L'ESTRUCTURA INTERNA DE JÚPITER

En referència a la forma general de Júpiter, el planeta posseeix un alt grau d'aplanament polar a causa de la seva ràpida velocitat de rotació, ja que efectua una revolució al voltant del seu eix en a penes 10 hores. Encara que Júpiter presenta una composició molt semblant a la del Sol i una gran massa, el planeta és encara'n massa petit per a generar temperatures suficientment altes en el seu nucli com per a iniciar reaccions termonuclears, font d'energia de les estrelles. Així Júpiter és moltes vegades conegut com una estrela "fallida", i de fet hauria necessitat unes cent vegades més massa per a iniciar les reaccions de fusió nuclear en el seu centre. Es creu que inicialment, durant el breu període de la seva formació, el planeta era molt més brillant i estava molt més calent del que està ara. Poc després del procés d'acrecció va començar a refredar-se. Júpiter emet al voltant del doble d'energia que rep del Sol. Aquesta energia és segurament part de l'energia residual alliberada durant la seva formació. El nucli del planeta es creu que pot estar encara a uns 30.000ºC. Aquesta temperatura descendeix progressivament fins al sostre de núvols visibles on la temperatura és d'uns 120ºC sota zero. Es creu que el centre de Júpiter pot estar format per un nucli dens, tal vegada rocós, que comprèn el 4% de la massa del planeta, segons es desprèn d'estudis gravimètrics realitzats per les sondes Pioneer i Voyager (1 a la figura). El nucli al seu torn es troba rodejat per una capa d'hidrogen metàl·lic d'uns 40.000 km de gruix (2). L'hidrogen metàl·lic, encara que líquid a les temperatures internes de Júpiter, es troba tan comprimit que es comporta com un metall i és per tant és conductor de l'electricitat. Possiblement els moviments de l'hidrogen metàl·lic siguin la font de l'intensíssim camp magnètic que posseeix el planeta. L'hidrogen metàl·lic es forma quan les pressions de l'interior de Júpiter assoleixen  3 milions d'atmosferes. Rodejant aquesta capa es troba un oceà d'hidrogen molecular (3). En realitat l'atmosfera gasosa de Júpiter és una pell molt prima d'uns pocs centenars de quilòmetres, i els núvols que observem tal vegada es troben confinats en menys de 100 km.