El desenvolupament de la fotografia a l'última part del segle XIX va significar una revolució en l'estudi de les estrelles variables. El Harvard College Observatory va destacar en aquesta activitat, desenvolupant sota l'impuls del seu director Edward C. Pickering el survey més important del cel, principalment per a la recerca d'estrelles variables, amb la fotografia sistemàtica de tot el cel durant més de cent anys, entre 1881 i 1989, encara que es va interrompre durant diversos anys, concretament entre 1953 i 1968. Per a això el Harvard College Observatory va comptar amb el seu observatori d'Oak Ridge, Massachusetts, per a la vigilància de l'hemisferi nord, i va crear posteriorment l'any 1891 l'estació d'Arequipa, al Perú, per a l'estudi del cel de l'hemisferi sud, que anys més tard, el 1927, es va traslladar íntegrament a Bloemfontein, Estat Lliure d'Orange, a Sud-àfrica, al Boyden Observatory. Ambdues estacions, la del nord i la del sud, van comptar amb un instrumental gairebé idèntic. Això va ser possible gràcies a mecenes com Uriah Boyden, fabricant i enginyer industrial americà, que l'any 1865 va fer una donació de 238.000$ al Harvard College per a tal fi, i com Catherine Bruce, que va donar el refractor de 61 cm del mateix nom, o com Anna Palmer Draper, que va sufragar la confecció del Henry Draper Catalogue.

A la mort de Pickering, Harlow Shapley va dirigir el programa. Shapley estava buscant determinar les dimensions de la Via Làctia i esperava trobar la clau en l'observació de les estrelles variables, comptant que la seva brillantor seria un indicador de la seva distància. No obstant això, quan es va descobrir l'enrogiment interestel·lar, es va veure que aquest camí no era l'adequat, amb la qual cosa Shapley va anar perdent l'interès per a prosseguir amb el survey. En tot cas, cal indicar que aquest programa va significar un gegantí avanç en l'estudi de les estrelles variables, de l'estructura de la galàxia, dels Núvols de Magalhaes i de les tècniques d'anàlisi espectral, a part del descobriment d'unes 14.000 variables. Aquest treball del Harvard College Observatory, amb el desenvolupat a Mount Wilson durant la primera meitat del segle XX, va assentar les bases sobre les quals es recolza l'astrofísica moderna.

L'Estació d'Oak Ridge a l'hemisferi nord

Telescopi Wyeth d'1,5m de l'Oak Ridge Observatory a Harvard, Massachusetts, operat pel Smithsonian Astrophysical Observatory (SAO), del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (CfA) a Cambridge, Massachusetts. De la instrumentació destaca una càmera CCD per a treballs astromètrics de cometes i asteroides, un espectroscopi Echelle per a l'estudi de velocitats radials estel·lars i el fotòmetre d'alta velocitat MIT.

Telescopi Metcalf de 40 cm		Càmeres per a la fotografía de tot el cel de l'hemisferi nord des de l'estació d'Oak Ridge.

L'Estació d'Arequipa a l'hemisferi sud

La instal·lació de l'Observatori d'Arequipa (1890-1926), al Perú, va permetre d'iniciar l'estudi del pràcticament incògnit cel de l'hemisferi sud per part del Harvard College Observatory. Aquest observatori va ser totalment desmantellat i els seus instruments traslladats al Boyden Observatory l'any 1927.

Vista de la ciutat d'Arequipa amb el volcà Misti al fons. A la dreta, la localització en el mapa.

Segons paraules del propi Shapley en la seva obra Galaxies (1), "la dècada que va de 1890 fins a final del segle, quan l'observatori de Harvard, en constant progrés, va poder establir una estació a l'hemisferi sud, comptant amb una copiosa donació feta per Miss Catherine Bruce, de Nova York, és quan els Núvols de Magalhaes van començar a desvetllar els seus misteris i es va iniciar l'astronomia de les galàxies. Es va poder disposar del refractor fotogràfic Bruce mitjançant l'esforç d'Alvin Clark, del professor Edward C. Pickering i dels seus col·laboradors. Poc abans d'iniciar-se el segle XX quedava instal·lat al Perú. Aquest refractor de 61 cm d'obertura era un instrument monstruós, enorme, per la seva època. Amb una exposició d'una hora podia fotografiar estrelles més tènues de la magnitud 16, i en una sola placa fotogràfica de grans dimensions podia cobrir un camp tan extens com el que abraça l'Óssa Major".

(1) Una edició d'aquesta obra, amb el títol Galaxias, fou publicada per Editorial Pleamar, Buenos Aires, 1947.

Vistes de l'Estació d'Arequipa durant la seva construcció
Interior de l'estació	El fotòmetre meridià

La contribució de l'estació d'Arequipa a l'astrofísica no va ser gens menyspreable. Des d'allí es van realitzar les observacions de les cefeides dels Núvols de Magalhaes que van conduir a Miss Henrietta S. Leavitt a trobar la famosa relació període-lluminositat que va permetre determinar la grandària de la nostra galàxia i la seva distància a les galàxies veïnes, i en definitiva, l'escala de l'univers.

Grup d'Estudis Astronòmics