El survey del Harvard College Observatory va tenir dues figures senyeres: Edward C. Pickering i el seu successor Harlow Shapley. També es va donar un fet insòlit per a l'època (fins i tot tal vegada ho és encara avui en dia), que és el gran nombre de dones, astrònomes de carrera o no, que van participar en l'anàlisi i l'estudi de les observacions, amb noms tan coneguts com poden ser Henrietta S. Leavitt, Annie J. Cannon o Cecilia Payne-Gaposhkin.

Un altre fet determinant del survey de Harvard és que es va poder realitzar en gran part gràcies a les aportacions de mecenes, que van col·laborar sufragant els telescopis, el personal i fins i tot l'estudi i la publicació dels resultats.

L'Observatori del Harvard College en aquella època.

D'altra banda, el survey no va ser tan sols una recopilació de plaques fotogràfiques i corbes de llum de les estrelles variables que es van descobrir, sinó que va permetre realitzar catàlegs estel·lars com el Henry Draper, amb determinació d'espectres fins a la magnitud 10, que segueix sent d'ús comú per part dels astrònoms dels nostres dies, i que permet establir l'actual classificació espectral de les estrelles, també coneguda com seqüència de Harvard. Malauradament, en interès de la "rendibilitat" des de llavors ja no hi ha hagut cap altre programa d'observació sistemàtic d'aquesta envergadura. Malgrat que ara semblaria un dispendi de temps i de personal portar a terme un treball d'aquesta índole, cal indicar que la veritat és que l'astronomia actual seria impensable de no haver existit el survey de Harvard.

Edward Charles Pickering (1846-1919) es va graduar a Harvard i va ensenyar la física durant deu anys a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, on va construir el primer laboratori de física educativa dels Estats Units. El 1876, a l'edat trenta anys, va ser elegit director del Harvard College Observatory, càrrec que va exercir durant quaranta-dos anys. Va inventar el fotòmetre meridià, que utilitzant un prisma de calcita superposava la imatge d'una estrella amb una altra del grup de la seqüència polar per comparar-ne la brillantor, i el va fer servir per compilar el seu catàleg. Amb aquest equip va realitzar estudis fotomètrics visuals de 45.000 estrelles. Amb els fons proporcionats per la vídua de Henry Draper, Anna Palmer Draper, va col·locar un notable nombre de dones astrònom, quelcom insòlit en aquella època, incloent-hi Williamina P. Fleming, Annie J. Cannon, Antonia Maury i Henrietta S. Leavitt; va produir el catàleg de Henry Draper, i amb prismes-objectiu va obtenir milers d'espectres d'estrelles classificades segons la seqüència de Cannon (la seqüència de Harvard).  Pickering també va incloure la fotometria, amb una escala de magnituds fotogràfiques i un sistema de classificació d'estrelles variables. L'any 1891 va crear l'estació d'Arequipa, al Perú, per fotografiar el cel meridional, va iniciar així el gran survey de Harvard i va publicar el primer mapa fotogràfic de tot el cel. Juntament amb Hermann Carl Vogel, van descobrir independentment les primeres estrelles binàries espectroscòpiques. També va descobrir una nova sèrie de línies espectrals, que van resultar ser les de l'heli ionitzat. Pickering va donar suport a astrònoms afeccionats i va ser un dels fundadors de l'AAVSO.

La col·lecció de documents fotogràfics del Harvard College Observatory conté unes 500.000 plaques preses entre 1880 i 1989, amb una llacuna sense dades entre 1953 i 1968. La majoria són plaques de negatius en llum blava preses amb una varietat de telescopis refractors, amb escales focals entre 60 i 600 mm/". En aquesta col·lecció, de cada objecte de magnitud blava de 15 o més brillant normalment hi ha entre uns centenars i un miler o més d'imatges, mentre que per als de magnitud 17 en blau poden haver-hi entre un i diversos centenars de fotografies. El límit de les millors plaques és la magnitud 18 en B. La cobertura és excel·lent en ambdós hemisferis del cel, encara que és un poc superior el nombre d'estrelles de l'hemisferi sud.

Unes mil plaques, principalment en llum blava, van ser preses amb telescopis reflectors de 1,5 m situats en ambdós hemisferis.  Posseeixen una escala focal de 26 mm/". Les plaques contenen molts objectes astronòmics interessants, com són galàxies, cúmuls i nebuloses. Les plaques amb la cobertura més àmplia del cel (escales focals de 400 a 600 mm/", sobre el 20% de la col·lecció) estan classificades per regions, i és possible posar-les molt ràpidament a disposició de qui ho sol·liciti. La resta és accessible a través dels catàlegs de targeta, que són substancialment complets. La col·lecció també conté un nombre petit de plaques en llum groga i roja, amb les mateixes característiques que les plaques blaves, però que no assoleixen una magnitud tan dèbil. Com que va ser utilitzada una gran varietat emulsions i filtres, és possible comprovar la fiabilitat d'aquestes dades en cas de dubte.

Alguns exemples dels documents fotogràfics atresorats durant el survey: cúmuls, camps estel·lars i espectres.

A la col·lecció s'inclouen unes mil plaques espectrals preses amb prisma-objectiu. Moltes d'elles van ser utilitzades per confeccionar el catàleg de Henry Draper. Les millors tenen una magnitud límit de 10 (el límit del catàleg de Draper). També hi ha una petita col·lecció (diversos centenars) d'espectres d'escletxa de dispersió mitjana. El conjunt també conté una petita col·lecció de daguerreotips i de plaques de col·lodió humit preses entre 1849 i 1885. El seu interès és principalment històric, i inclouen daguerreotips de la Lluna i el Sol, així com plaques primitives de col·lodió dels planetes, d'estrelles, del Sol i d'eclipsis solars. La col·lecció també conté la majoria de les 1.200 plaques de cúmuls estel·lars i estrelles dobles preses per Benjamín Gould a l'Observatori de Còrdova, Argentina, de les dècades dels anys 1870 i 1880.

Harlow Shapley (1885-1972), astrònom americà, conegut pels seus estudis de la galàxia. Va néixer a Nashville i es va educar a les universitats de Missouri i de Princeton. Va treballar com a astrònom a l'observatori de Mount Wilson a Califòrnia entre 1914 i 1921. Després va ser nomenat professor d'astronomia i director del Harvard College Observatory (1921-52) a l'Universitat de Harvard, substituint Pickering quan aquest va morir.  Shapley va ser el primer a provar que el Sol no és al centre de la galàxia i va fer les primeres estimacions realistes de la grandària d'aquesta. També va portar a terme notables treballs en els camps de la fotometria, cosmologia i espectroscòpia, va investigar les variables cefeides i les RR Lyrae i va demostrar la seva naturalesa polsant. Va contribuir a la popularització de la ciència amb llibres, entre els quals es poden citar Star Clusters (1930), Flight from Chaos (1930), Galaxies (1943), i Stars and Men (1958).

Enllaços sobre fotografia astronòmica:

     Astrophotography.com
    La fotografía astronómica

Grup d'Estudis Astronòmics