L'hexàgon i el vòrtex polar Nord  

Les sondes Voyager van revelar al 1980 la presència d'una estructura ennuvolada en forma d'hexàgon, que rodejava el pol a la latitud 79°N. Associada a ella hi ha una taca ovalada, anomenada Big Bertha per l'equip d'imatgeria de Voyager, tocant a un dels cantells de l'hexàgon en els 76°N. Destaquen ambdós per estar quasi estacionaris respecte al sistema de rotació radioelèctric de Saturn, o Sistema III. Una altra característica destacable és que són, amb diferència, els detalls més longeus del planeta, les formacions ennuvolades dels quals solen durar entre uns dies i unes poques desenes de mesos. L'oval té un contrast molt baix en el visible, però apareix com una intensa taca clara a l'infraroig i en el metà, a pesar de la seva petita grandària aparent des de la Terra, de poc més d'1". Des de que foren descobertes per Voyager, ningú no havia tornat a observar ambdues formacions (el pol Nord va deixar de ser visible per la inclinació del planeta), fins que van ser detectats de nou des de Pic du Midi al juliol de 1990 (Colas et al., 1990). Des de llavors han pogut seguir-se any a any, fins que de nou ha deixat de ser accessible el pol Nord de Saturn per als observadors terrestres. L'estudi de les derives és consistent amb que la Big Bertha i el vòrtex observat des del Pic són el mateix detall.

 

Imatge de Saturn obtinguda pel Telescopi Espacial Hubble mostrant l'hemisferi Nord de Saturn. Pot observar-se, rodejant al pol, la formació anomenada hexàgon, de color fosc. També a dalt a l'esquerra, dins de la zona de color intermedi, es pot apreciar amb dificultat pel baix contrast, una taca rodona. Es tracta de l'oval polar o vòrtex.

 

El vòrtex polar i l'hexàgon des de Pic du Midi al 1990. L'esquema mostra la forma i els moviments d'aquests detalls.

Dreta, imatge presa pel Telescopi Espacial Hubble al 1995. La fletxa mostra el vòrtex polar mesos abans de que deixés de ser visible per la inclinació de l'eix del planeta, fins vers l'any 2010 en que de nou serà accessible la regió. Dreta, imatge a la banda 890 del metà des de Pic du Midi. La fletxa mostra la presència del vòrtex. La seva tonalidad clara en aquesta banda del espectre posa de manifest que es troba a major altura que els núvols circumdants.