El nom de l'Observatori de Boyden tal vegada a molts no els soni, però hi va haver una època en què va tenir una importància rellevant i des d'allí es van escriure algunes de les pàgines més brillants de l'astronomia de la primera meitat del segle XX. Les següents línies són també un recordatori en homenatge a la tasca desenvolupada per aquells pioners.

L'Observatori de Boyden està situat en un tossal, a uns vint quilòmetres de Bloemfontein, Estat Lliure d'Orange, a Sud-àfrica. Es va poder construir gràcies al mecenes Uriah Boyden, fabricant i enginyer industrial americà, que el 1865 va fer una donació de 238.000$ al Harvard College per muntar una estació d'observació a l'hemisferi sud. L'any 1889 es va instal·lar el primer telescopi, però no pas allí, sinó que el lloc triat va ser l'observatori d'Arequipa, al Perú. No obstant això, el 1927 tot l'observatori va ser traslladat al seu lloc actual de Bloemfontein, que va ser elegit a causa del clima i les bones condicions atmosfèriques per a l'observació, i així va començar a partir d'aquell moment la gloriosa història de l'Observatori o Estació de Boyden.

L'observatori, que es troba a una latitud de 29 graus sud, va ser inaugurat el 1926 com una estació a l'hemisferi sud del Harvard College Observatory i comptava amb una varietat de telescopis, entre els quals destaca el Rockefeller d'1,5 metres de diàmetre. Entre 1950 i 1970 va ser usat per un consorci internacional que es va dissoldre el 1976, i per això va ser transferit a la Universitat de l'Estat Lliure d'Orange (UOFS). Les pressions de finançament de les universitats de Sud-àfrica van obligar a tancar l'observatori l'any 1989 per falta de recursos econòmics. Davant de la insistència de la Universitat de Notre Dame (Indiana), que buscava un telescopi a l'hemisferi sud per observar microlents, l'any 1998 el Govern de l'Estat Lliure d'Orange va decidir concedir una subvenció per reobrir i restaurar l'observatori, i de forma molt particular el telescopi d'1,5 metres. Començà d'aquesta manera una nova singladura en el camp de la investigació. L'observatori ara també és usat per part d'afeccionats i en tasques de divulgació per a escolars i públic en general.

Des dels seus inicis la contribució de l'observatori es va traduir en descobriments fonamentals, prosseguint la tasca iniciada a Arequipa, particularment durant les primeres dècades del segle XX, quan va ser el més important i gairebé únic "ull" per a explorar el cel de l'hemisferi austral, amb uns punts de mira tan importants com poden ser el nucli de la Via Làctia i els Núvols de Magalhaes. El nom de l'Estació de Boyden va íntimament unit als grans èxits de l'astrofísica durant la primera meitat del passat segle, perquè des d'allí es va realitzar la major part de les observacions de què es van nodrir els principals investigadors de l'època. Gestionat pel Harvard College Observatory, amb el famós telescopi fotogràfic de deu polzades de Metcalf, que després d'una restauració recent encara és operatiu, es va patrullar tot el cel austral i es van obtenir noves observacions de les cefeides dels Núvols de Magalhaes, que són uns dels puntals bàsics de l'astrofísica moderna. Precisament l'observació d'aquestes estrelles variables des de l'estació d'Arequipa havia permès a Miss Henrietta Leavitt l'any 1912 descobrir la seva famosa relació període-lluminositat de les cefeides, i així es van poder determinar les dimensions de la nostra galàxia, la distància als Núvols de Magalhaes i les dimensions i distàncies de les galàxies més properes, tasca que encara avui en dia prossegueix gràcies al telescopi espacial Hubble.

Aquest és el famós astrògraf Metcalf de 26 cm que va proporcionar un gran nombre de descobriments d'estrelles variables. Més de mig segle més tard, moltes de les estrelles sospitoses de variabilitat que no es van poder confirmar llavors ho han estat per part del GEA, i després de haver-les caracteritzat han estat catalogades definitivament com a noves variables, tancant-se d'aquesta manera un cicle d'observacions que en ocasions s'havia iniciat un segle abans. L'òptica d'aquest mític telescopi va ser tallada per Joel H. Metcalf, astrònom aficionat americà, descobridor de 5 cometes i 41 asteroides numerats. Després de ser restaurat recentment, aquest telescopi contínua operatiu. Malgrat la modèstia de la seva obertura, de categoria d'afeccionat, es considera que al llarg dels cinquanta primers anys de funcionament va ser el telescopi que més ha canviat la nostra visió de l'astronomia en el camp de les estrelles variables, els cometes i la galàxia, entre d'altres coses. Clicant sobre la imatge es pot veure amb major detall.

Panoràmica de l'Observatori de Boyden. En primer terme, la peculiar cúpula del telescopi Rockefeller d'1,5 metres. En segon terme es veuen els abrics de sostre corredís dels altres telescopis, molts d'ells astrògrafs fotogràfics per a l'exploració i recerca de variables del cel austral, inclosos els Núvols de Magalhaes.

	Situació dels instruments en actiu: Telescopi Rockefeller d'1,5 m. Refractor Hale de 33 cm. Reflector de 41 cm. Triplet fotogràfic Metcalf de 26 cm. Telescopi Schmidt-Cassegrain de 20 cm gestionat per afeccionats.
El telescopi Rockefeller d'1,5 metres del Boyden Observatory durant molt de temps va ser el més gran de l'hemisferi sud i s'hi van realitzar importants aportacions a l'astronomia. A la dreta, vista de la curiosa cúpula.
	El venerable refractor de 33 cm va ser construït fa més d'un segle, però encara destaca per l'òptica d'excepcional qualitat i l'estable muntura. En paral·lel porta també un refractor de 20 cm, un de 12,6 cm i un altre de 7,6 cm. Habitualment és utilitzat per a observacions públiques i sessions escolars. El telescopi va ser construït i muntat a Mount Wilson el 1889 i es va instal·lar primer a Arequipa (Perú) abans de traslladar-lo definitivament a Bloemfontein.
	L'Armagh-Dunsink-Harvard Telescope (ADH) era un telescopi de tipus Baker-Schmidt (una variant del Schmidt-Cassegrain) dissenyat pel professor James Baker, de la Universitat de Harvard. La làmina correctora era de 81 cm i el mirall de 90 cm, amb una relació f/3,75. Va entrar en funcionament el 1950 i va estar proveït d'un prisma objectiu de 84 cm, el major de la seva època. Fou instal·lat sobre la muntura Fecker del refractor Bruce de 61 cm.   Proveït de dos miralls i un sistema corrector, proporcionava un camp completament pla, a diferència dels clàssics Schmidt. Actualment es troba desmuntat i l'òptica és al Dunsink Observatory, a Irlanda.

Des de 1991 l'observatori de Boyden és obert al públic i als grups escolars.  Entre els projectes futurs hi ha la construcció d'un museu i una sala d'actes. D'aquesta forma es vol que contribueixi a crear una consciència científica i tecnològica entre les noves generacions sud-africanes.

Grup d'Estudis Astronòmics