 |
 |
Annie Jump Cannon va néixer l'11 de desembre de
1863 a Dover, Delaware. Es va graduar a la Universitat de Wellesley el 1884. Durant
diversos anys va viatjar i va conèixer Europa. També es va afeccionar a la fotografia i
a la música. El 1894 va tornar a Wellesley durant un any per seguir un curs avançat
d'astronomia, i el 1895 es va matricular a Radcliffe per assistir als ensenyaments
impartits pel professor Edward
C. Pickering, que era director del Harvard College Observatory. Al 1896 Annie Jump Cannon va ser empleada pel professor Edward C.
Pickering per catalogar les estrelles variables i per classificar els espectres
d'estrelles observades des de estació d'Arequipa. |
No era excepcional contractar una
dona, perquè entre el personal de Harvard hi havia moltes dones, i es referien a elles
com a "computadores" perquè realitzaven la classificació d'estrelles i la
reducció de dades complexes. Cobraven cinquanta centaus l'hora. Unes altres dones que hi
treballaven d'ajudants eren conegudes com a "registradores" perquè
enregistraven les dades.
A Harvard, juntament amb Williamina P.S. Fleming, va dedicar els
seus esforços al projecte ambiciós de Pickering, començat l'any
1885, que consistia en el registre, classificació i catalogacio dels espectres de totes
les estrelles fins a la novena magnitud.L'esquema de la classificació espectral per la temperatura superficial emprat en
el projecte, i més tard convertit en universal, va ser en gran part el treball que ella
va desenvolupar a partir de sistemes anteriors, i així va determinar i classificar els
espectres de més de 225.000 estrelles. El seu treball va ser publicat en nou volums amb
el nom de Henry Draper
Catalogue (Cannon i Pickering, 1918-24). |
| El 1911 va succeir Fleming com a responsable de l'arxiu fotogràfic i el 1938 va ser nomenada
professora d'astronomia del William Cranch Bond. A partir de 1924 va estendre el seu
treball i va catalogar desenes de milers d'estrelles addicionals fins a la magnitud 11 per
a la Henry Draper Extension (1925-1949), de dos volums. En el transcurs del seu treball
també va descobrir unes tres-centes estrelles variables i cinc noves. Entre els nombrosos honors rebuts, va ser nomenada doctor honoris
causa per la Universitat d'Oxford (1925), el primer concedit a una dona. L'any 1923
va ser elegida una de les dotze dones americanes vives més importants. El 1931 li fou
concedida la medalla Henry Draper de la National Academy of Sciences. L'any 1933 va
establir l'Annie J. Cannon Prize de la Societat Astronòmica Americana. Es va jubilar
oficialment de l'observatori el 1940, però va continuar la investigació fins a la seva
mort a Cambridge, Massachusetts, el 13 d'abril de 1941. |
 |
 |
Quan al 1911 van designar
la Srta. Cannon encarregada de l'arxiu fotogràfic de l'observatori, va començar a
examinar sistemàticament les plaques fotogràfiques per classificar totes les estrelles
fins a la novena magnitud (un quart de milió). La velocitat a la qual Cannon treballava
era fenomenal. Va classificar 5.000 estrelles per mes entre 1911 i 1915. Per mantenir
aquest ritme va ordenar el treball de manera que examinava la placa fotogràfica i donava
en veu alta una designació alfabètica per a cada espectre estel·lar a una ajudant que
enregistrava la dada en un quadern especial. Per a les regions escassament poblades del
cel, Cannon va assolir un índex de més de tres estrelles per minut. En regions més
denses l'índex baixava a la meitat. En el seu quadern de registre anotava la data i
l'hora en què començava i acabava cada sessió de classificació. |
| Va establir el sistema de
classificació espectral de les estrelles usat avui en dia, el famós OBAFGM, i amb una
simple inspecció era capaç, per a cada tipus, de determinar el grau de subdivisió (de 0
a 9). Encara que abans de 1915 ja havia acabat de classificar els 225.300 espectres
estel·lars del Henry
Draper Catalogue, després cada
estrella va haver de ser identificada, i la posició i magnitud, verificades correctament
a partir d'altres catàlegs de l'època, la qual cosa va allargar els treballs alguns anys
més. El primer volum va ser publicat el 1918, i fins l'any 1924 no va estar disponible el
novè i últim. No prou contenta amb això, va prosseguir amb aquest treball la resta de
la seva axistència fins que el catàleg va contenir unes 400.000 estrelles, amb la qual
cosa es pot dir que hi va consagrar tota la vida. El Henry Draper Catalogue ha estat una eina bàsica per a les següents generacions d'astrònoms. |
|
|
|
