recursiu que tingui lloc cada 29 anys. Fenòmens semblants podrien haver escapat a la seva detecció als observadors en el passat per causa del baix contrast òptic del detall, la seva petita grandària aparent i, sobretot, la seva curta duració. No obstant això, amb les modernes tècniques d'observació, com per exemple la càmera CCD, sens dubte Saturn encara pot oferir moltes sorpreses com aquesta.
BIBLIOGRAFIA
J.M. Gómez, J. Caquel, P. Laques, IAU Cir. No. 6059, 1994.
 |
 |
 |
