Williamina Paton Stevens Fleming
(1857-1911)

La bibliografia de Williamina Fleming, Mina o Sra. Fleming com solien dir-li, no deixa de ser sorprenent i avui en dia seria impensable, donat el corporativisme existent en els centres científics. Sent empleada de la llar i comptant només amb estudis primaris, va arribar a ser una de les principals dones astrònom de finals del segle XIX i principis del XX. També va ser un exemple del tarannà de Pickering, que va anteposar l'eficiència en el treball als títols acadèmics dels seus col·laboradors. Entre els èxits de Fleming cal citar el descobriment de les estrelles nanes blanques.

Nascuda en Dundee, Escòcia, el 15 de maig de 1857, Mina (com era anomenada) Stevens va ser educada en escoles públiques i a l'edat de 14 anys al mateix temps feia de mestra donant classes i les rebia com alumna. Al maig de 1877 es va casar amb James O. Fleming, amb el que a l'any següent va emigrar a Amèrica, instal·lant-se a Boston. L'any 1879, estant embarassada, el seu marit la va abandonar, la qual cosa la va obligar a procurar-se manteniment per a ella i el seu fill, trobant-el com a minyona a casa d'Edward C. Pickering, professor de l'astronomia i director del Harvard College Observatory. Poc després Pickering, cansat del seu ajudant que treballava molt malament, li va oferir una ocupació temporal a l'observatori per a fer un treball d'oficina i alguns càlculs matemàtics a l'observatori.

Fleming aviat va provar les seves habilitats i que estava ben dotada per a fer ciència, per la qual cosa l'any 1881 va passar a ser membre permanent del personal d'investigació. Les seves tasques van ser ampliades i la van posar a càrrec de dotzenes de dones joves llogades per a fer els còmputs matemàtics, el treball que avui en dia fan els ordinadors, i les dirigia amb una fèrria disciplina, sent admirada i temuda al mateix temps. També va corregir tots els originals de les publicacions de l'observatori. Durant els següents 30 anys va col·laborar en l'anàlisi fotogràfic d'espectres estel·lars, i l'any 1898 la van anomenar conservadora de l'arxiu de fotografies astronòmiques en Harvard, primer càrrec institucional de Harvard que es concedia a una dona.

L'any 1907 va publicar un estudi de 222 estrelles variables que ella mateixa havia descobert. El 1910 va publicar el seu descobriment de les "nanes blanques, estrelles molt calentes i denses en una etapa final de la seva existència. Malgrat això Fleming és coneguda principalment pel seu treball sobre la classificació d'espectres estel·lars. Emprant una tècnica que va ser anomenada de Pickering-Fleming, va estudiar les deu mil plaques fotogràfiques preses per al Memorial de Henry Draper, un projecte dedicat a l'astrònom aficionat Henry Draper, de Nova York. En decurs del seu treball va descobrir 10 noves, 52 nebuloses i centenars d'estrelles variables. També va establir les primeres estàndards fotogràfiques de magnitud usades per a mesurar la brillantor de les estrelles variables.

Els seus treballs més importants inclouen el Draper Catalogue of Stellar Spectra (1890), A Photographic Study of Variable Stars (1907) i Stars Having Peculiar Spectra (1912).

L'any 1906 va ser la primera dona elegida per la Royal Astronomical Society. El seu treball va proporcionar les bases per a les contribucions futures d'Annie Jump Cannon.

Fleming va morir a Boston, Massachusetts, el 21 de maig de 1911.

Grup d'Estudis Astronòmics