Un final sorprenent: tres en un

1) El nou oval BE = BC + DE

La història dels tres ovals, BC, D'i FA al 1998 i al 2000 va donar un inesperat tomb i aquest van tenir un final accidentat i sorprenent. La progressiva disminució de les dimensions dels tres ovals des que es van formar, semblava indicar que arribarien a desaparèixer quan la contracció els portés a una grandària tal que la turbulència ambiental els destruis. Fins i tot, com hem vist, es van arribar a fer prediccions de quan podria ocórrer això a partir dels estudis del seu ritme de contracció. No obstant això, quan van assolir una grandària d'uns 10 graus, les seves dimensions a penes van variar i aquesta situació va persistir gairebé durant 20 anys. A partir de 1989 es van acostar molt entre si els ovals BC i DE, equidistant pocs graus, però sense col·lidir, perquè en mig d'ells es va formar un tercer oval blanc que girava en sentit ciclònic i per consegüent de distinta naturalesa. Aquesta situació es va prolongar durant varis anys, però al 1997 el vòrtex ciclònic es va començar a debilitar fins que inesperadament, a principis de 1998, va desaparèixer i al no existir cap obstacle entre ells, BC i DE van col·lidir, formant un oval únic que va ser anomenat BE. Cal indicar que el fenomen va sorprendre a gairebé tots els estudiosos del planeta. En efecte, tal com ja s'ha explicat en una altra pàgina, en el passat hi va haver diversos acostaments propers de dos WOS entre si, sense que mai haguessin col·lidit, ans al contrari, quan això semblava inevitable sempre es tornaven a separar. Al respecte, en la pàgina anterior s'ha citat que als anys 70 va estar de moda una hipòtesi que deia que existien forces repulsives entre els tres ovals que impedien que xoquessin. Malgrat això, per a sorpresa de tothom, a principis de 1998 finalment va succeir i després de quasi sis dècades, els tres ovals ja només n'eren dos, el BE i el FA. Les imatges que segueixen constitueixen un resum de la curta història del nou oval de STB sorgit com a conseqüència de la col·lisió i posterior mescla de les WOS BC i DE.

Acostament de BC i DE durant els anys inmediats anteriors a la seva col·lisió. Gràfic originari de: JUPOS - Database for Object Positions on Jupiter

Imatge presa amb el Telescopi Espacial Hubble mostrant els tres ovals blancs BC, DE i FA. Entre BC i DE s'observa un altre oval blanc. Es tracta d'una regió transitòria de gir ciclònic el cim ennuvolat de la qual es trobava situat a menor altura que el de les WOS. Aquest cicló, que va durar varis anys, actuava com a barrera que impedia que s'acostessin més entre si BC i DE. Quan va desaparèixer a principis de 1998, les dues WOS es van ajuntar per a constituir un oval únic que va ser anomenat BE. Lamentablement la forma en què va succeir no va poder ser observada i únicament ens val l'especulació.

Estudi preliminar de les derives de BC, DE i FA abans i després de la col.lisió i fusió de BC i DE.

L'oval BE vist per les càmeres de Galileu al setembre de 1998. A l'esquerra un muntatge en color (el sud está adalt) i a la dreta una animació a partir de dues imatges (el nord està a dalt). Clicant sobre la imatge es pot veure ampliada.

 

2) La col·lisió de BE i FA: l'oval BA, tres en un

Posteriorment, l'oval resultant BE i la WOS FA no van parar d'acostar-se entre si, fins que al març del 2000 van entrar en contacte, iniciant la col·lisió que va poder ser seguida amb molta dificultat i en pèssimes condicions, donada la imminència de la conjunció de Júpiter amb el Sol. El procés va ser molt semblant al de la conformació de BE. Entre aquest i FA es va originar també un vòrtex ciclònic, però a diferència de l'anterior, només va persistir uns mesos. Poc després de desaparèixer, en un procés que va ser també força peculiar, va tenir lloc la col·lisió. Les dades obtingudes durant la fusió van mostrar una fenomenologia diferent segons l'alçària (longitud d'ona emprada). Quan van entrar en contacte, FA que posseïa una grandària menor va ser repel·lit cap al sud i va iniciar un gir al voltant de BE, sent absorbit per aquest oval, formant-se un només que ha sigut denominat BA (BE + FA), és dir, que és el resultat de les successives fusions de BC, DE i FA, amb la qual cosa pràcticament estem a l'epíleg de la història dels tres ovals blancs de la STB, que es va iniciar fa 60 anys: tan correcte pot ser el dir que ja no existeixen els originals, com que els tres encara perviuen, però tots junts en un de sol. El procés de fusió d'aquests ovals pot trobar-se a la revista Tribuna de Astronomía y Universo de gener del 2001: "La fusión final de los dos anticiclones de Júpiter" per Agustín Sánchez Lavega i Raúl Morales.

	Aspecte dels ovals BE i FA vistos amb el Telescopi Espacial Hubble (HST) pocs mesos abans de la seva col·lisió. L'oval anticiclònic situat entre les WOS impedia que s'acostessin més entre si, però en el moment en què va desaparèixer, va tenir lloc el fenomen de fusió (en tota la sèrie d'imatges el sud està a dalt).
	Seqüència mostrant les successives col·lisions i fusions dels tres ovals de la STB fins a constituir l'oval únic BA (o1 és l'oval ciclònic que es va formar entre BE i FA). La manera en què es van desenvolupar els esdeveniments porta a especular a si la formació de la Taca Roja va poder obeir a un procés semblant (imatges obtingudes amb el Telescopi Espacial Hubble).
	Acostament dels centres de BE i FA immediat i posterior a la col·lisió a partir de dades obtingudes per astrònoms aficionats. L'interval sense punts correspon a la conjunció de Júpiter amb el Sol, temps en què el planeta no va ser visible. La línia acolorida obliqua d'esquerra a dreta és la posició del centre de la Taca Roja. Gràfic originari de JUPOS - Database for Object Positions on Jupiter.
	Imatge del nou oval BA obtinguda per la sonda Cassini el 4 octubre 2000.

 

L'oval BA posseeix una grandària i un "aparent" vigor que no fa previsible la seva desaparició en els propers anys (tal vegada dècades), excepte que puga fer acte de presència algun fenomen inesperat. Malgrat tot, aquesta impressió visual podria ser falsa i com hem vist, Júpiter pot sorprendre'ns en qualsevol moment. De fet, l'estudi de les imatges obtingudes amb el Telescopi Espacial Hubble mostren que BA apareix com un vòrtex dèbil, amb una velocitat de gir a la perifèria d'uns 40 m/s, en front els 100 m/s que posseïen els ovals individuals. De confirmar-se aquesta dada, existeix un risc real de que puga disgragar-se en el seu pròxim encontre amb la Taca Roja, és a dir, a molt curt termini.