Organitzat per l'OAM,
entre els dies 1 i 3 de maig l'Observatori Astronòmic de
Mallorca va hostatjar la segona edició del Meeting on Asteroids and Comets in Europe (MACE), celebrat sota el patrocini del Grup
d’Estudis Astronòmics
(GEA), Spaceguard Foundation (Spaceguard Spain), NEODyS, Grupo Italiano Astrometristi (GIA) i F G Kleine Planeten VdS, amb el suport de l'Ajuntament de Costitx (on radica l'OAM), del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca. La primera edició del MACE es va celebrar al Visnjan Observatory (Croàcia) el 2002. Aquella
la primera edició va servir par unir els esforços dels més destacats observadors
europeus amb l'objectiu d'aconseguir la primacia europea pel que fa a la qualitat por
sobre de la quantitat d'observacions astromètriques. En aquesta segona edició es van
marcar els objectius de millorar las tècniques d'observació, presentar nous projectes
observacionals d'asteroides, NEO i cometes, explorar la cooperació amb importants
institucions astronòmiques, superar les barreres per a establir contacte amb altres
observadors, constatar la simbiosi entre observació i sistemes d'informació i servei a
l'observació (com són NEODyS o bé Spaceguard Foundation), i presentar dissenys
avançats de telescopis, amb inclusió de telescopis per control remot. En total s'hi van
inscriure uns cinquanta participants efectius de quinze països diferents, que entre el
dijous dia 1 i el dissabte dia 3 assistiren a un total de 23 ponències i comunicacions
ofertes pels principals protagonistes de l'observació i el control de asteroides i
cometes a Europa.
El MACE
2003 fou inaugurat per la senyora Maria Antònia Munar, presidenta del Consell de
Mallorca; acompanyada a la mesa presidencial por María Eugenia Sansaturio, de la
Universitat de Valladolid, presidenta de Spaceguard Spain i encarregada del sistema NEODyS
a España, i per Salvador Sánchez, director de l'OAM.
Les
primeres sessions de treball es feren durant la tarda del dia 1 de maig. El primer a
intervenir fou Giovanni Valsecchi (Spaceguard Foundation), que va parlar d'apropaments
entre NEO i la Terra, amb la localització de ressonàncies i corredors preferents por on
es poden localitzar aquests objectes propers. A continuació Mark Kidger va fer una de les
tres conferències previstes: sobre el cometa Churyumov-Gerasimenko va advertir que pateix
seqüències d'activitat que poden fer més interessant la futura missió Rosetta que el
visitarà; en la intervenció del dia següent va tocar les coincidències del recent
cometa Ikea-Zhang amb altres cometes històrics, i en l'última intervenció va mostrar
els avenços que gràcies a l'esforç dels membres de la llista Cometas_Obs@yahoogroups.com es produeixen avui dia
en l'estudi dels cometes. Jure Skvarc, del Crni Vrh Observatory, Eslovènia, va presentar
el programa Astrovirtel per detectar asteroides de tipus troià, però als punts de
Lagrange dels planetes Saturn, Urà i Neptú. Gerardo Ávila, que treballa a l'Observatori
Europeu del Sud (ESO) a Garching (Alemanya), va exposar el projecte FIASCO (Fibre Amateur
Spectrograf Casually Organized) i el projecte LECHES (Laye Echelle Spectrograf),
coparticipat per l’Observatori de Mallorca, per estudiar la velocitat radial i la
composició dels asteroides. Andrea Boattini va tocar la col·laboració entre el CINEOS
(Campo Imperatore Near-Earth Objects Survey) i l'European South Observatory (ESO) a
través del telescopi NTO de 2,2 metros, en La Silla (Xile). A continuació Gerardo Ávila
va tornar a prendre la paraula per presentar les característiques de tres telescopis
Klevtsov en construcció, de 60 cm de diàmetre cada un, destinats a un projecte
d'observació de cossos menors en una col·laboració entre OAM i CAOS (Club of Amateurs
in Optical Spectroscopy). Marcos Rincon Voelzke, de la Cruzeiro do Sul University, Sao
Paulo, Brasil, va explicar l'origen i l'evolució dels cometes, estructures cometàries i
components, interacció amb el vent solar i arc de xoc que produeix, línies de camps
magnètics i implicacions en la morfologia cometària. Per acabar les sessions del primer
dia, Jonathan Shanklin, de la British Astronomical Association, va presentar la secció de
cometes de la institució a què pertany, les bases de dades elaborades i els formats amb
què es comuniquen les dades sobre cometes. Igualment va exposar les difícils condicions
amb què s'observen els cometes i la solvència de les dades obtingudes. I així va acabar
la primera jornada.
El segon
dia va començar amb una exposició del creador i director del sistema NEODyS, Andrea
Milani, de la Universitat de Pisa, que va explicar aspectes tècnics i dades útils que es
poden obtenir durant les primeres observacions d'objectes nous. Després de la segona
xerrada de Mark Kidger, refosa ja amb la primera referència feta a ell, Juraj Toth, de la
Universitat Comenius de Bratislava, Eslovàquia, va tractar sobre la població estimada
d'objectes propers de reduïdes dimensiones, per sota dels cent metres de diàmetre, i la
possibilitat de crear sistemes de detecció expressos. La qüestió va generar un
interessant debat els dies següents a causa de l’estratègia i la sistemàtica
observacional a adoptar, tenint en compte que gran part d’aquest tipus
d’objectes no és detectat per cap dels grans surveys.
A continuació Maite Merino, de la Universitat de Barcelona, va explicar un projecte en
què també participa l'Observatori Fabra de Barcelona i el Real Instituto de la Armada de
San Fernando, para instal·lar a la Tossa d'Alp una càmera Baker-Nunn transformada, amb
l'objectiu de realitzar una àmplia cobertura del cel per a la detecció i estudi de
cossos menors del Sistema Solar. La sessió següent va anar a càrrec de J. Skvarc, del
Crni Vrh Observatory, Slovenia, que va explicar aspectes de software astromètric. Andrea
Boattini, va intervenir por segona vegada per explicar la contribució de Spaceguard
Central Node al seguiment d'objectes NEO. En una matí ple de figures, el conegut autor
del programa Astrometrica, l'austríac Herbert
Raab, va explicar la precisió que hom espera obtenir usant diferents catàlegs per fer
astrometria homologable pel MPC. Finalment H. Mikuz va explicar les característiques del
nou telescopi de 60 cm Deltagraph instal·lat al Crni Vrh Observatory, abans esmentat.
A la tarda
els participants del MACE van tenir temps per visitar les instal·lacions de l'OAM i de
veure al flamant planetari inaugurat de poc una sessió audiovisual dedicada a ells, amb
la història de l'observatori, els treballs que s'hi fan i els projectes de futur. Al
vestíbul del planetari hi havia una completíssima mostra de meteorits, propietat d'un
col·leccionista particular, i pòsters fets amb motiu del MACE. Al capvespre hi va haver
una barbacoa. Després, ben entrada la nit, el grup es va asseure a les butaques del
planetari per fer una observació conjunta a través del telescopi de control remot i
projectant a la cúpula les pantalles dels ordinadors. En aquesta observació es va fer
astrometria de confirmació de l'objecte K03J02Y que amb aquesta avinentesa va aparèixer
a la circular MPEC 2003-J17 del mateix dia 3 de maig, en la qual figuraven com a
observadors els membres del MACE 2003 en conjunt. Una circumstància sense precedents.
L'últim
dia va començar amb una novedosa temàtica per part del professor del Departament de
Química Inorgànica de la Universitat de Barcelona i membre de Spaceguard Spain, Jordi
Llorca, que va explicar les possibilitats de l'espectrografia d'asteroides per
conèixer-ne la composició i propietats químiques. Cal dir que la descomposició de la
llum asteroïdal a través de una reixeta espectrogràfica aplicada sobre el secundari
d'un telescopi de gran diàmetre ja ha començat a fer-se a l' OAM a instàncies del
professor Llorca. A continuació Konrad Dennerl, de l'Institut Max Planck, d'Alemanya, va
detallar les observacions de cometes en raigs X i les aportacions que es fan amb aquesta
observació, efectuada a través dels satèl·lits Chandra i XMM-Newton. Després Richard
Miles, del Golden Hill Observatory, Dorset, Regne Unit, va detallar la forma d'obtenir
fotometria de gran precisió d'asteroides usant el filtre Johnson V i comparant amb les
dades del catàleg d'estrelles de l'Hipparcos. La penúltima intervenció fou de Gyula
Szabo, astrònom croata, que va proposar la creació de la base de dades de cometes CARA
(Cometary Archieve for Amateur Astronomer). L'última intervenció fou de Mike Kretlow,
del Max Plank Institut a Heidelberg, Alemanya, que va tractar sobre els cometes que es
fragmenten. Finalment es va fer l'anunci que el MACE 2004 se celebrarà a Frasso Sabino, a
uns trenta quilòmetres de Roma, sota els auspicis de l'Asociacione Romana Astrofile,
segons decisió presa ja l'any passat a la primera edició, en què es van fixar les seus
del MACE fins al 2005.
A la tarda els
participants del MACE va anar d'excursió a Valldemossa,
on van visitar la cartoixa i van assistir a un concert breu en honor de Chopin, que hi va
passar una temporada. A la nit hi va haver sopar de gala i els participants es van dir les
darreres coses abans de desaparèixer l'endemà, diumenge. |
