 |
 |
Cecilia Helena Payne (1900-1979)
Va néixer a Wendover, Anglaterra el 1900. L'any 1919, era a la Universitat de Newham, a
Cambridge, i es va interessar per l'astronomia després d'escoltar una conferència del
professor Eddington sobre la seva expedició al Brasil per observar un eclipsi de Sol. Com
que l'astronomia continuava sent considerada una branca de les matemàtiques i ella
estudiava física, no podia passar a fer aquella disciplina. No obstant això, va
continuar assistint a les conferències d'Eddington. Quan finalment va confessar a Payner
el seu desig de convertir-se en astrònoma, aquest li va respondre: "no veig que
existeixi cap objecció insuperable". Després de graduar-se a Cambridge, es va
plantejar el seu futur com a astrònoma a Anglaterra, però decidí d'anar als Estats
Units, on creia que una dona seria més ben acceptada. Li va ser concedida una beca per a
estudiar al Harvard College Observatory, i allí es va
dirigir per prosseguir la seva carrera. |
| Es va adaptar
ràpidament a aquell ambient entre les dones de l'observatori de Harvard. Treballà sota
la direcció de Harlow
Shapley i inicià una investigació dels espectres
estel·lars que eren compilats per al catálogo de Henry Draper. Al
1925 Payne va ser la primera persona (home o dona) a fer una tesi doctoral en astronomia a
Harvard. Shapley volia que fes el doctorat al departament de física, però va ser
rebutjada i va rebre el seu doctorat en astronomia al Radcliffe College (centre per a dones estudiants). La seva tesi, "Stellar
Atmospheres, A contribution to the Observational Study of High Temperature in the
Reversing Layer of Stars", va ser la primera monografia publicada per
l'Observatori de Harvard i fou considerada durant molt de temps com "la més brillant
tesi doctoral escrita fins a la data en astronomia". En aquesta tesi Payne va
calcular una escala de la temperatura correlacionada amb el sistema de classificació que Annie Cannon havia desenvolupat. També teoritzava sobre la composició de les
estrelles, suggerint que estaven compostes principalment per hidrogen. Malgrat això, quan
Eddington va sentir aquesta teoria li va dir que era incorrecta, ja que en aquella
l'època es pensava que tots els cossos celests tenien composions molt semblants.
Conseqüentment, Payne va escriure en la seva tesi que els resultats eren improbables i
possiblement incorrectes. Avui sabem que els resultats eren prou exactes. |
 |
| Wilson, Adelaide Ames i Cecilia Payne a
Harvard el 1924 |
|
 |
| Payne al seu despatx, juntament amb els
seus fills Katherine i Edward, i el seu espòs Sergei Gaposchkin, el 1946. |
|
Quan va acabar la seva beca, es va col·locar a
Harvard i va treballar amb les altres dones de l'observatori.
L'any 1932 Payne va realitzar un viatge per Europa i visità diversos observatoris del
continent. El seu destí final era la reunió de l'Astronomische Gesellschaft a Berlín.
En la seva autobiografia Payne documenta les condicions de vida a Rússia i a l'Alemanya
nazi. Mentre era a Berlín va conèixer un jove rus anomenat Sergei Gaposchkin i es va
assabentar de les seues dificultats com a astrònom rus a l'Alemanya d'aquella època. Va
decidir ajudar-lo a sortir d'Europa i li va buscar una plaça a Harvard, on ell va arribar
al novembre de 1932. Dos anys més tard, el 1934, Sergei i Cecilia es casaven. Amb tot,
Cecilia no va adoptar el cognom del seu marit, com és habitual als Estats Units, sinó
que a partir de llavors el va afegir al seu amb un guió, per la qual cosa va passar a
firmar els seus treballs com Cecilia Payne-Gaposchkin. |
Es conta que solia anar a treballar a
l'observatori amb els seus fills petits, per suplici de la resta del personal, ja que eren
molt entremaliats. Va continuar publicant articles i va escriure diversos llibres, alguns
firmats amb el seu marit o amb Annie Cannon, i va rebre
el títol d'astrònom per Harvard. Encara que donava classes a la universitat, no va ser
fins als anys cinquanta quan va rebre el títol de professora i la càtedra d'astronomia a
Harvard.
Cecilia Payne-Gaposchkin és considerada una de les més grans astrònomes del segle XX.
Entre les seves principals contribucions a l'astronomia destaquen el descobriment de la
composició química de les estrelles, en concret que l'hidrogen i l'heli són els
elements més abundants de les estreles i de l'univers. Sobre els espectres, va determinar
temperatures estel·lars i abundàncies químiques usant l'equació tèrmica d'ionització
de Saha. El seu treball va ser d'importància fonamental en el desenvolupament del camp de
les atmosferes estel·lars. Va descobrir que totes les estrelles tenen abundàncies
químiques relatives molt semblants, i que estan compostes en un 99% per hidrogen i heli.
Va realitzar estudis i anàlisis detallats dels espectres estel·lars. Junatament amb el
seu espòs S. I. Gaposchkin, va observar i va analitzar les estreles variables i les va
posar de base com a indicadors de l'estructura galàctica. També va fer importants
estudis dels espectres de noves galàctiques.
Alguns dels llibres científics que va publicar són:
- Stellar atmospheres, The Observatory, 1925;
Harvard College Observatory, Monographs, no. 1.
- The stars of high luminosity, McGraw-Hill
Book Company, Inc., New York, London, 1930.
- Variable stars, The Observatory, Cambridge,
1938.
- Variable stars and galactic structure,
University of London, Athlone Press, London, 1954.
- The galactic novae, North-Holland
Publishing Company: Interscience Publishers, New York, 1957.
Entre les seves obres de divulgació destaquen:
- Stars in the making, Harvard University
Press, Cambridge, 1952.
- Stars and clusters, Harvard University
Press, Cambrdige, 1979.
Honors rebuts:
Premi Henry Norris Russell, American Astronomical
Society 1976
Membre electe de la Royal Astronomical Societ, 1923
National Research Council Fellowship, Harvard College Observatory
Membre de la American Astronomical Society, 1924
Premi Annie Jump Cannon (primer guanyador), 1934
Membre de l'American Philosophical Society, 1936
Membre de l'American Academy of Arts and Sciences, 1943
Guardó de Mèrit, Radcliffe College, 1952
Medalla Rittenhouse, Franklin Institute, 1961
Asteroide 1974CA batejat en honor seu el 1974
Starred in American Men of Science
Doctor honoris causa per:
Wilson College, 1942
Smith College, 1943
Western College, 1951
Colby College, 1958
Women's Medical College of Philadelphia, 1961
Treballs i càrrecs:
1925-27 Beca d'investigació, Harvard College
Observatory
1927-38 Assistent tècnic de Harlow Shapley, Harvard College Observatory
1938-56 Phillips Astronomer, Harvard College Observatory
1956-60 Càtedra al Department of Astronomy, Harvard University
1956-65 Professora d'Astronomia, Harvard University
1966-79 Professora emèrita, Harvard University
1967-79 Membre del personal del Smithsonian Astrophysical Observatory
|
|
|
