 |
 |
Antonia Caetana de Paiva Pereira
Maury (1866 - 1952)
Va néixer a Cold Spring-on-Hudson, Nova York, en el
si d'una família amb fondes arrels científiques. Era cosina de Matthew Maury,
oceanògraf, neboda de Henry Draper, metge i astrònom, i la seva germana va ser
paleontòloga, mentre que son pare, clergue, era també un conegut naturalista. Antonia va
estudiar a Vassar i es va graduar l'any 1887. El 1889 va entrar a treballar al Harvard College Observatory com a
ajudant d'Edward
Pickering i aquell mateix any descobria que
l'estrella Beta Aurigae era una binària espectroscòpica (la segona coneguda) i també va
determinar el període de Mizar. No obstant això, de caràcter independent i amb una
insaciable curiositat científica, des del principi va
tenir problemes amb Pickering per la forma d'enfocar el treball. |
També hi va contribuir la
seva poc acurada forma de comportar-se i de vestir, com també el fet de no voler
treballar juntament amb les altres dones de l'observatori. Contràriament al que hom
podria pensar, ser neboda de Draper no la va afavorir, ja que, encara
que el Memorial Henry Draper finançava la investigació, el seu peculiar comportament,
impropi del seu estatus social, disgustava la seva elegant tia política Mary Anna Draper,
que al cap i a la fi era qui pagava Pickering. Amb tot, les
majors friccions amb Pickering van ser estrictament científiques. El seu treball era classificar
espectres estel·lars, i mentre ell demanava resultats ràpids, ella va deixar de costat
el sistema de Williamina
Fleming i en va desenvolupar un de propi molt més
complex. Va crear vint-i-dos grups descrits amb lletres romanes, enfront dels setze de Pickering, i va establir subdivisions en cada un amb lletres minúscules per
descriure l'aparença física de determinades línies espectrals (amples, estretes,
borroses o definides). Pickering argumentava que això eren subtileses sense importància i que
podien dependre de les condicions d'observació a l'hora d'obtenir els espectres, i que
l'única cosa que aconseguia Antonia Maury era retardar i entorpir el treball.
 |
| Fotografia d'un grup de dones que
treballaven a Harvard el 1925, quan el director era Shapley. D'esquerra a dreta són: L-R
Harvia Wilson, Agnes Hoovens, Antonia Maury, Ida Woods, Annie Cannon, Mary Howe, Margaret
Harwood, Evelyn Leland, Arville Walker, Lillian Hodgdon, Cecilia Payne, Edith Gill,
Margaret Walton, Mabel Gill i Florence Cushman. |
Donades les circumstàncies, el 1896
va abandonar Harvard i un any després es van publicar els seus resultats. Durant més
de vint anys es va dedicar a l'ensenyament i donà classes en escoles privades.
Mentrestant, l'astrònom danès Ejnar Hertzsprung el 1905 es va adonar de la importància
de les subdivisions espectrals introduïdes per Maury. L'any 1908 va escriure a Pickering
instant-li a incorporar-les en el sistema de classificació del Henry Draper, però aquest
ho va rebutjar. El sistema de Maury de classificació espectral va ser acceptat per Ejnar
Hertzsprung i es va convertir més endavant en la base del diagrama de
Hertzsprung-Russell, que és la pedra cantonera de l'astrofísica estel·lar moderna.
Sense saber-ho Maury havia trobat la forma de conèixer diverses característiques de les
estrelles i diferenciar les supergegants de les estrelles normals del mateix tipus.
El 1943 tres astrònoms, William Morgan, Philip Keenan i Edith Kellman, van adoptar la
idea de classificació en subdivisions de Maury en una versió revisada del Henry Draper,
coneguda com a sistema MKK. Aquell mateix any, l'American Astronomical Society concedia a
Antonia Maury el premi Annie
J. Cannon per haver desenvolupat el sistema de
classificació estel·lar que Pickering havia rebutjat.
Antonia Maury va morir l'any 1952 a l'edat de 86 anys.
|
|
|
