Si volem obtenir informació precisa dels detalls atmosfèrics de Júpiter que serveixin després per a estudiar les sveues evolucions i calcular períodes de rotació, és necessari anotar acuradament l'hora en què cada detall destacat creua el Meridià central del planeta. El mètode és molt simple i no requereix cap tipus d'accessori, si bé fa falta certa pràctica en el cas de voler assolir una gran precisió.

S'opera del següent manera: quan un detall important (vores de la Taca Roja o de la WOS, centre dels fistons de la NEB, etc.) va a creuar el Meridià central, l'observador ha d'estar prest esperant els moments en què la turbulència atmosfèrica sigui menor, és a dir, quan pugui percebre amb nitidesa els llimbs del planeta, procurant no deixar-se enganyar per l'enfosquiment del terminador (inexistent durant l'oposició, però notable a les quadratures). En aquestes condicions, ha d'estimar-se l'hora en què el detall equidista el mateix d'ambdues vores de Júpiter, evitant intentar imaginar-se mentalment la línia del meridià que parteix el disc, tota vegada que la desigual il·luminació dels limbes sol induir a error.

Donada la ràpida rotació de Júpiter, un detall sembla trobar-se en el Meridià central únicament durant uns dos o 3 minuts. En el cas d'anotar l'hora una sola vegada, s'obtindrà la posició d'aquest detall amb un error de fins a 2 graus, que no està gens malament, però que pot millorar-se amb un petit esforç addicional, consistent a prendre l'hora diverses vegades durant aquest espai de temps, segons el següent criteri: anotar el temps justament quan la taca vagi a tocar el meridià, de nou en el moment en què el toca per primera vegada, un parell d'anotacions més del temps mentre comença a creuar el meridià, una altra anotació justament en el moment que va a deixar de tocar-el i, finalment, en l'instant precís que ja abandona el meridià (un observador experimentat fins i tot pot arribar a interpolar). Després, s'obté l'hora mitja de totes aquestes estimacions, podent-se arribar a determinar, d'aquesta manera, la posició en longitud d'un detall sobre el disc amb una precisió millor d'un grau, és a dir, del mateix ordre que pot obtenir-se mesurant excel·lents negatius fotogràfics.

Al principi la precisió obtinguda no serà molt gran, però amb la pràctica anirà millorant i una manera d'adquirir experiència en aquesta tasca, és acostumar-se a realitzar els trànsits observant alternativament amb ambdós ulls, ja que d'aquesta manera es redueixen de forma considerable els errors d'estimació.

Certament un dibuix detallat de Júpiter és molt bonic i ens dóna una idea prou clara del seu aspecte en un moment donat, però si no va acompanyat de les hores del trànsit pel Meridià central de les principals formacions, no aporta cap dada útil que permeti realitzar un detallat estudi posterior. D'altra banda, l'obtenció de trànsits únicament demana una disciplina concreta d'observació, però no requereix d'un temps extra ja que, en el que es tarda a realitzar un dibuix del planeta, solen travessar el meridià més d'una desena de detalls d'aspecte rellevant, que per les seves dimensions el més probable és que tinguin una longevitat de diverses setmanes o mesos i que, per tant, al llarg d'una presentació poden ser identificats repetidament.

Quins detalls precisen que sigui presa la seca hora de pas pel meridià? Senzillament, els més notables de cada banda o zona que ens permetin determinar el període de rotació. És a dir, mentre que en la NEB pot haver-n'hi prou amb els fistons foscos i els ovals clars més destacats, a les bandes temperades, generalment menys proveïdes de detalls, haurà d'intentar-se anotar els trànsits de totes les formacions que siguin visibles amb seguretat. Lògicament, la màxima atenció es dedicarà als extrems de la Taca Roja i a la WOS de la STB, així com a fenòmens rellevants o poc freqüents.

Per a una correcta identificació, es recomana anotar sobre el mateix dibuix, l'hora en què cada detall ha passat pel meridià. No obstant això, per a detalls suficientment coneguts, no cal ni adjuntar un dibuix, n'hi ha prou amb una llistat de dates i hores del seu trànsit.

ANOTACIÓ D'UN TRANSIT PEL MC

Quan es prenguin trànsits de detalls pel Meridià central, cada detall ha de ser especificat d'una manera molt concreta, segons la nomenclatura descrita anteriorment:

a).- S'indicarà si el detall és fosc "D" o clar "W".

b).- Ha d'especificar-se si el mesurament es refereix a l'extrem precedent "P", centre "C" o extrem final "F" (pot especificar-se en minúscules: p, c, f).

c).- Indicar si el detall és molt aparent (1), mitjà en grandària o en intensitat (2) o dèbil o petit (3).

d).- Nom abreujat o sigles del detall, d'acord amb la nomenclatura donada més amunt.

e).- Indicació de la banda o zona on es troba. Si va precedida de S/ o N/, significa que es troba en la vora Sud o Nord, respectivament.

f).- Hora del trànsit.

g).- Posició del detall en longitud, indicant el Sistema al qual pertany (en cas de dubte, abstenir-se).

h).- Indicació clara del dia, mes i any.

Vegem un exemple: en una data donada, a les 21h 25m UT observem que l'extrem precedent (p) d'un fosc (D) i molt intens (1) fistó (fest) en la vora Sud (N/) de l'EZn està creuant el Meridià central. Segons les indicacions donades, ho expressarem del següent mode:

Dp  1  FEST  N/EZn   21:25  127°3  SI

 Grup d'Estudis Astronòmics